El Constitucional francès tomba la immersió lingüística en català a la Catalunya Nord
El Consell Constitucional avala que a les escoles públiques franceses, a primària, la llengua vehicular sigui només el francès i tomba la llei aprovada per àmplia majoria a l'Assemblea Nacional
El Consell Constitucional de França avala que a les escoles públiques del país, a primària, la llengua vehicular sigui només el francès.
Tomba, així, part de la llei aprovada per l'Assemblea Nacional ara fa un mes que obria la porta a una educació immersiva en català a la Catalunya Nord. L'òrgan judicial considera que la immersió lingüística en català, occità, euskera, cors, alsacià, crioll o bretó a les escoles públiques franceses viola la carta magna, en relegar el francès a un segon pla.
L'argument del Consell Constitucional, que no es pot recórrer, és que les llengües regionals són un patrimoni de França, però que la llengua de la república és el francès. Ho fonamenta en l'article 2 de la constitució francesa.
Les associacions que impulsen l'ensenyament del català a la Catalunya Nord lamenten que el Constitucional francès hagi tombat la immersió lingüística a l'escola pública i ho consideren el cop de gràcia al català, que ja està en situació crítica:
"El català ja era en una situació complicada, desesperada no es pot dir mai, perquè sempre s'espera, i per això som aquí, i per això treballem. Però complica molt la cosa i és com si amb aquesta sentència el Consell Constitucional hagués donat un permís d'eutanàsia per les llengües en situació crítica, i això sap greu", diu Alà Baylac Ferrer, president de l'Associació per l'Ensenyament Català.
Consideren la decisió judicial un atac directe al seu model educatiu i preparen mobilitzacións. La primera, el dia 29 de maig.
A la xarxa d'escoles La Bressola ho viuen com un atac real al seu model educatiu d'immersió lingüística. Ho explica Eva Bertrana, directora de La Bressola:
"Vuit paraules, avui dia, al segle XXI, poden matar cinc, sis, set llengües territorials de l'estat francès perquè en nom de vuit paraules: 'El francès és la llengua de la República', i punt. Això és l'escut que tenen."
"Que per una banda el motiu del recurs, que era el pagament d'un forfet escolar obligatori per part del municipi a la Bressola, això ha estat validat, com constitucional, i a la vegada ens poden dir: això, el municipi és obligat de pagar-ho, però l'escola La Bressola no pot fer immersió lingüística. És aquesta paradoxa total en la que ens poden trobar."
El diputat bretó Paul Molac, impulsor de la llei de promoció de les llengües regionals a França, ha reclamat una modificació d'urgència de l'article 2 de la Constitució francesa per assegurar la pervivència i l'ensenyament a l'escola pública de les llengües regionals:
Paul Molac (@Paul_Molac) May 21, 2021
