El Constitucional dicta sentència sobre l'Estatut en una votació en 4 blocs i per majories variables
El Tribunal Constitucional ha aconseguit dictar sentència sobre l'Estatut, després de quatre anys de deliberacions i amb una votació que s'ha dividit en quatre blocs: tres s'han aprovat per 6 vots a favor i 4 en contra, mentre que l'àmbit dels articles inconstitucionals -14 s'anul·len totalment o parcial- s'ha aprovat per 8 vots a favor i 2 en contra. La sentència retalla els articles de l'Estatut que fan referència a l'ús preferent del català a les administracions i al poder judicial, i també vincula els símbols nacionals a una "nacionalitat", i no pas a una "nació", encara que Catalunya continuï definida així al preàmbul de l'Estatut, a més de proclamar que Espanya és una unitat indissoluble.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Madrid

El Constitucional dicta sentència sobre l'Estatut en una votació en 4 blocs i per majories variables

El Tribunal Constitucional ha aconseguit dictar sentència sobre l'Estatut, després de quatre anys de deliberacions i amb una votació que s'ha dividit en quatre blocs: tres s'han aprovat per 6 vots a favor i 4 en contra, mentre que l'àmbit dels articles inconstitucionals -14 s'anul·len totalment o parcial- s'ha aprovat per 8 vots a favor i 2 en contra. La sentència retalla els articles de l'Estatut que fan referència a l'ús preferent del català a les administracions i al poder judicial, i també vincula els símbols nacionals a una "nacionalitat", i no pas a una "nació", encara que Catalunya continuï definida així al preàmbul de l'Estatut, a més de proclamar que Espanya és una unitat indissoluble.

Actualitzat
Com s'ha aprovat la sentència

La sentència s'ha aprovat en quatre blocs: preàmbul, els articles considerats inconstitucionals, els considerats constitucionals i els que admeten una lectura interpretativa. Tots s'han aprovat per 6 vots a favor i 4 en contra, excepte el dels articles inconstitucionals, que ha tirat endavant per 8 vots a favor i 2 en contra.

Això vol dir que la presidenta del Constitucional, María Emilia Casas, no ha hagut de fer servir el vot de qualitat que té, gràcies en part a alguns canvis introduïts al text.

En les votacions que s'han resolt 6 a 4, hi ha una particularitat, que és el vot del bloc del preàmbul. D'entrada, per aquest resultat, semblava que els 6 vots a favor havien de ser els del considerat sector progressista i el vicepresident del tribunal, Guillermo Jiménez, considerat el menys conservador dels conservadors.

Després, però, s'ha sabut que els vots a favor són dels cinc magistrats conservadors -Ramón Rodríguez, Jorge Rodríguez-Zapata, Vicente Conde, Javier Delgado i el mateix Guillermo Jiménez- i també de Manuel Aragón, el més conservador del sector progressista. Els conservadors i Aragón han donat el vistiplau al preàmbul tal com està redactat a l'Estatut, però han decidit que en algun lloc de l'Estatut es faci constar explícitament que el terme "nació" no té cap validesa jurídica en aquest cas i que es proclami la "indissoluble unitat d'Espanya".

El Constitucional ha dictat sentència després de quatre anys de deliberacions, i s'ha comunicat a les parts, és a dir, tant a la Generalitat com al PP, que és el que va presentar el recurs al Tribunal Constitucional el 31 de juliol del 2006, juntament amb el Defensor del Poble i cinc comunitats autònomes. També s'ha fet arribar a la Fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat.

La sentència que s'ha comunicat a les parts ocupa dos folis perquè no hi ha totes les argumentacions i les interpretacions que el TC considera que s'han de fer d'alguns articles. Tota aquesta informació es recollirà en un comunicat molt més ampli que podria trigar fins a una setmana a arribar a les parts.

Què diu la sentència

A l'espera d'aquests raonaments, el Tribunal Constitucional ha anunciat que anul·la 14 articles de l'Estatut. El PP n'havia impugnat 124 dels 223 que té el text.

Els articles anul·lats són principalment els que fan referència a l'ús preferent del català a les administracions i els mitjans de comunicació públics. En comptes d'això, diu que és la llengua "d'ús normal".

També tomba la majoria d'aspectes del poder judicial a Catalunya, com ara l'article que estableix el caràcter vinculant dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries i el que encomana al Síndic de Greuges la supervisió "amb caràcter exclusiu" de l'activitat de la Generalitat, així com algunes atribucions del Consell de Justícia de Catalunya, en àmbits com els concursos i les oposicions.

El Tribunal també ha declarat inconstitucionals alguns articles que fan referència al model de caixes d'estalvis i d'altres sobre competències compartides (article 111) i "crèdit, banca, assegurances i mutualitat no integrades en el sistema de seguretat social".

Respecte al model de finançament, tomba l'article 206.3, que fa referència a la "participació en el rendiment dels tributs estatals i els mecanismes d'anivellament i solidaritat", així com el 218.2, que parla de l'autonomia i les competències financeres.

Segons les mateixes fonts, com ja s'explica anteriorment en aquesta notícia, l'alt tribunal ha decidit mantenir el terme "nació" al preàmbul de l'Estatut perquè no té valor jurídic i, en canvi, vincula els símbols nacionals a una nacionalitat (i no pas a una "nació") i reitera la "indissoluble unitat d'Espanya".

Una trentena de preceptes (23 articles i 4 disposicions) més formen part del bloc que el Tribunal Constitucional ha reinterpretat, entre els quals hi ha els que fan referència als drets històrics en què es basa l'autogovern, els drets lingüístics (inclosa la immersió a les escoles), les vegueries, la bilateralitat, la immigració i, entre les disposicions, la que estableix les inversions que l'Estat ha de fer en infraestructures per compensar el dèficit històric a Catalunya. 

Reaccions

L'anunci que hi havia sentència ha arribat poc abans d'un quart de vuit del vespre d'aquest dilluns, i no han trigat a arribar les reaccions, entre les quals hi ha la del president José Montilla, que ha cridat a la mobilització del poble de Catalunya i CiU ha anunciat una reunió de la permanent del partit. ERC ha parlat d'atac a la dignitat de Catalunya i ICV-EUiA creu que el poble català s'ha de mobilitzar. Per la seva part, el govern espanyol hi ha vist una derrota del PP, mentre que els populars afirmen que el tribunal els ha donat la raó.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS

ESPECIALS RELACIONATS

Anar al contingut