El cementiri de Manacor, una fossa immensa de la repressió franquista

Se sospitava que el cementiri de Manacor podia ser una fossa d'enterraments massius de persones que van ser assassinades a Mallorca durant el franquisme. I les sospites s'han confirmat. Les excavacions que s'estan fent al cementiri de Son Coletes ja han permès recuperar els cossos de 77 persones i es calcula que n'hi podria haver molts més.

Els darrers que s'han trobat són un grup de quinze cossos que s'afegeixen a les troballes gairebé diàries d'aquesta segona fase d'excavació de les fosses, i que ja han convertit el cementiri de Manacor en una fossa immensa, probablement la més gran de les Illes.

"Va ser un camp d'extermini"

Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears, ho ha qualificat de "camp d'extermini".

"Arribem 85 anys tard. Jo demano una vegada més disculpes perquè desgraciadament hi ha molta gent que no ho està podent veure. I això és absolutament dramàtic. Això va ser un camp d'extermini."

Els investigadors, a falta que ho confirmin les proves de laboratori, asseguren que han trobat els cossos de 39 milicians catalans de l'expedició de Bayo que van ser detinguts a Porto Cristo.

Després d'aquesta fotografia que els van fer a la plaça de Manacor, els van donar sopar abans de matar-los al cementiri.

La veritat desenterrada

Entre les restes, els objectes personals que duien les víctimes poden ajudar a identificar-los. Segons un dels investigadors del grup Atics que treballen en la recuperació de les despulles de les fosses, Cesc Busquets, aquests objectes també reafirmen la persecució sistemàtica que va exercir el franquisme, mentre mostra unes medalles religioses que duia una de les víctimes.

"Ens han intentat explicar una història que no és del tot certa, que només havien matat rojos i ateus que cremaven esglésies, sinó que segurament aquesta persona era una persona molt devota, portava les seves medalles penjades i tot i així també va ser un dels represaliats i assassinats."

No se sap el nombre de persones que podrien estar enterrades a Son Coletes. El que és segur és que només s'ha excavat una part ínfima del cementiri i ja s'han trobat 77 cossos.

Les veus que han fet callar

Miquel Oliver, alcalde de Manacor, recorda que amb la recuperació dels cossos han hagut de fer callar moltes veus contràries a les excavacions.

"Hi ha molta de gent que ens deien que no trobaríem res, que no ho intentàssem, i a partir de ses primeres restes que se varen trobar en es segon pla de fosses que se va fer a Manacor, a Son Coletes, aquestes veus ja han callat."

I la intenció és continuar excavant per trobar el màxim de desapareguts.