L'exconseller delegat de la Banca Privada d'Andorra, JOan Pau Miquel, durant la gravació del 30 Minuts "Pujol: els secrets d'And…
L'exconseller delegat de la Banca Privada d'Andorra, Joan Pau Miquel, durant la gravació del 30 Minuts "Pujol: els secrets d'Andorra"
Cas Pujol

Dos secretaris d'estat de Rajoy admeten una intervenció excessiva a la Banca Privada d'Andorra

L'exconseller delegat de BPA detalla les maniobres irregulars de la policia patriòtica que va revelar en el "30 minuts" "Pujol: els secrets d'Andorra"

Genís Cormand Actualitzat
TEMA:
Andorra

Sis anys després de la intervenció de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i la filial espanyola, el Banc de Madrid, Joan Pau Miquel ha trobat proves que avalen que va ser una "intervenció desproporcionada". En una gravació que ha arribat a mans de l'exconseller delegat de BPA, el secretari d'estat de Comerç del govern de Mariano Rajoy (2011-1016), Jaime García-Legaz, assegura: "El govern d'Andorra va pecar d'excés d'intervenció per donar una imatge que ja no és un paradís fiscal, ni un paradís de delinqüents, ni de blanquejadors."

La qüestió és si BPA es va convertir en un boc expiatori. García-Legaz ho confirma a la gravació: "Exacte."

 

Segons Joan Pau Miquel, la intervenció del banc va ser "desproporcionada, innecessària i segurament arbitrària":

"Per què? Perquè el govern (andorrà) es va deixar portar per complir les ambicions del govern espanyol. La retroalimentació per part del govern de Rajoy d'obtenir unes dades contra el nacionalisme català i la permissivitat del govern d'Andorra és el que ha facilitat que hi hagués la intervenció, que hi hagués la destrucció de centenars de llocs de treball, que hi hagués l'espoli d'un banc en un sentit clar i nítid."

 

El secretari d'estat de Comerç, Jaime García-Legaz, en un altre fragment de la gravació, apunta una interpretació més: "La intervenció es fa just quan Andorra estava negociant el conveni per evitar la doble imposició entre Espanya i Andorra. I això va animar molt el govern d'Espanya a firmar aquest conveni. Perquè Andorra deia:

‘Mira si som seriosos que hem intervingut un banc, un dels quatre bancs més importants, i l'hem tancat'."

 

 

El dinar no oficial a Soldeu

Només sis dies després de la confessió de Jordi Pujol, l'1 d'agost del 2014 Jaime García-Legaz va mantenir un dinar no oficial a l'Hotel Hermitage, a Soldeu, amb el cap de govern d'Andorra, Toni Martí. Ho va revelar el diario.es en un article, tot i que i les fonts consultades pel mateix digital van negar que el dinar tingués a veure amb el cas Pujol.

La trobada no constava a cap de les agendes oficials i es va fotografiar. També hi va participar l'exministre de la Presidència del govern andorrà Antoni Riberaygua. El 2015 eren Mariano Rajoy i el ministre d'Hisenda i d'Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, els que visitaven oficialment Andorra i es reunien amb l'homòleg del govern andorrà, Toni Martí, per estrènyer relacions entre els dos països, i per aprovar un sistema automàtic d'intercanvi d'informació fiscal.

Com a teló de fons, tot i que van negar qualsevol relació, estava en marxa el cas Pujol i la premsa que informava de la visita apuntava a la relació.

En una carta dirigida a l'expresident de BPA Higini Cierco, l'exsecretari d'estat de Seguretat del govern de Mariano Rajoy i número 2 del Ministeri de l'Interior, Francisco Martínez, reconeix que "no hi ha cap indici de les actuacions delictives" que van motivar la intervenció del banc en el Principat d'Andorra i a Espanya.

"Les resolucions judicials posteriors han demostrat com de desproporcionada i fins i tot infundada era aquella actuació en què diverses entitats financeres intervingudes van acabar sent sacrificades en pro d'una demostració exagerada de compromís amb els estàndards d'Estats Units, sense poder realitzar al·legacions o de defensar el que, anys després, han acreditat els tribunals, quan ja era massa tard."

 

La carta de l'exsecretari d'estat de Seguretat de Rajoy a l'expresident de BPA Higini Cierco by Moderador Noticies Web on Scribd

 

 

L'operació Catalunya

L'anomenada "policia patriòtica" se situa en l'origen del cas. En el marc de l'operació Catalunya es van forçar moviments irregulars sense autorització del jutge amb l'objectiu d'obtenir informació bancària dels líders del procés i del nacionalisme català.

Com mostra el "30 minuts" "Pujol: els secrets d'Andorra", el 2014 l'agregat d'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, va fer una visita estranya al llavors conseller delegat de BPA. Joan Pau Miquel ho va trobar irregular i va gravar la conversa. Així es va presentar l'inspector de la policia:

"Yo soy el portavoz de un mensaje… de Madrid. Que le comunique lo siguiente: el Banco de España tendrá una inspección al Banco de Madrid. Y se lo van a cargar. Pero… Me han dicho que les transmita que eso depende de ustedes el que se quede en nada."

"Que el Banco de España se va a cargar el Banco de Madrid, y que hay americanos dispuestos a hacerse cargo una vez el Banco de España dé el hachazo, y que todo eso se puede paralizar siempre y cuando ustedes accedan… Que está en su mano pararlo. ¿Qué se lo va a pedir? No lo sé."

L'exdirectiu de BPA pregunta a Celestino Barroso si és inspector de la policia i si la visita té un caràcter oficial i li respon: "Vamos a dejarlo... entrecomillado".

 

 

Les amenaces es van acabar complint

Joan Pau Miquel va ser citat a l'Hotel Villa Magna de Madrid amb Marcelino Martín Blas, cap d'Afers Interns de la policia espanyola. Segons explica al "30 minuts", Martín Blas "s'asseu al meu costat i m'obre un diari i diu: 'Lee esto con atención' i bàsicament el que està escrit és: 'El estado español está en guerra con el nacionalismo catalán, queremos información sobre las cuentas de Mas, Junqueras y Pujol'".

L'inspector Celestino Barroso havia fet referència a "unos americanos" en la seva visita als despatxos de BPA. Mesos després, un organisme nord-americà que lluita contra el blanqueig de diners, el FinCen, publica una nota en què assenyala BPA per possible blanqueig.

Joan Pau Miquel indica que, en aquests casos, "el regulador andorrà ha de reaccionar, es donen 60 dies perquè es presentin al·legacions i es podria haver fet una intervenció lleu per no generar alarma, però no que provoqués la destrucció d'un banc".El 10 de març del 2015 l'Institut Nacional de Finances d'Andorra va intervenir la BPA i el dia següent, l'11 de març, va ser el Banc d'Espanya el que va intervenir la filial espanyola, el Banc de Madrid.

Només nou dies després de la intervenció del banc, el 24 de març, dos policies espanyols pugen a l'ambaixada espanyola per xuclar les dades bancàries de BPA i el Banco de Madrid.

Dos membres del Departament d'Informàtica de l'entitat bancària hi van acudir i es van estar nou hores mentre s'analitzava un disc dur de gran capacitat. Segons detalla Joan Pau Miquel, "de les 9 a les 3 de la tarda estan treballant sense autorització judicial. La comissió rogatòria arriba a les 3 de la tarda per fax. És que... la celeritat en l'obtenció d'aquesta informació és inaudita. I realment demostra com el fi últim de la Policia Nacional era l'obtenció d'aquestes dades. Com que el banc no li va facilitar la informació que ells volien, forcen la intervenció per accedir a aquesta informació. I tot això ho fan sense tutela judicial efectiva."

 

Recupera el "30 minuts" "Pujol: els secrets d'Andorra"

ARXIVAT A:
Jordi Pujol Andorra Banca Mariano Rajoy Procés català
Anar al contingut