Dos estudiants de la UPC dissenyen una cadira de rodes de baix cost per a països en vies de desenvolupament
ACN Terrassa.-Dos estudiants de la Universitat de Politècnica de Terrassa (UPC) de Terrassa han dissenyat i construït una cadira de rodes de baix cost per a persones en països en vies de desenvolupament. Es tracta del projecte fi de grau de Bernat Villa i Adrià Sallés, del grau d'Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte que han cursat a l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial, Aerospacial i Audiovisuals de Terrassa. La cadira està fabricada amb rodes de bicicleta, de carretó d'hipermercat i tubs de fontaneria de PVC i està pensada perquè es pugui muntar en uns quinze minuts. La idea dels dos joves no és comercialitzar la cadira sinó que han posat el disseny al servei d'ONG per tal que aquestes puguin acostar la cadira a les persones que ho necessiten, a través de la construcció a la zona on es farà servir.
El projecte ha estat dirigit pel professor Tomeu Ventayol i compta amb el suport de la Fundació Isidre Esteve, Creu Roja i la Fundació Esport Solidari Internacional (ESI), que ja treballen per facilitar l'ús de la cadira a l'Àfrica, en concret al Senegal ja s'ha enviat una primera cadira. La cadira original, batejada com 'Do it yourself Welchair', està fabricada amb tubs de PVC adquirits en una ferreteria, dues rodes de bicicleta, dues rodes de carretó d'hipermercat, cargols i femelles. Tot i això, els estudiants han explicat que el disseny és adaptable als materials de cada regió, com podria ser la fusta o el bambú. La cadira contempla dues talles conceptualitzades, l'Standard i la Kids, amb un pes que oscil·la entre els 15 i els 20 kilos. La vida útil de qualsevol model és d'entre els tres i els cinc anys en condicions normals d'ús. Pel seu muntatge compta també amb un kit d'eines i recanvis per fer les reparacions.Un cop muntada, ofereix les mateixes prestacions i confortabilitat que les cadires de rodes convencionals ja que disposa de coixí al seient, reposapeus, empunyadura, respatller i rodes autropropulsables perquè l'usuari la pugui fer rodar per tenir més autonomia. A més, els estudiants han explicat que es pot adaptar a les necessitats de cada usuari.Inclusió socialMés enllà d'oferir una cadira de rodes a una persona que la necessita, els estudiants es van marcar també com a objectiu la inclusió social d'aquestes persones. Per això, van pensar que el millor no era enviar la cadira construïda sinó posar el disseny a disposició de les organitzacions i persones per tal que la construcció es fes al destí. D'aquesta manera l'entorn s'involucra en la construcció i es fan servir recursos propis per a la fabricació. "No hem patentat la cadira, no volem fer-nos rics sinó que tinguin una eina al seu abast", ha afirmat Villa. En aquest sentit, la cadira està inclosa en el programa 'Do it yourself del a Fundació Isidre Esteve, que pretén facilitar eines per millorar la vida de les persones a països del tercer món utilitzant l'enginyeria i fomentant les activitats físiques i lúdiques. "La idea és que es vagi estenent", ha dit Sallès.Segons un informe de la Organització Mundial de la Salut (OMS), 70 milions de persones al món necessiten una cadira de rodes i només el 15,5% se la poden permetre. A l'Índia per exemple el 4,7% de les persones amb discapacitat s'han d'arrossegar elles mateixes, mentre que el 38,6% utilitza un bastó o crossa i el 9,7% no té cap possibilitat de moure's fora del llit.
