Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Desxifren el mapa genètic de la leucèmia més comuna, clau per millorar-ne el tractament

Una investigació internacional coliderada per l'Institut de Recerca de l'Hospital Clínic ha desxifrat, exhaustivament, els 200 gens implicats en la malaltia

Actualitzat

Una investigació internacional, coliderada per l'Institut de Recerca de l'Hospital Clínic, obre la porta a buscar tractaments més específics per als diferents subgrups de la leucèmia limfàtica crònica, la més freqüent a Occident. 

Tot plegat gràcies al desxifrat, complet i exhaustiu, del mapa genètic de la malaltia. Els resultats són la culminació d'un esforç a escala global que ha portat a saber que hi ha fins a 200 gens implicats, malgrat que fins ara se'n coneixien només la meitat.

Els mapes, a més, descriuen quins d'aquests gens s'expressen en cada moment, en quina quantitat i per què. Una informació imprescindible per prendre-li el pols a l'anomenat càncer de la sang.

Un cop han mutat els gens i es manifesta la leucèmia, explica Iñaki Martín-Subero, coordinador d'Epigenòmica Biomèdica Idibaps:

"Sabem quina és la via per la qual aquestes cèl·lules perden una mica el control. Si coneixem això, es poden desenvolupar eines per bloquejar determinades vies moleculars que fan que aquestes cèl·lules creixin i creixin."

En canvi, matisa que si, com fins ara, només es coneixien la meitat dels gens, "en el cas d'alguns pacients, no sabrem què passa". I és que cada cas és diferent.

Vuit subgrups

En aquest sentit, l'estudi ha permès definir fins a vuit subgrups, amb un comportament i, conseqüentment, un pronòstic absolutament diferent. Segons Ferran Nadeu, investigador postdoctoral Idibaps:

"Alguns subgrups són el que diem indolents, és a dir, la malaltia progressa molt lentament i inclús hi ha un subgrup de pacients que mai necessitarà tractament. En d'altres, la malaltia és molt més agressiva i es respon pitjor al tractament."

L'objectiu final és determinar les alteracions de cadascun d'aquests subgrups. Així, conclou Nadeu, poden "intentar dissenyar fàrmacs més ben dirigits a cada tipus de pacient."


Investigar el genoma del càncer

En definitiva, a l'horitzó de qualsevol investigació de l'àmbit mèdic hi ha sempre el tractament i, en la mesura del possible, la cura. Així, sense la gran evolució que hi ha hagut en el camp del genoma del càncer, no s'explica l'aparició de tractaments molt més efectius.

Uns tractaments que entronquen, de manera directa, amb les taxes de supervivència que s'han donat els últims anys en els pacients oncològics.

Aquest estudi sobre la leucèmia limfàtica crònica, producte d'una mostra molt completa portada a terme sobre 1.100 pacients i la culminació d'un esforç internacional, vol atorgar informació imprescindible perquè els metges puguin prendre decisions. 

En últim terme, els facultatius poden escollir entre tractaments actuals que ja manifestin certa eficiència o d'altres que es puguin desenvolupar en el futur.

Medicaments que, tard o d'hora, puguin arribar a actuar davant les mutacions genètiques que ara han quedat ben pautades amb la idea d'anar refinant els fàrmacs per combatre la leucèmia.

ARXIVAT A:
CàncerRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut