Descoberta la Venus de Renancourt: expressió de la fertilitat de fa 23.000 anys

Probablement aviat es trobarà als llibres d'història: es tracta d'una minúscula estatueta perfectament conservada de fa uns 23.000 anys, descoberta al jaciment de Renancourt, prop d'Amiens.

Aquesta nova Venus del paleolític superior forma part d'una sèrie de 15 estatuetes trobades al mateix jaciment, excavat des del 2014, però aquesta és la més ben conservada ja que està completament sencera.

Clément Paris, director de les excavacions per a l'Inrap (Institut Nacional d'Investigacions Arqueològiques Preventives):

"El que es defensa, és que aquestes venus signifiquen una expressió simbòlica de la dona i més particularment de la fertilitat."

Venus de Renancourt Foto: Inrap 

La peça fa quatre centímetres i està tallada en pedra. Mostra, com la majoria de les venus de l'època, les natges, els pits i les cuixes hipertrofiades, però d'altra banda, els braços estan simplement esbossats. El seu rostre no presenta cap fesomia i a la part superior porta un tocat finament tallat, com les famoses venus de Brassempouy (Landes, França) i de Willendorf (Àustria).

Venus de Brassempouy (Landes, França)

Venus de Willendorf (Àustria)

El període gravetià

Aquesta figura ajuda a documentar-ne d'altres del període gravetià europeu, des dels Pirineus a Sibèria.

El periode gravetià es va desenvolupar fa entre 28.000 i 22.000 anys, durant el paleolític superior. És un període molt poc documentat. El jaciment de Renancourt és una de les mostres de la presència d'humans moderns, Homo Sapiens, al nord de França, una zona coneguda per la seva riquesa arqueològica malgrat l'absència de coves.

Un campament de caçadors

Al jaciment de Renancourt va ser sovintejat per un col·lectiu de caçadors, recol·lectors i nòmades. En aquells moments, la glacera escandinava es trobava a només un centenar de quilòmetres de l'actual departament de La Somme i els habitants de la regió s'haurien beneficiat d'una millora microclimàtica per instal·lar-se en aquests paratges esteparis habitats per mamuts, rinoceronts llanuts...

A més de les estatuetes, al jaciment els arqueòlegs han descobert altres tipus de restes: ossos d'animals, utillatges, ornaments... Tot molt ben conservat a una profunditat de 4 metres sota el terra.
 

Renancourt era un taller?

Hi ha diverses interpretacions sobre el perquè en un sol jaciment s'hi han trobat tantes estatuetes femenines. L'hipòtesi que es planteja és que Renancourt podia haver estat un taller de fabricació d'objectes. El fet que s'hagin trobat els mateixos trets estilístics en altres llocs suggereix l'existència d'una difusió, o en tot cas d'un contacte entre poblacions.

Fins a l'actualitat s'han descobert un total de 30 estatuetes a França i un centenar a tot Europa. A diferència de les excavacions dels anys cinquanta que es feien d'una manera menys científica, les tècniques modernes d'excavació permeten ara connectar millor els objectes amb l'entorn en el qual són descoberts i per tant fer-ne una documentació general més acurada.