Descobreixen gens que predisposen a l'obesitat infantil
Heretar-los de només un dels progenitors és suficient perquè se'n manifestin els efectes, que també tenen relació amb el comportament
Heretar d'un dels progenitors certes variants genètiques és suficient per tenir una gran predisposició a l'obesitat. Això és el que ha descobert un equip de científics liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Autònoma de Madrid (UAM). El seu estudi s'ha publicat a la revista "Plos Genetics".
L'obesitat és una alteració que depèn de molts factors, però que té un alt grau d'heretabilitat (entre el 50 i el 75%). Se suposa que aquest percentatge deu ser encara més alt en casos precoços o greus, però els factors ambientals també hi tenen un paper. Tot i que fins ara s'havien descobert algunes variants genètiques i algunes regions de l'ADN lligades a la susceptibilitat a l'obesitat, els fonaments hereditaris encara són força desconeguts.
Per elaborar el nou estudi, els investigadors van estudiar 480 nens. En molts que tenen obesitat hi van descobrir la presència de diversos gens relacionats, com era d'esperar, amb la regulació de la gana, la sensació de sacietat i processos hormonals. Però també n'hi havia altres de relacionats amb alteracions de la conducta en general.
Dos dels gens descoberts són el GRIK1 i GRM7, membres de la família de receptors de glutamat, que, entre altres funcions en el sistema nerviós central, regulen el balanç d'energia i la ingesta.
Un altre és el GRPR, que dona lloc al receptor de la gastrina, una hormona encarregada de facilitar la digestió a l'estómac i promoure la sensació de sacietat. I un altre, el SLOC4C1, està implicat, entre altres funcions, en el transport de les hormones tiroidals. Precisament, l'hipotiroïdisme és una causa freqüent de sobrepès.
Finalment, els científics han trobat una variant del gen NPY en una família amb diversos casos d'obesitat severa en almenys tres generacions en què els homes presenten, a més, un trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).
Clara Serra, primera autora de l'article i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra i del CIBERER, Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) de l'Institut de Salut Carlos III, assenyala la relació entre TDAH i obesitat:
"No resulta estrany que hi hagi un vincle entre el TDAH i l'obesitat, atès que tots dos poden estar causats per trastorns de conducta regulats pel mateix gen."
Per als investigadors, aquestes característiques genètiques, unides a l'ambient de les societats industrialitzades, que promou la ingestió elevada de calories i el sedentarisme, fan que la malaltia s'expressi de manera més evident en els fills que no pas en els pares.
Per això, consideren que s'han de fomentar els bons hàbits i, al mateix temps, estudiar les seves bases genètiques per entendre millor la susceptibilitat de cada persona a l'obesitat i els mecanismes que la provoquen.
