Demostren l'eficàcia en ratolins d'una miniproteïna per al càncer de pulmó més letal
Obre el camí cap a un fàrmac potencial contra tumors en diferents òrgans i les seves metàstasis
Un fàrmac que inhibeix l'activitat d'una proteïna implicada en la majoria de càncers es mostra efectiva en ratolins. Investigadores de centres catalans obren així la via als primers assaigs clínics. La recerca es publica a la revista "Science Translational Medicine".
La substància inhibidora és fruit de gairebé 20 anys de recerca de Laura Soucek, investigadora principal del Grup de Modelització de Teràpies Anti-Tumorals en Ratolí del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), professora ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i cofundadora i directora executiva de l'empresa Peptomyc S.L., http://www.peptomyc.com, sorgida del VHIO i creada el desembre del 2014.
La proteïna Myc és un factor de creixement que, en individus sans, regula la proliferació cel·lular i el metabolisme i mort de les cèl·lules. Quan la seva activitat és anòmala, contribueix a la majoria de càncers i té a veure, també, amb l'agressivitat de la malaltia.
Una llarga recerca
Inhibir la seva acció no és senzill. Això presenta diversos problemes perquè es troba al nucli de la cèl·lula, on és més difícil d'arribar que si fos a la membrana o al citoplasma. La família Myc presenta tres proteïnes diferents i cal un inhibidor que actuï sobre totes tres de forma simultània. I també cal que la inhibició no afecti l'expressió normal de la proteïna en altres teixits.
Per tot això, la recerca d'un inhibidor ha estat molt difícil. Però, en el present estudi, Soucek i el seu equip han demostrat l'efectivitat d'una petita proteïna que han anomenat Omomyc. Les proves s'han fet amb ratolins i s'ha mostrat tolerable i eficaç contra el càncer de pulmó no microcític, el subtipus més agressiu i mortal en dones i homes.
Aquest és un nou pas en un llarg camí, en què s'han superat diverses etapes. Primer es va demostrar que l'Onomyc inhibia eficaçment aquesta proteïna sense generar efectes adversos severs ni irreversibles. Després es va buscar la manera de convertir-lo en un fàrmac administrable. En aquest estudi revelen, per primera vegada, que Omomyc pot ser produït com a miniproteïna.
Cap als assaigs clínics
Els investigadors van demostrar al laboratori que aquesta miniproteïna penetrava amb èxit les cèl·lules i induïa la mort cel·lular. I permetia aturar la progressió de tumors de pulmó quan s'administrava per via nasal als ratolins. Un cop vist això, es va administrar per via sanguínia, combinat amb un medicament ja aprovat anomenat paclitaxel.
Un cop superats aquests estudis preclínics, els investigadors volen plantejar proves clíniques amb pacients de càncer. Encara queda molt de camí, però l'Onomyc ha demostrat que val la pena prosseguir amb els estudis.
