De pilotar la Transició als escàndols de corrupció: la trajectòria de Joan Carles I
El rei emèrit, que després de succeir Franco va ser l'encarregat de guiar la restauració de la democràcia, va guanyar molta popularitat pel seu paper en l'intent de cop d'estat de Tejero
De pilotar la Transició als escàndols de corrupció: la trajectòria de Joan Carles I

De pilotar la Transició als escàndols de corrupció: la trajectòria de Joan Carles I

El rei emèrit, que després de succeir Franco va ser l'encarregat de guiar la restauració de la democràcia, va guanyar molta popularitat pel seu paper en l'intent de cop d'estat de Tejero

Redacció Actualitzat
TEMA:
Monarquia
El rei Felip VI i el seu pare, Joan Carles I, en una foto d'arxiu
El rei Felip VI i el seu pare, Joan Carles I, en una foto d'arxiu

La decisió de Joan Carles I d'anar-se'n d'Espanya marca un abans i un després en la seva trajectòria. El rei emèrit va ser l'encarregat de pilotar la Transició a la democràcia i la seva popularitat es va disparar pel seu paper en l'intent de cop d'estat del 23F. Però en l'última dècada han sortit a la llum diversos escàndols de corrupció que l'han esquitxat i han deteriorat la seva imatge.

Joan Carles va néixer a Roma el 5 de gener de 1938, en plena Guerra Civil. Des d'aleshores, i durant els pròxims 40 anys, quatre persones li marquen el destí.

La primera és el seu pare, Joan de Borbó, tercer fill home del rei Alfons XIII. La República l'havia enviat a l'exili el 1931. Casat amb Maria Mercè de Borbó, va tenir quatre fills i va dipositar en el seu primer home, Joan Carles, totes les esperances per deixar l'exili portuguès d'Estoril i tornar algun dia a Espanya com a rei.

La segona persona és el general Franco, que va aconseguir que Joan Carles estudiés a Espanya i fes la formació militar en l'exèrcit franquista.

Durant aquella època, l'avui rei emèrit va protagonitzar un fet familiar traumàtic: de vacances a Estoril, se li va disparar una pistola i el seu germà Alonso, de 14 anys, va morir.

El 1969, Franco nomena Joan Carles successor. Un fet que es materialitza sis anys després, el 22 de novembre de 1975, amb la mort del dictador. Joan Carles I parla de futur el dia en què és nomenat rei:

"Avui comença una nova etapa de la història d'Espanya."

Assistit per Torcuato Fernández Miranda, el rei confia a Adolfo Suárez la Transició espanyola cap a la democràcia. Aquests polítics del franquisme són els dos altres homes clau en la trajectòria històrica de Joan Carles.

Fernández Miranda, aleshores president de les Corts, és l'enginyer polític que ensenya a Joan Carles com desmantellar el franquisme des de dins.

Suárez és l'executor del projecte, l'home que ha d'impulsar la transició de la dictadura a la democràcia. Joan Carles adjudica a Suárez, exministre del Movimiento, aquesta funció.

Amb l'aval del rei, Suárez aprova la Llei de Reforma Política, amb la qual es deroguen les lleis franquistes. També legalitza el Partit Comunista i convoca les primeres eleccions democràtiques en 41 anys.

A més, l'exministre del Movimiento restableix les institucions de l'autogovern de Catalunya i referenda una constitució que legitima democràticament la figura del rei. Joan Carles rep l'altra legitimació, la monàrquica, quan el seu pare li cedeix els drets dinàstics.

El rei emèrit, Joan Carles de Borbó
El rei emèrit, Joan Carles (Agència EFE)

 

El 23F catapulta la popularitat de Joan Carles

Però el franquisme continua molt present en la plana major de l'exèrcit, molt tensa pel setge dels atemptats d'ETA i irritada amb Suárez per haver obert la porta a la democràcia i a l'estat de les autonomies.

Després de quatre anys preparant-lo, la cúpula militar franquista fa el cop d'estat del 23F, el 1981.

La intervenció de Joan Carles és decisiva per parar el cop.

"La Corona és símbol de la permanència i la unitat de la pàtria. No pot tolerar de cap manera les accions o actituds de persones que pretenen interrompre a la força el procés democràtic."

Aquest moment catapulta la institució i, sobretot, la figura del rei, a les cotes més altes de popularitat.

Per a la majoria dels partits polítics, aquesta intervenció suposa la legitimació definitiva de la figura de Joan Carles. Primer s'estabilitza amb l'alternança política, quan el PSOE arriba al poder, i després amb la dedicació del rei a la principal funció que li assigna la Constitució: la màxima representació exterior.

Aquesta funció i la profusió d'imatges de l'entorn familiar de Joan Carles, difoses sobretot a la premsa del cor, fan augmentar la seva popularitat.

Joan Carles al funeral del gran duc de Luxemburg (Reuters)

 

El declivi de Joan Carles

Joan Carles i Sofia de Grècia, que es van casar el 1962, veuen com els seus fills es casen a partir de la dècada dels noranta. Una dècada en què viuen moments de tensió per les informacions periodístiques sobre els xantatges que Mario Conde i Javier de la Rosa haurien volgut fer al rei relacionant-lo amb irregularitats econòmiques.

El casament de Felip, el 2004, sembla permetre al rei i a la corona afrontar el futur amb més serenitat. Però el matrimoni de la infanta Cristina amb Iñaki Urdangarin, celebrat set anys abans, acabaria deteriorant greument la imatge de la institució.

 

El 2011, el gendre del rei és imputat en un greu cas de corrupció enmig de la pitjor crisi econòmica des de la proclamació de Joan Carles. El conegut com cas Nóos marca l'inici de la caiguda de la popularitat de la família reial.

Urdangarin és apartat de qualsevol activitat oficial i se'n va a viure a Washington amb la infanta Cristina i els seus fills, després que Felip es distancia de la imatge pública del seu cunyat. En el discurs de Nadal, el rei no pot eludir parlar d'aquests fets:

"Tots, sobretot les persones amb responsabilitats públiques, tenim el deure d'observar un comportament adequat, un comportament exemplar."

Però, pocs mesos després, el 14 d'abril del 2012, s'anuncia que el rei Joan Carles s'ha trencat el maluc caçant elefants a Botswana, en plena crisi econòmica.

Aquest fet torna a sacsejar l'estabilitat de la institució i contribueix que es comenci a trencar el tabú informatiu sobre la monarquia espanyola.

Després d'aquests fets, el rei opta per reduir les seves compareixences públiques. Felip el substitueix en diverses ocasions.

 

Nous escàndols: comptes suïssos i l'afer amb Corinna

El 2014, Joan Carles abdica a favor del seu fill, Felip VI. Però durant aquests últims anys el rei emèrit no ha aconseguit passar desapercebut. La seva imatge ha continuat deteriorant-se, amb nous escàndols que l'esquitxen que han sortit a la llum.

En una conversa amb l'excomissari Villarejo el 2015, l'empresària alemanya Corinna Larsen, que va tenir relacions amb Joan Carles I, revela l'existència d'un compte a Suïssa i del contracte de l'AVE a l'Aràbia Saudita adjudicat a un consorci d'empreses espanyoles.

 

Aquestes declaracions obren una causa judicial que s'acaba arxivant, però aquest mes de març el jutge l'ha reobert després que Larsen ha confessat una donació de 65 milions d'euros del rei Joan Carles.

Joan Carles I i rei saudita

La retirada definitiva de Joan Carles arriba el 2019, quan renuncia a tota activitat pública i de representació institucional.

Un cop retirat, Felip VI anuncia que renuncia a l'herència del seu pare i li retira l'assignació de 190.000 euros anuals quan afloren unes fundacions sota sospita, vinculades a Joan Carles i bancs suïssos.

Amb un degoteig incessant d'informacions que esquitxen Joan Carles I, el rei emèrit ha acabat anunciant aquest dilluns que se'n va d'Espanya.

ARXIVAT A:
Monarquia
Anar al contingut