Cuixart i Sànchez també poden anar a Europa: el TC els tomba sense unanimitat els recursos

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez s'han afegit aquest dimecres als altres dos líders del procés que ja poden portar el seu cas a la justícia europea, Josep Rull i Jordi Turull. 

Això és així perquè el Tribunal Constitucional (TC) també ha rebutjat els seus últims recursos a la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar a 9 anys de presó per sedició.

L'alt tribunal considera que, el 20 de setembre del 2017, davant el Departament d'Economia, el president d'Òmnium Cultural i l'aleshores president de l'Assemblea Nacional Catalana no es van limitar a exercir els seus drets de llibertat d'expressió o de reunió, ni tan sols amb excés, sinó que van anar més enllà.

Segons la sentència de la qual ha estat ponent Juan José González Rivas, Cuixart va "promoure l'oposició material" a una actuació judicial i policial.

La sentència sobre Sànchez, de la qual ha estat ponent Santiago Martínez-Vares, assegura que volia "neutralitzar les decisions adoptades" pel mateix TC i altres instàncies judicials.

Les dues sentències del TC, com ja va passar amb les de Rull i Turull, tenen dos vots particulars, en contra, dels magistrats progressistes Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.

Aquest dimecres només s'han fet públiques dues primeres notes informatives sobre les sentències, els textos complets es tindran d'aquí uns dies.

Nota de prensa - Adelanto de parte dispositiva | El Pleno del TC desestima el recurso de amparo de Jordi Cuixart contra la sentencia del Tribunal Supremo que le condenó por un delito de sedición https://t.co/trzzBXvqD8 pic.twitter.com/vdUbiiGs0t

— Tribunal Constitucional de España (@TConstitucionE) June 2, 2021

Nota de prensa - Adelanto de parte dispositiva | El Pleno del TC desestima el recurso de amparo de Jordi Sánchez contra la sentencia del Tribunal Supremo que le condenó por un delito de sedición https://t.co/WTWjjk6ei3 pic.twitter.com/Y5Ite7v0Oh

— Tribunal Constitucional de España (@TConstitucionE) June 2, 2021

Què diu el TC sobre Cuixart?

De moment, se sap que el TC ha rebutjat el recurs d'empara de Cuixart amb aquest argument:

"Considera que la conducta del recurrent, en promoure l'oposició material a l'execució policial de les decisions del Tribunal Constitucional i d'altres tribunals, no va constituir exercici legítim dels drets i llibertats d'expressió i reunió, i que la seva condemna penal per delicte de sedició (...) compleix amb les normes constitucionals."

El text del TC afegeix que la sentència del Tribunal Suprem "no obeeix a una finalitat espúria de persecució o càstig per la seva posició política o ideològica".

En una piulada de resposta a la decisió del TC, Cuixart diu que "els tribunals polítics mai no sorprenen" i avança que ara anirà "a Estrasburg a acusar l'Estat".

Què diu el TC sobre Sànchez?

L'argument per rebutjar el recurs de Sànchez és el següent:

"Pretenia, com a part de l'estratègia concertada amb els altres encausats, neutralitzar les decisions adoptades per aquest tribunal i els òrgans judicials fent servir la mobilització ciutadana per a la creació d'un estat català independent en forma de república, prescindint dels procediments de reforma constitucional."

Defensa, per aquest motiu, que "la conducta del recurrent no constitueix un mer excés o extralimitació en l'exercici dels drets fonamentals a la llibertat d'expressió i de reunió. 

Turull i Rull ultimen el recurs a Estrasburg

El 22 d'abril, Jordi Turull es va convertir en el primer dels nou líders independentistes a la presó que pot recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. Aquell dia, el TC va tombar el seu últim recurs, però sense unanimitat, amb el vot en contra de dos magistrats progressistes.

Xiol i Balaguer consideren que el Constitucional hauria d'haver acceptat el recurs de Turull, bàsicament, per tres motius.

Primer: qualifiquen la condemna a 12 anys de presó per sedició i malversació de "desproporcionada".

Segon: consideren que el delicte de sedició és tan confús que un ciutadà fins i tot podria no ser conscient que l'està cometent.

I tercer: els jutges parlen de manifestacions pacífiques i pensen que els fets "podrien haver tingut un encaix natural en altres tipus penals com els desordres públics o la desobediència", tipus penals que comporten penes molt inferiors, de sis mesos a 3 anys de presó; o 6 en els casos més greus.

Amb aquests mateixos arguments, Xiol i Balaguer també van votar en contra de la decisió del Constitucional de tombar l'últim recurs de Josep Rull, l'11 de maig.

Des d'aquesta decisió del TC, Turull i Rull ja preparen el recurs que presentaran al TEDH. El formulari obliga a ser especialment sintètic. És per això que la seva defensa segueix treballant en l'escrit. Segons ha confirmat a TV3, calcula tenir-los a punt a mitjans de mes.

El TC també confirma les condemnes pel setge al Parlament

El ple del Tribunal Constitucional ha avalat les condemnes de 3 anys de presó que el Suprem va imposar a vuit acusats pel setge al Parlament de Catalunya, el 14 i el 15 de juny del 2011. Aquella acció va impedir l'arribada de diversos diputats a la cambra legislativa catalana i va fer que l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, utilitzés un helicòpter per fer-ho.

Els magistrats han rebutjat per majoria, però sense unanimitat, la proposta de Cándido Conde-Pumpido, que s'inclinava per acceptar el recurs d'empara dels condemnats.

En un principi, l'Audiència Nacional va absoldre els acusats en considerar que estaven protegits pel seu dret a manifestar-se. Però la Fiscalia, la Generalitat i el Parlament hi van recórrer. I, finalment, el Suprem va condemnar vuit dels acusats a 3 anys de presó per delicte contra les institucions de l'Estat. Unes condemnes que, ara, el TC ha confirmat.