Josep Rull, a Terrassa durant els dies en què va estar en tercer grau penitenciari (ACN/Norma Vidal)
Josep Rull, a Terrassa durant els dies en què va estar en tercer grau penitenciari (ACN/Norma Vidal)

El Constitucional tomba sense unanimitat un nou recurs de l'1-O: Rull pot anar a Europa

L'alt tribunal rebutja l'últim recurs de Josep Rull perquè considera, com amb Jordi Turull, que no s'han vulnerat drets fonamentals

Actualitzat

Josep Rull ja pot portar el seu cas a la justícia europea, tal com va passar amb Jordi Turull fa tres setmanes. El motiu és que el Constitucional ha rebutjat el seu últim recurs perquè considera que no s'han vulnerat drets fonamentals.

Aquest tribunal ha pres la decisió per majoria però, també aquest cop, sense unanimitat. S'han tornat a repetir els dos vots particulars en contra dels magistrats progressistes Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.

Un cop esgotada la via del Constitucional, Rull és el segon dels 9 presos independentistes que ja pot recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

La defensa de Turull ja prepara el recurs

Mentrestant, la defensa de Jordi Turull ja prepara el recurs que presentarà, aviat, al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Turull es va convertir en el primer pres independentista que podia anar a Estrasburg, després que el Constitucional va rebutjar el seu últim recurs, el 22 d'abril. Per majoria, el tribunal va considerar que no s'havien vulnerat drets fonamentals. Però la decisió no es va prendre per unanimitat. Com en el cas de Rull, hi va haver dos vots en contra.

En un escrit molt contundent, els magistrats progressistes Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer van qualificar la pena de 12 anys de presó per a Jordi Turull de "desproporcionada". A més, van destacar que el delicte de sedició no estava ben definit, que era confús. I en aquest context, els magistrats fins i tot tenien dubtes que els fets poguessin encaixar dins la sedició. Així, en el vot particular escriuen: "La conducta jutjada podria haver tingut un encaix natural en altres tipus penals com els desordres públics o la desobediència", delictes amb penes molt més baixes, de sis mesos a tres anys.

Quan el recurs arribi al Tribunal Europeu dels Drets Humans, primer s'haurà de decidir si s'admet a tràmit. Si aquest és el cas, ja passaria a una sala amb 7 magistrats (entre els quals, un d'espanyol) i 2 suplents. De mitjana, podrien trigar uns dos anys a tenir sentència.

 

ARXIVAT A:
Judici procésJosep RullTribunal Constitucional
Anar al contingut