Com el cas Trapero ha modificat el rumb del cos de Mossos d'Esquadra
Com el cas Trapero ha modificat el rumb del cos de Mossos d'Esquadra

Com el cas Trapero ha modificat el rumb del cos de Mossos d'Esquadra

Fàtima Llambrich Actualitzat
TEMA:
Josep Lluís Trapero
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Amb Trapero, el cos dels Mossos tenia un rumb. I després n'ha tingut diversos. Quan per la via del 155 apartaven el major del capdavant de la policia de Catalunya, frenaven alhora l'embranzida que portava el cos. Era ja una policia integral amb un líder que volia que s'exercissin totes les competències que atorga un Estatut votat i acceptat a Madrid.

Des de llavors han hagut de capejar molts temporals: els que venien de fora i els que es generaven a dins. De fora, per una conjuntura política de ruptura entre el govern espanyol i el de Catalunya, de la qual s'han aprofitat altres cossos policials. De dins, per les diferències de criteri polític per com ha de gestionar la policia l'ordre públic. En este sentit, el president de la Generalitat, Quim Torra, tenia un criteri que no era compartit per la cúpula de la Conselleria d'Interior; ni pel conseller, ni pel secretari general ni pel director general de la Policia de Catalunya, i estava més allunyat encara dels criteris policials.

Estes diferències es van fer evidents amb les protestes al Parlament de Catalunya l'1 d'octubre del 2018, en què van acabar intentant fer tasques d'ordre públic, de policies de seguretat ciutadana. Però el malestar de Presidència encara es va fer més evident amb les actuacions dels Mossos en els aldarulls per la sentència del procés.

 

Els relleus al capdavant del cos

En més d'una ocasió i en més de dos, el president va estar a punt de destituir el conseller d'Interior Miquel Buch. Una de les vegades va ser Esquerra Republicana qui va recomanar no desestabilitzar més la situació i, en una altra ocasió, va ser la cúpula d'Interior la que va avisar el president que, si destituïa el conseller, amb ell marxaven el secretari general i el director general de la Policia, amb les conseqüències que això podia suposar, tant d'imatge de debilitat política com de cara als Mossos d'Esquadra. Esta inestable entesa va acabar fa unes setmanes, quan el president Torra va substituir Miquel Buch per Miquel Sàmper.

El nou govern de la Generalitat no va voler el comissari Ferran López com a cap dels Mossos. Era el comissari que abans del daltabaix era a la prefectura amb el major Trapero, i també l'elegit pel govern de Rajoy durant el 155. El president Torra i el conseller Buch van oferir a Trapero tornar a liderar els Mossos. El major, que estava investigat per l'Audiència Nacional, ho va rebutjar.  

Quan s'apropava la possible sentència, amb el judici ja acabat, tant el conseller Buch com el conseller Sàmper després, s'han remès a esta decisió per no pronunciar-se sobre si consideraven o no pertinent tornar a oferir a Josep Lluís Trapero el lideratge de la Policia de Catalunya, en cas d'una possible absolució i tenint en compte que les circumstàncies no serien les mateixes.

 

El trencament de la relació institucional

Després del 155, el Departament d'Interior pretenia estar un temps sense nomenar un cap del cos, però això va generar malestar intern i van canviar el rumb amb el nomenament del comissari Esquius.

Va ser una època encara políticament problemàtica, amb moments complicats, com la celebració del Consell de Ministres a Barcelona, ja amb el govern socialista de Pedro Sánchez. I amb una judicatura partidària encara de mostrar-se d'esquena a la Policia de Catalunya: s'havia trencat la relació institucional, es deixava el cos de Mossos d'Esquadra al marge d'investigacions que s'adjudicaven a la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que es va presentar per accedir a una plaça al Tribunal Suprem que no ha guanyat– va demanar a la Policia Nacional que s'encarregués de la seguretat de l'edifici, una feina que feien els Mossos. I durant un temps hi havia furgonetes i agents dels dos cossos policials.

El Departament d'Interior i la Secretaria d'Estat de Seguretat van començar a establir una bona entesa discreta i necessària. El comissari Esquius no va ser a temps d'engegar un projecte propi. Al cap de nou mesos el van substituir per un comissari que feia poc que havia obtingut els galons, Eduard Sallent, que recentment ha presentat el projecte de com serà el cos de Mossos, marcant la diferència de com l'entenia el major Trapero.

"La prefectura era un concepte abstracte. Era un concepte que ningú sabíem ben bé què era, la prefectura. La prefectura és el comissari en cap? Són els dos superiors? Són els dos adjunts que té el comissari en cap?"

Hi hagi qui hi hagi al capdavant i sigui quina sigui la conjuntura, hi ha un aspecte que no ha canviat: que els polítics continuen utilitzant el cos de Mossos, posant-se'l a la boca, per interessos electorals.

ARXIVAT A:
Miquel Buch Josep Lluís Trapero Quim Torra Guàrdia Civil Policia Nacional Miquel Sàmper Mossos d'Esquadra

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut