Collserola, la torre que va néixer amb els Jocs: 30 anys de la construcció més alta del país
La torre de Collserola, que permet la cobertura audiovisual de Catalunya, va causar un gran impacte pel seu disseny innovador i es va convertir en una icona de Barcelona
Aquests dies diversos actes commemoren els 30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. I també els 30 anys d'una infraestructura que va ser essencial per garantir les telecomunicacions durant les Olimpíades. La torre de Collserola, que garanteix la cobertura audiovisual de Catalunya, va causar un gran impacte pel seu disseny innovador i es va convertir en una nova icona de Barcelona.
La torre de Collserola, de 288 metres, és la construcció més alta de Catalunya. Situada al turó de la Vilana, de 445 metres, s'enlaira fins als 712 metres sobre el nivell del mar. És una infraestructura clau per transmetre el senyal de totes les emissores de ràdio i televisió i també de les xarxes de comunicacions d'emergència.
Als anys vuitanta, amb la liberalització que havia d'obrir la porta a les televisions privades, es va veure que calia una torre de telecomunicacions per centralitzar i substituir un gran nombre d'antenes disperses i obsoletes i que tingués prou capacitat per incorporar les necessitats futures de les telecomunicacions.
La nominació de Barcelona per als Jocs Olímpics va donar impuls a la construcció del projecte concebut pel despatx de l'arquitecte Norman Foster, amb el càlcul d'estructures de l'empresa Ove Arup i la participació de diversos estudis d'enginyeria i consultors.
Foster va ser el guanyador d'un concurs internacional en què van presentar-se tres projectes més: de Santiago Calatrava, de Joan Margarit i Carlos Buxadé i de Ricardo Bofill.
La torre, amb un disseny innovador, es va enllestir en 23 mesos, amb una columna central de formigó armat de només 4,5 metres de diàmetre i 13 plataformes d'acer amb forma de triangle corbat que es van acoblar a terra i es van hissar amb gats hidràulics fins a l'altura de 84 metres en dos dies.
Nou tensors, amb uns 180 cables d'acer cada un, subjecten a terra el conjunt de l'estructura metàl·lica, de 3.000 tones de pes. També eviten que oscil·li amb el vent, un fet crucial per a l'orientació dels centenars d'antenes que hi ha instal·lades.
En la part alta hi ha un altre joc de tensors format per tres sèries de cables de Kevlar, que no genera interferències perquè és transparent a les ones.
Una mica més vella que els Jocs
La torre es va inaugurar el 27 de juny de 1992 i va entrar en servei unes setmanes abans que comencessin els Jocs Olímpics. Des d'aquí es va transmetre el senyal de televisió de l'Olimpíada a tot el món.
La torre de Collserola, que gestiona una societat participada per Cellnex Telecom, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, Telefónica i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, permet la cobertura audiovisual de Catalunya i també de la resta de l'Estat.
És un centre nodal per a la transmissió de veu i dades des del qual es gestiona una gran xarxa de radioenllaços i serveis de connectivitat i es controlen serveis públics com les xarxes d'emergències i seguretat.
El 2016 al programa "Generació digital" vam explorar la cara que no es veu de la torre de Collserola.
El bon funcionament de les emissores i els equips tècnics s'assegura amb un circuit que bombeja aigua freda per regular la temperatura i hi ha un altre circuit d'aigua contra els incendis. Hi ha quatre generadors d'emergència que es posen en marxa de forma automàtica en cas d'una avaria elèctrica.
A la desena planta i a una altura de 560 metres sobre el nivell del mar, un mirador públic amb capacitat per a un centenar de persones ofereix les vistes més àmplies de l'àrea metropolitana i més enllà, fins a una distància de 70 quilòmetres. Tancat a causa de la pandèmia, està previst que aviat torni a obrir per als visitants. També es lloga per a la celebració d'esdeveniments.
