Ciutats esponja: com aprofitar al màxim l'aigua de pluja per lluitar contra la sequera

N'aprenem, de les sequeres que patim? Multitud de veus expertes adverteixen que, quan sortim d'aquesta sequera, n'hem de sortir enfortits, que hauríem d'haver après lliçons que ens hagin ajudat a implantar sistemes que ens ajudin de cara a sequeres futures. Perquè de sequeres, ja ho indiquen els estudis climàtics, en vindran més, i potser seran molt més intenses i llargues.

Fa molts anys que la ciència insisteix que hem d'aprofitar millor els recursos alternatius d'aigua que ara ens permetem el luxe de deixar perdre. Recursos com la pluja, que no recollim a les teulades dels edificis i que, a sobre, les ciutats escupen.

La major part de la superfície dels nostres municipis, sobretot els més grans, és asfalt, rajola... paviments que són impermeables. Quan plou, l'aigua no filtra cap al sòl, se'n va cap a la claveguera, rieres, rius i al mar. I, com que arrossega tota la brutícia que troba al seu pas, hi arriba contaminada.

És per això que són molts els científics que clamen que hem de tenir cada cop més ciutats que siguin una "esponja". Com? Doncs amb un sistema senzill anomenat sistema urbà de drenatge sostenible o SUDS. Es tracta d'una zona verda, amb plantes triades perquè tenen capacitat de depurar l'aigua, i amb tot un sistema natural de filtratge a sota els nostres peus.

El sòl està format de capes de grava i terra diferents que no només infiltren cap als aqüífers, sinó que, a més, mantenen regada la zona verda i ajuden a depurar encara més aquesta aigua. Poden ser de petites dimensions, una petita zona enjardinada, per exemple, però també n'hi ha de molt gran envergadura.

Una aparent bassa que és una font d'aigua i de vida

A Viladecans n'hi ha una de les més espectaculars: un immens llac amb una capacitat de 80.000 m³ situat entre polígons i carreteres. La seva forma cònica atrau l'aigua en cada episodi de pluja i, a dins, diverses plantes amb alta capacitat filtradora en milloren la qualitat.

Ara, en plena sequera, la bassa té moltíssima aigua. Una prova que és una manera d'aprofitar un recurs bàsic. Però el més interessant del projecte és que va ser concebut per evitar inundacions.

Situat al delta del Llobregat, Viladecans té diverses zones que corren el risc d'inundar-se en episodi de fortes pluges. Aquesta, en concret, n'era una. Quan es van fer els polígons d'aquesta zona de Viladecans, el risc va augmentar: massa quilòmetres que abans eren terra que xuclava l'aigua ara passaven a estar coberts d'asfalt impermeable.

Durant el temporal Gloria, la bassa de Viladecans es va omplir del tot i no es van haver de lamentar inundacions destacables a la zona. Per si no n'hi hagués prou, els ciutadans també reben els beneficis d'aire net i per la salut d'una zona verda. I la biodiversitat també.

Ara mateix hi podem trobar ànecs collverds vivint-hi, fotges, insectes com sabaters o libèl·lules, granotes...

Convertir les ciutats en una esponja

Un dels científics que va treballar en el projecte és el biòleg Albert Sorolla Edo, que treballa a Naturalea, una empresa que ha centrat la seva feina en les solucions basades en la natura.

"Amb aquests SUDS solucionem un problema, que és la gestió de l'aigua i, a més, aprofitem per crear espais verds."

Però el millor és que abarateix el pressupost d'un municipi. "Tota aquesta gestió de l'aigua, si la féssim d'una altra manera, amb dipòsits, canonades... seria un cost molt gran. Està demostrat científicament que aquestes tècniques poden reduir inundacions i també ajuden a fer que el verd urbà no sigui tan car de mantenir."

Tenint en compte que l'emergència climàtica ens portarà cada cop més episodis de sequera i també que quan plogui ho farà de manera més abrupta, els SUDS són una ajuda per combatre tots dos problemes. Aleshores, per què els exemples d'aquests sistemes a Catalunya encara són anecdòtics?

Sistemes de drenatge sostenible a Barcelona

Barcelona ha començat a instal·lar SUDS en la ciutat. Un dels indrets és el barri de nova construcció de la Marina del Prat Vermell, on hi ha diversos punts que, aparentment, són només trossets enjardinats. En realitat, són SUDS amb plantes escollides curosament, una forma adient per atreure l'aigua cap a elles i, a sota, diverses capes de grava i terra que filtren l'aigua.

Quan plou, aquesta aigua es converteix en una reserva i també en un rec per a les plantes. Aquí és obvi que és més fàcil instal·lar-hi SUDS que en un barri ja construït. I és que l'aigua subterrània s'ha convertit en or per a la ciutat de Barcelona, un recurs que també es pot esgotar. Però, tot i això, la superfície de SUDS a la ciutat és només de 10 hectàrees, mentre que el potencial podria ser de 700 km de carrer i 1.295 hectàrees de zona verda.

Els SUDS poden reduir un 70% els metalls pesants de l'aigua

Un dels més grans i exemplars de la ciutat és l'eix verd de Cristóbal de Moura. No només hi ha zones enjardinades amb plantes, sinó també algun SUDS fet només amb grava, amb l'aparença d'una piscina plena de pedres. I és que aquest SUDS serveix també com a banc de proves. Com que cada cop que plou l'aigua arrossega tota mena de brutícia, un dels elements que es mira més amb lupa és amb quina qualitat arriba l'aigua a l'aqüífer. Aquí, científics del CSIC hi fan un estudi per veure quina capacitat de filtració té, i hi han detectat, per exemple, una reducció dels metalls pesants de fins al 70%.

"Per tal d'augmentar la resiliència de la ciutat davant de sequeres com la que tenim ara i també davant de grans temporals, necessitem aquests sistemes com l'aigua que bevem, sistemes que facin la ciutat permeable, que la facin ciutat esponja."

En Marc Teixidó Planes és investigador de l'IDAEA (Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua) i professor de la UPC i ha treballat en projectes basats en els SUDS a Los Angeles.

La ciutat té un clima semblant al nostre, així que ja han vist que necessiten més reserves d'aigua subterrània. Ja saben que cada cop patiran més sequeres i que quan plogui ho farà de manera més abrupta, amb risc d'inundacions. Però allà les extensions de SUDS són molt grans i han fet una aposta ferma.

Aquí tot just es comença, i el terme és encara molt desconegut. "Aquí s'estan fent servir sobretot per netejar carrers o regar. Però nosaltres ja apostem perquè en un futur pròxim puguin ser una font important d'aigua potable, que siguin una solució per al dia de demà."