CiU negocia l'Estatut amb el PSOE mentre el tripartit marca vuit punts a reformular

El ministre Montilla i el portaveu del PSOE al Congrés, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'han reunit amb Artur Mas i Duran Lleida per mirar d'acostar posicions en la negociació de l'Estatut sense arribar a cap acord. Els nacionalistes només confien en un miracle per arribar a l'entesa però, de les discretes trobades que mantenen aquests dies els partits se n'extreu que ningú no tira la tovallola i les negociacions són més vives que mai. El que sembla impossible és que govern central i quadripartit s'entenguin abans de dimarts que ve, data assenyalada com a termini per presentar esmenes. Per això es creu que aquest període es podria allargar tres dies més. Sigui com sigui no es pot perdre el temps i, conscient d'això, el tripartit ja ha fet una valoració de les negociacions mantingudes fins ara. Els tres partits del govern català constaten que les posicions estan encara molt allunyades. Ha analitzat la proposta del govern central sobre finançament i ha assenyalat vuit punts en què les posicions es troben allunyades, entre aquests principalment el paper de l'Agència Tributària. El conseller Huguet, a la sortida de la reunió que ha fet el tripartit per valorar la proposta, ha reivindicat una negociació a quatre amb el govern per acabar amb "el vodevil de passadissos que no serveix per avançar", i ha atribuït al PSOE i a CiU la falta d'"interès" per negociar de manera multilateral. Més moderat s'ha manifestat el conseller Castells, que ha considerat que "en els punts essencials hi ha marge per a l'aproximació" i ha assegurat que hi ha "una clara voluntat d'arribar a acords i negociar" i, per tant, "tothom ha d'estar disposat a cedir". Punts a "reformular" En la reunió de negociadors del tripartit s'han assenyalat vuit àmbits a negociar, començant per la jerarquia normativa entre Estatut i Lofca. Així, el tripartit defensa que la norma estatutària està per sobre, en contra del que defensa el govern, i fins i tot se citen sentències del Tribunal Constitucional que avalarien el plantejament de Catalunya. En segon lloc, es reclamen avenços en la defensa de la bilateralitat de les relacions entre Catalunya i el govern de l'Estat i que la proposta de l'executiu central "ignora". En tercer lloc, se cita la participació de la Generalitat en els impostos i es rebutja la fórmula "oberta" del govern, que podria concloure que l'administració catalana "no tingui més participació que en els seus tributs propis", segons Castells. El quart àmbit és l'Agència Tributària de Catalunya, les competències de la qual es consideren "molt pobres" i es demana una fórmula que li doni més protagonisme. La capacitat normativa de la Generalitat sobre els impostos és el cinquè àmbit sobre el qual es reclamen avenços, així com en la inversió d'infraestructures, en sisè lloc. En aquesta matèria es considera que "no hi ha compromís del govern de cap tipus". En setè lloc es demana una reformulació del precepte del govern per rebutjar l'equiparació dels resultats del finançament de Catalunya amb el sistema foral. L'últim aspecte és el que fa referència a la quota de solidaritat, que apareix pendent de redacció en la proposta del govern. Segons Castells, el plantejament de Catalunya és "ambiciós, però enormement prudent", i podria avançar-se en el sentit d'establir com a normes la "transparència, que el major esforç fiscal de Catalunya repercuteixi en els ingressos de la Generalitat i que no es modifiqui l'ordenació de comunitats després de l'aportació a la solidaritat".