Centenars de nenes birmanes són comprades i violades a la Xina per tenir fills

Human Rights Watch denuncia la venda de nenes birmanes en una Xina sense dones en edat de procrear
Centenars de nenes birmanes són comprades i violades a la Xina per tenir fills
Xina

Centenars de nenes birmanes són comprades i violades a la Xina per tenir fills

Human Rights Watch denuncia la venda de nenes birmanes en una Xina sense dones en edat de procrear
Redacció Actualitzat
Una de les víctimes de la xarxa de tràfic de nenes i dones a Birmània (Human Rights Watch)

Una de les víctimes de la xarxa de tràfic de nenes i dones a Birmània (Human Rights Watch)

Centenars de dones birmanes són comprades als camps de refugiats de Kachin i Shan, estats del nord de Birmània, i portades a la Xina. Allà, els seus compradors les mantenen tancades i les violen periòdicament fins que queden embarassades. El captor i violador es queda amb el fill.

L'ONG Human Rights Watch ha denunciat aquest fet. En un estudi que s'ha donat a conèixer aquesta setmana, l'entitat denuncia la venda de dones birmanes a ciutadans xinesos per procrear. A l'informe, titulat "Dona'ns el nadó i et deixem marxar", algunes víctimes d'aquest esclavatge expliquen el malson de la seva venda a la xarxa que trafica amb persones i el seu captiveri.

L'informe recull el testimoni de 37 víctimes d'aquesta xarxa de tràfic de dones. Una d'elles és Seng Moon. Un familiar la va vendre a un ciutadà xinès que la va tenir tancada i lligada durant mesos i que la violava periòdicament. Quan va quedar embarassada i va manifestar la seva voluntat de tornar a Birmània, l'home li va dir que no li posaria impediments per marxar, però que el nen se'l quedava ell.

És un relat que repeteixen les supervivents que aconsegueixen fugir dels abusos i del captiveri: els captors estan més interessats a tenir un fill que una esposa.

Human Rights Watch ha publicat un vídeo a YouTube amb el testimoni d'algunes d'aquestes nenes:


Una Xina sense dones en edat de procrear

Un drama humà producte de la descompensació entre la població masculina i femenina en edat reproductiva a la Xina. La bretxa entre homes i dones de 15 a 29 anys augmenta per la preferència pel sexe masculí fruit de la política de fill únic que va imposar el govern xinès entre 1979 i 2015. Algunes estimacions donen una xifra d'entre 30 i 40 milions més d'homes que de dones en aquesta franja d'edat.

Un problema demogràfic que té una dura conseqüència directa: el tràfic de dones d'altres països de la zona per procrear. Milers de famílies xineses opten per comprar nenes i dones a xarxes de traficants per una xifra que fluctua entre els 3.000 i els 13.000 dòlars.

L'informe de Human Rights Watch recull el testimoni de desenes de nenes venudes a homes de la Xina per tenir fills (HRW)


Víctimes de les xarxes de tràfic de persones

A elles els prometen una feina a l'altra banda de la frontera. Però després relaten que les van drogar en el camí i que es van despertar lligades en una habitació tancada. Sense rastre de la feina promesa i sense poder-se comunicar amb algú que els doni un cop de mà, aquestes dones es veuen sotmeses a la voluntat del comprador.

La comissió de Drets Humans de Birmània n'ha registrat 226 casos l'any 2017, però les ONGs que treballen a la zona creuen que la xifra pot ser molt més gran.

L'informe de Human Rights Watch denuncia la violència a què estan sotmeses les dones desplaçades als camps de refugiats del nord de Birmània. L'any 2011, el govern birmà va posar fi a l'alto el foc i va reprendre els atacs contra els grups que demanen la independència de Kachin. Aquest fet va obligar més de 100.000 persones, la majoria dones i nens, a desplaçar-se fins als camps de refugiats pròxims a la frontera xinesa. Els homes són al front.