Talls de carn vermella
Las producció i el consum de carn ha estat objecte de molts estudis (Pexels)

Carn, medi ambient i salut: què diu la ciència?

La ramaderia afavoreix l'escalfament global, però al mateix temps és necessària com a activitat que permeti mantenir la bona salut dels ecosistemes

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Alimentació

Més enllà del debat polític que generi, en l'àmbit científic hi ha força consens: un consum excessiu de carn, sobretot carn vermella, contribueix a l'escalfament global i a la degradació del medi, i és perjudicial per a la salut.

Això no vol dir que la ramaderia, practicada de forma sostenible, no sigui també essencial per al manteniment dels ecosistemes i per absorbir bona part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

En un informe publicat el 2019, el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) assenyalava que una dieta amb més pes dels vegetals era una oportunitat per mitigar l'escalfament global i adaptar-nos-hi. També recomanava reduir el consum de carn. La ramaderia és responsable d'un 14,5% de les emissions totals, un percentatge semblant al del sector del transport.

Un dels aspectes que destacava l'informe és que moltes vegades --i sobretot a llocs com l'Amazònia-- es talaven boscos per tenir pastures i alimentar ramats cada cop més nombrosos. Una pràctica que se segueix efectuant.

També assenyalava que els remugants emeten grans quantitats de metà, un gas d'hivernacle molt potent, en el seu procés de digestió. Finalment, recordava el gran consum d'aigua que significa la producció de carn, a causa de la que prenen els animals i a la que s'utilitza per als conreus per a pinsos.

Segons l'informe, si es fan canvis importants en la dieta i es redueix el consum de carn i de làctics per prendre més vegetals, l'any 2050 s'haurien alliberat milions de quilòmetres quadrats de terres i es reduirien en 8.000 milions de tones anuals les emissions de CO2.

En canvi, també reafirmava que si els ramats s'alimenten de forma extensiva en pastures ja existents i no creades eliminant boscos, els seus efectes ecològics són molt positius.


Menys consum, però encara elevat, a Catalunya

Tal com mostrava el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, publicat el 2016, les emissions lligades al bestiar varien segons el tipus d'animal. Així, els remugants presenten una intensitat d'emissió de gasos molt més elevada que no pas els animals amb un sol estómac.

Fa pocs anys, el consum mitjà de carn a les llars catalanes era de 57,7 quilos per habitant i any. Les dades més recents, del 2019, indiquen que és de 47,71 kg hab./any. Hi ha hagut, per tant, una important reducció, però la quantitat diària encara és superior a la recomanada per la FAO, un màxim de 26. La més consumida continua sent la de pollastre, seguida per la de porc i la de vedella.

L'informe del 2016 també oferia recomanacions per disminuir l'impacte de la ramaderia en l'escalfament global. Afirmava que era essencial augmentar l'eficiència de la producció ramadera i que per fer-ho hi havia diverses accions possibles: millorar la selecció de la genètica animal, augmentar l'eficiència en l'ús dels nutrients que es proporcionaals animals, dietes específiques per millorar la qualitat de la carn i la llet i disminuir les alteracions metabòliques en situacions d'estrès.

També recomanava aprofitar la tecnologia per aplicar la ramaderia de precisió, augmentar la producció ecològica i optimitzar la gestió dels residus ramaders.


El paper positiu en els ecosistemes

La recomanació de menjar menys carn ha provocat la lògica alerta entre els ramaders. Però menjar-ne menys no significa ignorar la necessitat de l'activitat rural i el paper del bestiar, sigui o no per al consum. En un article publicat el juliol del 2019 a El Crític, Gustavo Duch, Patricia Dopazo i Carles Soler ressaltaven la pèrdua d'activitat al camp català:

"Si l'any 1994 les persones dedicades a fer de pagès, a l'agricultura o la ramaderia, no eren més de 50.000 (cens agrari de l'Institut d'Estadística de Catalunya), 12 anys després van baixar a només 25.000 persones. Però el pitjor és que actualment aquestes persones són majoritàriament homes grans i podem estimar que d'aquí a 10 anys només 1 de cada 1.000 persones faran de pagès, és a dir, que cuidaran la terra a Catalunya."

Entre els motius d'aquesta extinció citaven "el creixement imparable del model de producció alimentària centrat en la indústria i no en la pagesia".

També incideix en la importància dels ecosistemes l'informe "Mengem futur", publicat el 2018 pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i recomanava això:

"Mantenir un mosaic territorial que afavoreixi la funcionalitat dels agrosistemes i el manteniment dels serveis ecosistèmics, molts dels quals són també necessaris per a la producció d'aliments."

El manteniment d'aquest mosaic implica que hi hagi boscos, conreus, prats i pastures. L'abandonament rural provoca un avenç del bosc i si bé això pot semblar positiu no ho és tant, perquè es tracta de masses forestals que no es gestionen, que augmenten el risc de propagació d'incendis forestals, que perjudiquen l'arribada de l'aigua als aqüífers i que es mengen aquest territori més divers i equilibrat.

I un exemple clar és l'ús de ramats de cabres, per exemple, per aclarir els boscos densos i d'altres animals perquè pasturin i mantinguin els prats a nivells convenients. Un d'aquests projectes per reduir el risc d'incendis forestals es diu Ramats de Foc.

Els ramats de Llívia podran pasturar a França
Els ramats són necessaris per una gestió adequada del medi


Carn vermella, processada i càncer

Un altre tema és el paper del consum de carn en la salut. En un informe fet públic el 2015, l'OMS i la l'Associació Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) concloïen, després d'una revisió exhaustiva de la literatura científica, que el consum de carn vermella és probablement carcinògena en humans --sobretot per al càncer colorectal, però també per al de pàncrees i el de pròstata-- i que la carn processada es considera carcinògena per als humans i causa càncer colorectal.

Sembla que ho confirma un estudi paraigua –revisió de metaestudis, que al seu torn són estudis sobre estudis-- publicat per investigadors xinesos a Food Chemistry.

Aquesta amplíssima revisió de revisions conclou que augmentar cent grams diaris de carn vermella incrementa entre un 11 i un 51% el risc de diversos tipus de càncer, i que 50 grams d'augment en el consum diari de carn processada l'incrementa entre un 8 i un 72%. Unes forquilles molt àmplies, però que segons els investigadors revelen que no han trobat que consumir carn vermella o processada tingui cap benefici en la prevenció del càncer.

En aquests casos, és important no només constatar els fets amb estudis epidemiològics, sinó també anar als mecanismes biològics que els provoquen. En aquest sentit, un article recent publicat a Cancer Discovery ha permès detectar mutacions genètiques que indiquen danys a l'ADN associats a un elevat consum de carn vermella. L'estudi es va fer amb teixits normals i tumorals de 900 pacients nord-americans amb càncer colorectal.


Impacte i necessitat

El resum de tot plegat seria que la ramaderia té un impacte innegable en l'escalfament global, però que al mateix temps és necessària com a activitat que permeti mantenir la bona salut dels ecosistemes i els serveis que ens presten, com la disponibilitat d'aigua, l'eliminació de contaminants i el manteniment de la biodiversitat, entre d'altres.

D'altra banda, un consum excessiu de carns vermelles i processades està relacionat amb diversos tipus de càncer. Això no implica no consumir-ne gens, però sí de forma moderada i adaptada a les necessitats de cada persona.

En tot cas, una ramaderia sostenible és essencial per reduir el seu impacte en el medi. Un conjunt de pràctiques que milloraran la salut dels ecosistemes, del clima i dels humans.

ARXIVAT A:
Alimentació Crisi climàtica Salut Ramaderia
Anar al contingut