Campaments urbans a Barcelona per garantir el lleure als infants i dinamitzar la tasca dels joves com a monitors

ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona , a través de l'Institut Municipal d'Educació (IMEB), ha posat en marxa aquest mes d'agost tres 'campaments urbans adreçats' a nens i nenes d'entre 3 i 12 anys. Es troben als barris de Baró de Viver i Bon Pastor, Besòs i Trinitat Nova i formen part del Projecte Baobab, que vol garantir el lleure dels infants a l'estiu però també dinamitzar la tasca de joves de la zona, que s'hi impliquen en la iniciativa fent de monitors. En declaracions als mitjans, la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha assenyalat que els campaments són la resposta al diagnòstic fet a la ciutat i que esdevé "l'ànima" del Pla de Barris. El projecte, segons Ortiz, respon les "vulnerabilitats" detectades en la infància i la joventut referents a la manca d'oferta d'educació en el lleure. Un total de 138 nens i nenes estan inscrits en aquest casal, i hi ha llista d'espera.

Les activitats van començar el passat 1 d'agost i s'allargaran fins el 26 d'agost, amb horari de deu del matí a cinc de la tarda, amb àpats inclosos. Un total de 138 nens i nenes participen en algun d'aquests campaments urbans: 52 ho fan a l'Escola Baró de Viver (al districte Sant Andreu); 42 a l'Escola Sant Jordi (a Nou Barris), i 44 a l'Escola Prim (districte Sant Martí. Les famílies han pogut escollir si volien inscriure's una quinzena o un mes sencer, opció que han triat en la majoria dels casos. A Baró de Viver, atenent la demanda explícita de l'escola, l'oferta s'ha ampliat a la franja de 3 a 6 anys.Una de les monitores dels més petits és l'Alba Alamillo. És de Trinitat Nova però la seva tasca la fa molt al barri veí de Roquetes on "el casal de joves està molt més establert", comenta. La implicació dels joves és, per a l'Alba, la solució immediata perquè la vida cultural en aquests veïnats segueixi vigent. Però la salvació a llarg termini és que el futur jovent, els qui ara són nens i nenes, s'hi interessin i hi participin més endavant. Una bona oportunitat de motivar aquestes dinàmiques és amb aquests campaments urbans. Ella s'encarrega d'impulsar activitats relacionades amb "temes culturals de Catalunya", i un dels objectius és donar a conèixer als nens i nenes "que existeixen al costat de casa seva espais com els centres cívics, equips de futbol, entitats com les colles de diables, etc", explica.Emmarcats en l'estratègia del Pla de Barris, els campaments s'han organitzat en escoles públiques dels tres barris escollits i han comptat amb entitats del territori per a la difusió, recerca i formació de joves que hi participen com a monitors i monitores. Així, fins al 50% dels equips responsables dels campaments, que organitzen Escoltes Catalans i el Moviment de Centres d'Esplais Cristians Catalans (MCECC), pertanyen als barris respectius. Cada campament urbà compta amb un equip de sis professionals per a la seva dinamització: un director o directora a d'educació en el lleure i cinc monitors o monitores. A més, cada espai manté una coordinació pedagògica amb l'IMEB a través de les entitats de lleure educatiu. El tret de sortida del Projecte Baobab a Trinitat Nova, Besòs i Baró de Viver i el Bon Pastor està en fase de prova però la intenció de l'Ajuntament ésque tots els districtes comptin en el futur amb projectes educatius de barri basats en el treball en xarxa i la participació de tota la comunitat educativa. Tot plegat, amb l'objectiu, segons apunta el consistori, per tal que "l'educació sigui un objectiu compartit i sigui una eina clau per a la cohesió social". Vol ser "un procés de reconeixement de la comunitat com a espai d'aprenentatge", repte que també consta en el projecte de Pla d'Actuació Municipal de Barcelona 2016-2019. La tria d'aquests barris no ha estat casual. El projecte pretén ser també una resposta al progressiu increment dels "indicadors de desigualtat social, econòmica i educativa en determinats barris de la ciutat", segons apunta Ortiz. Al gener, un informe elaborat per l'Ajuntament de Barcelona apuntava que creixia la desigualtat entre els barris més rics i pobres de la capital catalana. De fet, la renda a Pedralbes, al capdamunt de la llista dels barris més rics, multiplicava per sis la de Trinitat Nova, a la cua d'aquest llistat.