Caixers automàtics que no pertanyen a entitats bancàries desembarquen a Barcelona

Els primers caixers automàtics per poder treure diners en efectiu sense entrar al banc es van començar a instal·lar fa 50 anys. Aquesta setmana, a Barcelona, s'han presentat els caixers d'última generació, els que permeten treure diners mitjançant el reconeixement facial.

No caldrà recordar cap número PIN ni cap contrasenya. La identificació és la cara del titular de la targeta i, per garantir-ne la seguretat, el caixer arriba a validar fins a 16.000 punts de la imatge. Caixabank ja n'ha incorporat 20 a les oficines més noves i, a poc a poc, els incorporarà a tota la xarxa.

Així, doncs, mentre les operacions i els clients digitals guanyen terreny i els bancs continuen tancant oficines, en paral·lel, el nombre de caixers augmenta.

Segons les últimes dades disponibles, a tot Espanya, el 2008 es va arribar al nombre màxim. N'hi havia prop de 62.000.

Amb la crisi i el tancament d'oficines, la xifra es va anar reduint i van quedar-ne fora de servei gairebé 11.000.

Però ara ja es comença a notar un repunt propiciat, en part perquè les oficines són més grans i tenen més caixers.

Als caixers tradicionals, lligats a les entitats, s'hi sumen ara altres caixers d'empreses que hi han vist una possibilitat de negoci.

Tenim un exemple de tot això al camí que ens porta al Park Güell, la travessera de Dalt de Barcelona. És una via de pas per a molts turistes.

Passejant pel carrer, es poden trobar uns quants caixers automàtics que no pertanyen a cap banc en concret, perquè és principalment als estrangers a qui es dirigeix aquest servei: en molts altres països fa anys que funcionen, i ja els coneixen.

Així que no els hauria d'agafar per sorpresa que se'ls cobri comissions per treure diners. Per exemple, per treure 20 euros et poden cobrar una comissió de 3 euros.

A l'hora de treure diners, s'ha de parar atenció, perquè el caixer primer ofereix les quantitats més altes per retirar, que poden comportar més comissions. I quan es treguin diners amb una moneda que no sigui la pròpia, cal fixar-se en el tipus de canvi que ofereixen. Acostuma a sortir més a compte rebutjar el canvi que proposa el caixer.

Aquests caixers s'instal·len a les botigues, supermercats, estacions ferroviàries i gasolineres. L'establiment els cedeix l'espai a canvi d'un lloguer i el botiguer no s'ha de fer càrrec ni del manteniment ni de res més que pagar la llum que necessita el caixer per funcionar. De la resta, se n'ocupa l'empresa.

Els comerciants que tenen caixers ens expliquen que els que els fan servir són turistes i que la gent d'aquí continua anant al caixer del seu banc.

A Barcelona, Euronet és una de les companyies internacionals que es pot trobar. En plena crisi de tancament d'oficines dels bancs i de la guerra dels caixers, va fixar-se en el mercat espanyol i fa uns mesos han fet una onada d'expansió, però no ens concreten quants n'hi ha.

A Barcelona també hi han posat un peu els caixers de Cardtronics, la principal companyia internacional de caixers que no estan lligats a un banc.

El 2016, van decidir desembarcar a Espanya amb la intenció d'instal·lar-hi milers de caixers en 5 anys. Però no ens donen xifres de quants en porten.