Barcelona en l'any de la pandèmia: més morts, pocs naixements i marxen els joves
Al 2020, les morts han augmentat un 31,7%, i 4.300 són per Covid, segons el padró municipal
Barcelona té 1.660.314 residents, segons les dades de l'últim padró municipal. Feia cinc anys que la població anava lleugerament a l'alça, sobretot per la migració, però aquesta tendència s'ha trencat per primera vegada. La ciutat ha perdut 6.200 persones en un any, un 0,4% de la població.
Sabem que la pandèmia de la Covid ha disparat els morts, però durant l'any passat també han caigut els naixements i s'ha frenat el saldo migratori.
4.300 morts de Covid
Entre març i desembre, es van registrar 15.142 morts i, comparat amb anys anteriors, l'excés de mortalitat és de 4.300 morts, que es poden atribuir a la Covid, amb un pic als mesos de març i abril, en la primera onada de la pandèmia.
Sobretot va afectar els més grans, i més dones que homes, perquè n'hi ha més.
Cal remuntar-se a la grip espanyola o a la Guerra Civil per trobar increments de mortalitat tan destacables, però llavors eren sobretot homes joves.
Les dades d'esperança de vida encara s'han d'actualitzar, però es creu que la davallada pot ser d'un any, per l'impacte de la pandèmia. L'última xifra és del 2018, que era de 84,4 anys de mitjana, amb una diferència important per sexes: 87 anys les dones i 81,3 els homes.
Menys de 12.000 naixements
Pel que fa a la natalitat, va retrocedir un 6,4% l'any passat i se situa per sota dels 12.000 naixements, el valor més baix des de fa 22 anys i el segon més baix en mig segle. Se'n van registrar 11.753 al padró de l'any passat.
És aviat per saber-ho, però s'espera que la xifra de naixements s'enfonsi encara més. Ho avancen les dades de desembre de 2020, nou mesos després del començament de la pandèmia, i les provisionals dels primers mesos de 2021.
Com passa al nostre entorn, fa temps que baixa la natalitat a Barcelona per tres factors: hi ha menys dones en edat fèrtil, tenen fills més tard i en tenen menys.La taxa de natalitat de Barcelona és de 7,1 per cada mil habitants el 2020. Les taxes més elevades se situen a l'extrem nord de la ciutat i algunes zones de Sant Martí, Ciutat Vella o Gràcia.
Més emigració a CatalunyaEn l'època de més restriccions de mobilitat i confinaments, es va detectar que molts barcelonins es van instal·lar a les segones residències i cases familiars, però l'Ajuntament ho considera un fenomen puntual.
"Van triar altres emplaçaments per viure i fins i tot per empadronar-se, segurament també perquè els donava més llibertat de moviments i, quan les coses s'han anat normalitzant, hem tingut un rebot d'aquest efecte" explica Jordi Martí, tinent d'alcaldia de l'Ajuntament.
Tot i això, es nota un canvi en comparació amb anys anteriors: ha augmentat la preferència per emigrar a la resta de Catalunya, àrea que absorbeix un 69,8% del total d'emigrants, quatre punts més que el 2016.
Després de la fase més severa del confinament, entre juny i desembre va augmentar un 27% el nombre de persones que marxaven, comparat amb l'any anterior, i es va concentrar aquí el 72,8% dels fluxos anuals.
El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que se'n van majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d'Espanya.A diferència d'anys anteriors, prefereixen municipis amb poca població (menys de 5.000 habitants) i fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta emigració ve de zones amb un nivell de renda entre mitjà-alt i alt.
Com en el cas dels immigrants, el col·lectiu més dinàmic per edat és el d'adults joves entre 30 i 39 anys, que suposen un 25,9% del total. Segueixen els joves de 25 a 29 anys, els de 40 a 44 i els de 65 i més anys.
22% d'estrangers
La població espanyola s'ha reduït un 1,3%, mentre que la població estrangera ha augmentat un 2,9%. Ara representa un 22,4% del total, amb una presència més destacada a l'Eixample i Ciutat Vella.
Més de la meitat dels residents han nascut fora de la ciutat, per segon any consecutiu.
A Barcelona viuen persones de 179 nacionalitats, a banda de l'espanyola. Les nacionalitats més representades són la italiana, la pakistanesa i la xinesa.
