Amenaça totalitària: l'extrema dreta entra a les institucions i marca l'agenda política

L'extrema dreta entra a les institucions i marca l'agenda política. El masclisme, la xenofòbia, el populisme, el patriarcat o l'autoritarisme estan presents en idearis de partits que no es consideren ultradretans. Es debaten temes que ja es creia que estaven superats, com ara la violència de gènere, l'ús d'armes de foc o la pena de mort. És l'agenda de l'extrema dreta que impregna partits i mitjans de comunicació.

L'extrema dreta està present en pràcticament totes les institucions europees i del món occidental. On ja governen, retallen llibertats, assumeixen poders que no els pertoquen i ataquen l'estat de dret.

Fernando Sánchez Dragó, autor de "Santiago Abascal. España Vertebrada", intel·lectual de Vox:

"Hi ha una nostàlgia de l'autoritat. L'integrisme democràtic es bat en retirada i el principi d'autoritat avança."

Sami Naïr, filòsof i sociòleg:

"Es presenten com a liberals, o com a nacionals agredits per l'estranger, però són moviments d'extrema dreta de caràcter feixista."

Josep Ramoneda, filòsof i periodista:

"Aquesta evolució cap a l'extrema dreta, en el fons, no és res més que una passarel·la que el neoliberalisme prepara per construir una societat autoritària."

Les causes del creixement de l'extrema dreta tenen uns comuns denominadors a tot Europa, com poden ser una globalització mal portada que ha anul·lat l'ascensor social i ha fet més grans les diferències de classe, i uns partits polítics que no han sabut interpretar les necessitats dels més desfavorits.

Barcelona, 30 març 2019

L'extrema dreta demagògica ha sabut aprofitar aquest buit, ha elevat a la categoria de problema la immigració i vol imposar una única identitat nacional, de la qual s'erigeix en salvadora.

Andalusia va ser el primer lloc de l'estat espanyol on va emergir l'extrema dreta en unes eleccions. A ciutats com El Ejido, a Almeria, va ser la força més votada. Es dona el cas que en aquesta població, que té l'índex d'atur més baix d'Andalusia, el fantasma de la immigració que pren els llocs de treball i provoca delinqüència és l'eslògan polític que ha fet guanyadora l'extrema dreta.

Juan José Bonilla, empresari i candidat de Vox a l'alcaldia d'El Ejido:

"No és ser racistes, és ser realistes. Vox no pot arribar amb un furgó als carrers d'El Ejido i carregar els immigrants a les furgonetes. Però el discurs de Vox és molt clar: la immigració irregular ha d'abandonar Espanya."

Mariano Ripoll, coordinador de la Fundació Cepaim per la convivència i cohesió social a Almeria:

"Aquests missatges sempre es basen en estereotips, en l'eslògan típic i fals que els estrangers venen a treure't el treball."

Els quadres de l'extrema dreta espanyola tenen diferents procedències, alguns venen del Partit Popular, altres de moviments extremistes de tota mena, com neonazis, feixistes i ultradretans.

Els militants de Vox s'autoqualifiquen de patriotes espanyols. Un sol poble, una bandera, una llengua, una història; la història d'Espanya. Són partidaris de tancar les fronteres i de protegir les tradicions nacionals, i contraris a moviments com l'ecologisme i el feminisme, que poden afectar els grups dominants tradicionals, amb una ferma oposició a la llei contra la violència de gènere.

L'extrema dreta està instal·lada ja al poder en diversos països d'Europa, com ara Hongria, Polònia o Itàlia. Matteo Salvini és el líder de la Lliga i vicepresident del govern italià, a més de ministre de l'Interior. Ell ha liderat el canvi d'orientació política i geogràfica del seu partit, que aspirar a guanyar al nord, i acusa la gent del sud de gandula i barruda, ha passat a conquerir tot Itàlia. La Lliga Nord ara és la Lliga.

Roma, Itàlia

Salvini aspira també a liderar els moviments d'extrema dreta europeus, units per l'euroescepticisme i la política antimigratòria.

Ricardo Molinari, president grup de la Lliga al Parlament italià:

"No crec que siguem un partit radical. Fem un discurs economicosocial, no ètnic, sobre la immigració, la relació amb l'Europa de la globalització."

Paolo Berizzi, periodista amenaçat per l'extrema dreta:

"El feixisme no ha mort per sempre. Pot tornar cada dia a tots els racons del món amb noves formes, i nosaltres som els que l'hauríem d'assenyalar amb el dit."

El periodista Paolo Berizzi viu amb escorta policial les 24 hores del dia. Els seus articles i llibres desemmascarant neonazis i ultres han ferit la sensibilitat de grups ultradretans com CasaPound, que l'han posat en el seu punt de mira, i ha arribat a rebre amenaces de mort.

Milà, Itàlia, 23 març 2019

La violència de l'extrema dreta afecta des de fa molts anys Suècia, un país on els partits neonazis són legals i es presenten a les eleccions, i on hi ha desenes de periodistes i militants d'esquerres amenaçats pels ultradretans, fins al punt que molts han de viure i treballar amb identitats falses.

En aquest país nòrdic, els partits de centreesquerra van establir un "cordó sanitari" per impedir l'entrada de l'extrema dreta de Demòcrates de Suècia al govern. Aquest partit, amb arrels nazis, havia quedat com a tercera força en les eleccions legislatives del 2018.

Kristianstad, Suècia, 26 març 2019

La violència de l'extrema dreta a Suècia es fa visible fins i tot a la vida quotidiana, amb els nombrosos atacs que pateixen els immigrants i, sobretot, la comunitat musulmana.

Daniel Pohl, director de la revista "Expo":

"Si creus en una democràcia on tots els ciutadans tenen els mateixos drets, on s'assumeix que l'extrema dreta és un perill... Si fas això, és un risc. Perquè avui és arriscat protegir la democràcia a Europa."

Jordi Borràs, fotoperiodista:

"Aquesta manera de fer ens pot recordar el que passava els anys vint i trenta a l'Europa dels vells feixismes."

A Suècia es vincula l'extrema dreta, fins i tot, amb l'assassinat, encara no resolt, del primer ministre, el socialdemòcrata Olof Palme, un gèlid 28 de febrer del 1986.

Steve Bannon, exassessor de Donald Trump, vol convertir la cartoixa de Trisulti, al sud d'Itàlia, en el centre de formació de quadres de l'extrema dreta a Europa. Vol que sigui una eina ideològica i religiosa per traslladar el populisme de Donald Trump a Europa i dissenyar estratègies per arribar al poder pels partits d'extrema dreta de tot el continent. El primer gran assalt haurà estat el de les eleccions al Parlament Europeu. Amb una tercera part de l'hemicicle podrien col·lapsar les institucions. Les desavinences entre ells, per culpa de diferents sensibilitats nacionals, poden impedir que uneixin forces per aconseguir-ho.

John Gustavsson, Demòcrates de Suècia:

"Hem de fer por. No tindrem la majoria, però sí un resultat prou bo per fer por a la Unió Europea, canviar-ne la direcció i començar-la a descentralitzar."

Pol Morillas, director CIDOB:

"Moltes vegades no han pogut formar un grup conjunt aquests partits d'extrema dreta per la seva animadversió interna ideològica en qüestions com la de qui és l'enemic principal; si són els jueus o és l'islam."

El 23 de març es fan manifestacions a tot el món en contra del feixisme, com la que es fa a Barcelona, organitzada pel moviment social Unitat contra el Feixisme i el Racisme, el mateix dia que a Milà grups d'ultres commemoren el centenari de la seva creació.

Aquestes manifestacions antifeixistes volen ser una reivindicació i un toc d'alerta perquè la regressió en els drets i les llibertats dels ciutadans, que impulsen els grups d'extrema dreta, no es puguin consolidar i serveixin per promoure un gir ideològic històric a Europa.