Alerten de la contaminació "invisible" de veure Netflix o fer una cerca a Google

Veure una pel·lícula o una sèrie a Netflix, HBO, Filmin o qualsevol altra plataforma digital, té un cost mediambiental i contribueix a l'escalfament global.

Una contaminació invisible que molts usuaris d'aquestes plataformes desconeixen. És la contaminació que provoca el consum d'electricitat necessari per al manteniment dels potents centres de dades que processen els moviments digitals de tot el planeta. Una contaminació que equival a la que emet un país de la grandària d'Espanya.

I és una xifra que no para d'augmentar a mesura que la digitalització arriba a més sectors de la societat i es multipliquen els usuaris d'aquestes plataformes de continguts multimèdia.

Però és difícil quantificar el cost ecològic que cadascuna d'aquestes plataformes digitals tenen per al planeta. Netflix, per exemple, reconeix que veure una hora dels seus continguts suposa una emissió de 55 grams de CO₂, i ho compara amb la despesa de fer quatre bosses de crispetes al microones.

L'investigador de l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Xavier Vilajosana explica que la causa d'aquesta despesa energètica és el manteniment dels centres de dades on es processen les transaccions digitals globals:

"Tota la infraestructura de computació que hi ha al món, totes les màquines d'Amazon, les de Google, les de Microsoft. Totes aquestes màquines que hi ha darrere del fet que nosaltres anem a una pàgina web i puguem comprar una cosa. Tota aquesta infraestructura, durant un any, gasta la mateixa energia que un país com Espanya. I pensem que Espanya és el 13è país del món en despesa energètica."

Una contaminació que no només provoquem quan mirem sèries o pel·lícules en streaming, també contaminem quan fem una videotrucada per Zoom o altres aplicacions, quan fem servir els cercadors d'internet com Google o quan mirem vídeos a YouTube.

Alguns estudis han quantificat l'impacte ambiental d'aquestes accions tan quotidianes en els nostres dies. Per exemple, les 47.000 recerques que Google processa cada segon generen 500 quilograms de CO₂. I el consum energètic de YouTube en un any provoca emissions que superen els 10 milions de tones, una xifra similar a la contaminació que genera en el mateix període la ciutat escocesa de Glasgow.

La demanda de plataformes digitals ha pujat un 26% des del 2020. Amb una oferta cada vegada més abundant i amb les limitacions per recórrer a altres tipus d'oci durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19, Netflix, HBO, Amazon Prime o Movistar Plus han consolidat el seu regnat en la producció i el consum de ficció.

Per això, la professora de Ciències de la Informació de la UOC Elena Neira alerta que en un món en què les pantalles són cada cop més presents, cal prendre'n consciència i "fer un consum responsable de les plataformes":

"És necessari que la presa de consciència que a poc a poc hem anat incorporant al costat més físic de la nostra petjada ambiental es traslladi també a un consum responsable de plataformes."

Les decisions i tries personals poden modificar l'impacte ambiental. Per exemple, si en lloc de fer una videotrucada fem la tradicional trucada de telèfon, el consum energètic és menor. De la mateixa manera, escoltar el hit musical del moment en una plataforma com Spotify és més ecològic que veure el videoclip del mateix tema a YouTube. La càrrega d'imatges comporta la necessitat de més dades i, per tant, més consum energètic.

Pels investigadors, cal una aposta compartida del consumidor final i de les plataformes de continguts multimèdia. Els primers, millorant els hàbits de navegació i consum de contingut digital, i les segones, estudiant mecanismes que permetin reduir el seu impacte ecològic.

També recomanen tancar les pestanyes del navegador que ja no consultem i optar per la pantalla de baixa definició quan mirem pel·lícules o vídeos en el mòbil, que és un dispositiu petit.

Tenim a la nostra mà un gest bàsic, senzill i que hauria de ser de pràctica habitual: apagar tots els dispositius electrònics, pantalles, ordinadors i tauletes quan no els fem servir:

"Sobretot, aplicar el sentit comú. Si jo consulto qualsevol mitjà digital i no el faig servir, doncs tanco aquella pestanya, tanco el navegador. Si jo escolto Catalunya Ràdio però en aquell moment ja deixo d'escoltar-la, doncs tanco la ràdio. També podem decidir veure les pel·lícules al mòbil amb alta o més baixa definició... Total, la pantalla del mòbil és molt petita", conclou Xavier Vilajosana.