Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Advocades jutjades per vincle amb ETA relaten tortures i violència sexual de la policia

Ha estat durant el judici per l'anomenat "front jurídic" d'ETA a l'Audiència Nacional

Actualitzat

Vuit advocats de l'esquerra abertzale acusats de fer d'enllaç entre ETA i els presos de la banda són jutjats a l'Audiència Nacional.

Acusats de constituir el "front jurídic" d'ETA, van ser detinguts fa 11 anys per ordre de l'avui ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que en aquell moment era jutge de l'Audiència.

Dues de les acusades han assegurat en les seves declaracions que havien incriminat els seus companys per les tortures a què les havia sotmès la Guàrdia Civil.

Naia Zuriarrain ha explicat que va ser traslladada a Madrid en un cotxe sense distintius i durant el camí la van amenaçar que el tracte canviaria quan arribessin a la capital espanyola i que "ho passaria malament".

Segons ha relatat, li van posar una bossa de plàstic al cap simulant l'ofegament fins al punt que va accedir a parlar i, des d'aquell moment, va haver "d'aprendre's de memòria" tot el que li preguntarien.

El seu testimoni queda recollit en aquesta piulada d'Arnaldo Otegi.

Anteriorment ja havien denunciat aquests maltractaments, que inclouen també violència sexual, com ha relatat Naia Zuriarrain:

"Em van començar a tocar, em van tocar els pits, tot el cos, un guàrdia civil que estava al darrere es va enganxar a mi i em va enganxar els genitals al darrere. Feien comentaris d'índole sexual, humiliant-me, insultant-me"

Per la seva banda, Saioa Agirre ha relatat com un agent de la Guàrdia Civil la va amenaçar durant el viatge a Madrid dient-li que el mínim que li farien era "tenir-la cinc dies despullada". Un cop a la capital espanyola assegura que la van pegar arreu, també al cap, la van despullar i la van deixar sense roba durant quasi tot l'interrogatori:

"Un Guàrdia Civil se'm va acostar a l'orella i em va preguntar si volia ser mare. Li vaig respondre que sí i em va dir 'Doncs prepara't perquè no ho seràs, comencen els interrogatoris'"

Ha relatat que durant els interrogatoris li van fer tocaments:

"Em feien fer esquats i mentrestant em pessigaven els mugrons, em van tocar la vagina dos cops. Jo feia flexions i em posaven el fum del seu cigarret a dins de la bossa [que duia al cap] i no podia respirar."

Entre els processats hi ha lletrats destacats i històrics com Arantza Zulueta, que ja va ser jutjada i va complir condemna per la mateixa raó, per integració en l'anomenat "front de les presons".

Els acusats d'integrar el 'front jurídic' d'ETA, en el judici a l'Audiència Nacional (EFE/Fernando Villar)
Els acusats d'integrar el 'front jurídic' d'ETA, en el judici a l'Audiència Nacional (EFE/Fernando Villar)

Un judici "sense sentit"

Des de l'advocacia basca s'ha qualificat de "sense sentit" aquest macrojudici contra l'anomenat "front judicial d'ETA". També partits bascos, com el PNB, Elkarrekin Podem i EHBildu, consideren un anacronisme fer un judici quan fa gairebé 10 anys del final de l'activitat d'ETA.

A les capitals basques s'han fet manifestacions de rebuig al judici.


Grande-Marlaska, condemnat per no investigar tortures

El jutge instructor de la causa, fa 11 anys, va ser l'ara ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, un dels que Pedro Sánchez ha mantingut després de la remodelació del seu govern aquesta setmana.

Set de les deu condemnes a Espanya del Tribunal Europeu de Drets Humans per no haver investigat tortures són contra Fernando Grande-Marlaska.


El govern obstaculitza les investigacions, segons Amnistia

Més enllà dels testimonis d'aquest judici, organitzacions de defensa dels drets humans han documentat durant dècades casos de tortura i altres maltractaments a Espanya i en concret al País Basc, dins del context de la lluita antiterrorista.

Amnistia denuncia que l'Estat espanyol no deixa que s'investiguin els delictes de tortura i maltractament:

"Quan al País Basc o a Navarra han adoptat iniciatives a favor del reconeixement i reparació de les víctimes de tortura i maltractament, el Govern central les ha obstaculitzat, sense proposar mesures alternatives que visibilitzin i avancin en la reparació de les víctimes. D'aquesta manera, Amnistia creu que es contribueix a consolidar la impunitat davant d'aquestes violacions de drets humans a Espanya."

Amnistia Internacional, el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides i el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa han recollit casos de tortures comeses per membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat en dependències policials.

ARXIVAT A:
JudicialPaís BascETAArnaldo Otegi
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut