Moscou, disgustat amb la quitança a Xipre, amenaça de revisar la reestructuració del deute xipriota
El govern rus ha reaccionat amb duresa a l'anunci de la quitança als dipòsits bancaris a Xipre imposada per la Unió Europea a canvi d'un rescat. El Kremlin ha criticat sense embuts la mesura que, si és aprovada dimarts pel Parlament de l'illa, perjudicarà les empreses i els bancs russos que operen a l'illa mediterrània.
RedaccióActualitzat
El govern rus ha reaccionat amb duresa a l'anunci de la quitança als dipòsits bancaris a Xipre imposada per la Unió Europea i acceptada per Nicòsia a canvi d'un rescat. El president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre, Dmitri Medvédev, han criticat sense embuts la mesura que, de ser aprovada dimarts pel Parlament de l'illa, perjudicarà les empreses i els bancs russos que operen a l'illa mediterrània.
Davant d'aquesta situació, el Kremlin ha amenaçat a Nicòsia amb revisar la reestructuració del deute xipriota, davant la nova situació, que perjudica als estalviadors russos, que acumulen uns 20.000 milions de dòlars a Xipre, més d'una cinquena part de tots els dipòsits que hi ha als bancs de l'illa.
La quitança "sembla a una simple confiscació de diners aliens", ha assegurat Putin en una reunió del Consell Supervisor del Vnesheconombank, l'entitat bancària estatal per al comerç exterior. El president rus considera la mesura "injusta, poc professional i perillosa". La UE i Xipre han acordat un rescat de 10.000 milions d'euros. Un cop el Parlament xipriota l'aprovi, s'obligarà els estalviadors, residents o no, a pagar un impost extraordinari estimat en el 12,5% sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i el 3% sobre la resta, segons les últims estimacions.
La mesura s'agreuja pel "corralito" parcial decretat per Europa, que manté els bancs insulars tancats i prohibeix tota transferència bancària per evitar la fuga de capitals, a més d'imposar la retenció pràcticament immediata de les quantitats corresponents a l'impost extraordinari.
Experts propers a la negociació entre Brussel·les i Nicòsia han reconegut que la intenció de la mesura era carregar part del polèmic rescat sobre les grans fortunes russes que durant anys han aprofitat l'opacitat financera del petit país mediterrani per amagar la seva riquesa. De fet, una part important dels diners russos, procedirien de l'economia submergida i inclús de l'activitat criminal.
Segons dades del Banc Central Rus, Xipre és la primera destinació en la fuga de capitals procedents de Rússia i lidera el número d'inversions estrangeres amb més de 13.000 milions dòlars.
Rússia està molesta i així li farà saber dimecres el ministre de Finances rus, Antón Siluánov, al seu homòleg xirpriota, Michalis Sarris. Segons ha explicat Siluánov, Sarris no ho tindrà fàcil per demanar una pròrroga de cinc anys i una rebaixa dels interessos sobre el crèdit de 2.500 milions d'euros que el Kremlin va concedir a l'Illa el 2011. "La decisió de l'Eurogrup d'introduir un impost sobre els dipòsits es va adoptar sense consultar a Rússia. Per això, estudiarem de nou la nostra participació en la reestructuració del crèdit concedit, ha afirmat el cap de Finances rus.
Les decisions que prengui el Kremlin poden donar un gir important a les condicions del rescat de Xipre. Després de conèixer els primers detalls del rescat, els bancs i les empreses russes van veure fer-se realitat alguns dels seus pitjors auguris, avançats per Moody's. Aquesta agència de qualificació va advertir que, en el cas d'una congelació dels dipòsits i el seu ús per repartir la càrrega financera del rescat, les empreses russes
tindrien pèrdues i no podrien repatriar els seus diners. A més, Moody's recordava que els bancs russos han atorgat fins a 40.000 milions de dòlars en crèdits a societats opaques de Xipre, una xifra que segons el "Financial Times" equival al 5% de tota la cartera de crèdits de la banca russa. Altres 12.000 milions de dòlars es troben a comptes de les filials que els bancs russos tenen a l'illa.
Davant d'aquesta situació, el Kremlin ha amenaçat a Nicòsia amb revisar la reestructuració del deute xipriota, davant la nova situació, que perjudica als estalviadors russos, que acumulen uns 20.000 milions de dòlars a Xipre, més d'una cinquena part de tots els dipòsits que hi ha als bancs de l'illa.
La quitança "sembla a una simple confiscació de diners aliens", ha assegurat Putin en una reunió del Consell Supervisor del Vnesheconombank, l'entitat bancària estatal per al comerç exterior. El president rus considera la mesura "injusta, poc professional i perillosa". La UE i Xipre han acordat un rescat de 10.000 milions d'euros. Un cop el Parlament xipriota l'aprovi, s'obligarà els estalviadors, residents o no, a pagar un impost extraordinari estimat en el 12,5% sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i el 3% sobre la resta, segons les últims estimacions.
La mesura s'agreuja pel "corralito" parcial decretat per Europa, que manté els bancs insulars tancats i prohibeix tota transferència bancària per evitar la fuga de capitals, a més d'imposar la retenció pràcticament immediata de les quantitats corresponents a l'impost extraordinari.
Experts propers a la negociació entre Brussel·les i Nicòsia han reconegut que la intenció de la mesura era carregar part del polèmic rescat sobre les grans fortunes russes que durant anys han aprofitat l'opacitat financera del petit país mediterrani per amagar la seva riquesa. De fet, una part important dels diners russos, procedirien de l'economia submergida i inclús de l'activitat criminal.
Segons dades del Banc Central Rus, Xipre és la primera destinació en la fuga de capitals procedents de Rússia i lidera el número d'inversions estrangeres amb més de 13.000 milions dòlars.
Rússia està molesta i així li farà saber dimecres el ministre de Finances rus, Antón Siluánov, al seu homòleg xirpriota, Michalis Sarris. Segons ha explicat Siluánov, Sarris no ho tindrà fàcil per demanar una pròrroga de cinc anys i una rebaixa dels interessos sobre el crèdit de 2.500 milions d'euros que el Kremlin va concedir a l'Illa el 2011. "La decisió de l'Eurogrup d'introduir un impost sobre els dipòsits es va adoptar sense consultar a Rússia. Per això, estudiarem de nou la nostra participació en la reestructuració del crèdit concedit, ha afirmat el cap de Finances rus.
Les decisions que prengui el Kremlin poden donar un gir important a les condicions del rescat de Xipre. Després de conèixer els primers detalls del rescat, els bancs i les empreses russes van veure fer-se realitat alguns dels seus pitjors auguris, avançats per Moody's. Aquesta agència de qualificació va advertir que, en el cas d'una congelació dels dipòsits i el seu ús per repartir la càrrega financera del rescat, les empreses russes
tindrien pèrdues i no podrien repatriar els seus diners. A més, Moody's recordava que els bancs russos han atorgat fins a 40.000 milions de dòlars en crèdits a societats opaques de Xipre, una xifra que segons el "Financial Times" equival al 5% de tota la cartera de crèdits de la banca russa. Altres 12.000 milions de dòlars es troben a comptes de les filials que els bancs russos tenen a l'illa.
