Franco aixeca polseguera a causa d'una aplicació d'iPhone que en difon els discursos
Francisco Franco Bahamonde, vet aquí un nom que molts espanyols sabien dir de memòria i que, quan ho feien, podien associar a la imatge d'un dictador decrèpit que amb ulleres fosques s'adreçava a multituds pocs mesos abans de morir. Però "El Generalísimo" ha decidit retornar sota un aspecte més actualitzat i a través d'un mitjà nou: els mòbils.
Franco no deixa d'aixecar polseguera després de mort. Per les paròdies que se'n fa a la tele, que hi ha qui troba que són massa amables, o cada vegada que en algun municipi espanyol decideixen, prop de quaranta anys després de la seva mort, retirar alguna estàtua que encara es manté dempeus.
La polèmica ha arribat aquesta vegada fins als mòbils i, en concret, a les conegudes aplicacions per a l'iPhone d'Apple. Com se sap, Apple es limita a donar indicacions sobre el programari que cal fer servir per crear aquestes aplicacions per als seus aparells (iPhone, iPod i iPad) i després n'aprova o no la instal·lació a la botiga virtual.
Qui ha llançat una "app" dedicada a Francisco Franco (i coneguda amb el nom d'iFranco, com sol passar amb moltes d'aquestes aplicacions, que agafen la "i" minuscula) és Isak Aldunce Atuan, autor també d'una aplicació sobre el proper campionat mundial de futbol.
L'aplicació iFranco conté discursos del dictador, imatges seves, una biografia acrítica i en general un seguit de materials que des d'una pretesa objectivitat permeten també que els seus actuals seguidors s'hi trobin còmodes.
Mussolini, entre els favorits
Les aplicacions amb un dictador de protagonista no són una novetat. A Itàlia es va desfermar una polèmica a causa de l'aplicació equivalent dedicada a Benito Mussolini. En honor a la veritat, i per entendre més bé com queden de "tocats" els països mediterranis que han viscut una etapa dictatorial, l'aplicació creada pel napolità de vint-i-cinc anys Luigi Marini es va convertir en un èxit. Centenars de persones se la descarregaven cada dia i aviat va arribar a les primeres posicions de programes preferits pels usuaris italians d'iPhone. Potser només els empenyia la curiositat i potser no tots eren "fans" del dictador que els seus adversaris van acabar penjant a la forca, però Itàlia va viure amb neguit aquella cridòria que remetia al passat.
Amb iFranco ha succeït una mica el mateix, però en un altre nivell: no és una de les aplicacions preferides ni ha remogut tantes passions. Tot i que sí que ha provocat protestes, ben severes, com la que impulsa, des d'una pàgina de Facebook, Ruth Vilar.
La qüestió dels menors d'edat
Disgustada per aquesta aplicació, i també pel fet que es posés a la venda el 14 d'abril, en l'aniversari de la proclamació de la Segona República, Vilar ha creat el grup "No más app. de dictadores para menores de edad, en la apple store", que ja compta amb gairebé un miler de seguidors.
És més, la mateixa Vilar ha intervingut amb comentaris al blog que el creador d'iFranco manté i la conversa entre tots dos encara es pot llegir. Aldunce ha incorporat la paraula "dictador" (que no havia usat abans) i Vilar continua dient-li que no n'hi ha prou. La queixa central és que l'aplicació està validada per a totes les edats.
Però aquest no sembla un assumpte fàcil de resoldre perquè l'aplicació no conté en principi apel·lacions a la violència ni hi ha contingut sexual, raons que Apple podria atendre amb certa facilitat. Costa de creure que algú pugui considerar que un determinat discurs no sigui apte... si de cas als nens els avorrirà. De tota manera, Apple sí que ha eliminat en les versions xineses de la seva botiga les aplicacions referides al dalai-lama, considerat per la dictadura comunista com un enemic irreconciliable.
A més de Franco i Mussolini, entre l'oferta de l'Apple Store hi ha un iHitler i aplicacions dedicades a d'altres dictadors com Mao Tse-tung, Fidel Castro i una curiosa llanterna de Lenin...
Ni Macià ni Companys
En canvi, no hi ha, perquè no hi ha cap creador d'aplicacions que hagi cregut convenient de fer-ho, cap aplicació amb continguts sobre Francesc Macià (el seu discurs de proclamació de l'estat català, per exemple) o Lluís Companys (amb les famoses paraules sobre la victòria i el sofriment). Aquest detall pot semblar irrellevant però té sentit perquè al magatzem d'aplicacions d'Apple hi ha allò que els creadors són capaços d'aportar-hi. Una opció és queixar-se i protestar per l'existència d'una aplicació sobre Franco. I una altra podria ser crear una altra mena d'aplicacions i aprofitar l'eina per difondre personalitats que no troben, ara com ara, cap reconeixement en aquest entorn.
La polèmica ha arribat aquesta vegada fins als mòbils i, en concret, a les conegudes aplicacions per a l'iPhone d'Apple. Com se sap, Apple es limita a donar indicacions sobre el programari que cal fer servir per crear aquestes aplicacions per als seus aparells (iPhone, iPod i iPad) i després n'aprova o no la instal·lació a la botiga virtual.
Qui ha llançat una "app" dedicada a Francisco Franco (i coneguda amb el nom d'iFranco, com sol passar amb moltes d'aquestes aplicacions, que agafen la "i" minuscula) és Isak Aldunce Atuan, autor també d'una aplicació sobre el proper campionat mundial de futbol.
L'aplicació iFranco conté discursos del dictador, imatges seves, una biografia acrítica i en general un seguit de materials que des d'una pretesa objectivitat permeten també que els seus actuals seguidors s'hi trobin còmodes.
Mussolini, entre els favorits
Les aplicacions amb un dictador de protagonista no són una novetat. A Itàlia es va desfermar una polèmica a causa de l'aplicació equivalent dedicada a Benito Mussolini. En honor a la veritat, i per entendre més bé com queden de "tocats" els països mediterranis que han viscut una etapa dictatorial, l'aplicació creada pel napolità de vint-i-cinc anys Luigi Marini es va convertir en un èxit. Centenars de persones se la descarregaven cada dia i aviat va arribar a les primeres posicions de programes preferits pels usuaris italians d'iPhone. Potser només els empenyia la curiositat i potser no tots eren "fans" del dictador que els seus adversaris van acabar penjant a la forca, però Itàlia va viure amb neguit aquella cridòria que remetia al passat.
Amb iFranco ha succeït una mica el mateix, però en un altre nivell: no és una de les aplicacions preferides ni ha remogut tantes passions. Tot i que sí que ha provocat protestes, ben severes, com la que impulsa, des d'una pàgina de Facebook, Ruth Vilar.
La qüestió dels menors d'edat
Disgustada per aquesta aplicació, i també pel fet que es posés a la venda el 14 d'abril, en l'aniversari de la proclamació de la Segona República, Vilar ha creat el grup "No más app. de dictadores para menores de edad, en la apple store", que ja compta amb gairebé un miler de seguidors.
És més, la mateixa Vilar ha intervingut amb comentaris al blog que el creador d'iFranco manté i la conversa entre tots dos encara es pot llegir. Aldunce ha incorporat la paraula "dictador" (que no havia usat abans) i Vilar continua dient-li que no n'hi ha prou. La queixa central és que l'aplicació està validada per a totes les edats.
Però aquest no sembla un assumpte fàcil de resoldre perquè l'aplicació no conté en principi apel·lacions a la violència ni hi ha contingut sexual, raons que Apple podria atendre amb certa facilitat. Costa de creure que algú pugui considerar que un determinat discurs no sigui apte... si de cas als nens els avorrirà. De tota manera, Apple sí que ha eliminat en les versions xineses de la seva botiga les aplicacions referides al dalai-lama, considerat per la dictadura comunista com un enemic irreconciliable.
A més de Franco i Mussolini, entre l'oferta de l'Apple Store hi ha un iHitler i aplicacions dedicades a d'altres dictadors com Mao Tse-tung, Fidel Castro i una curiosa llanterna de Lenin...
Ni Macià ni Companys
En canvi, no hi ha, perquè no hi ha cap creador d'aplicacions que hagi cregut convenient de fer-ho, cap aplicació amb continguts sobre Francesc Macià (el seu discurs de proclamació de l'estat català, per exemple) o Lluís Companys (amb les famoses paraules sobre la victòria i el sofriment). Aquest detall pot semblar irrellevant però té sentit perquè al magatzem d'aplicacions d'Apple hi ha allò que els creadors són capaços d'aportar-hi. Una opció és queixar-se i protestar per l'existència d'una aplicació sobre Franco. I una altra podria ser crear una altra mena d'aplicacions i aprofitar l'eina per difondre personalitats que no troben, ara com ara, cap reconeixement en aquest entorn.
