50 anys del desafiament obrer de la Seat al franquisme, en què va morir un treballador

Una placa, un grafiti i un faristol commemoren, des d'aquest dilluns, la protesta dels treballadors de la Seat en plena dictadura franquista i la mort del treballador Antonio Ruiz Villalba a causa dels trets de la policia del règim.

El 18 d'octubre de 1971, fa 50 anys, la fàbrica automobilística, situada a la Zona Franca de Barcelona, va viure una protesta inèdita en aquells temps, que va ser reprimida sense contemplacions i es convertiria en un dels desafiaments més importants de la lluita obrera contra el franquisme.

Fins aleshores, Seat, que era la fàbrica més gran d'Espanya i un símbol modèlic del règim, no havia estat conflictiva.

La mobilització dels treballadors va ser arran de l'acomiadament dels representants sindicals sorgits de les eleccions de la primavera, convocades pel sindicat vertical franquista, que van guanyar els representants de Comissions Obreres (CCOO), aleshores en la clandestinitat.

Des de primera hora del matí alguns dels acomiadats van entrar a la fàbrica d'amagat per organitzar una manifestació i mirar de negociar la readmissió.

Lluny d'escoltar cap petició, la reacció de l'empresa -i del règim- a la mobilització dels treballadors va ser cridar les forces de seguretat.

Efectius de la Policia Nacional -els "grisos"- i de la Guàrdia Civil van encerclar la fàbrica, primer, i després hi van entrar, fortament armats i a cavall.

La Seat es va convertir en l'escenari d'una batalla campal en què hi va haver nombrosos ferits i centenars de detinguts.

Entre els ferits, Antonio Ruiz Villalba, de 33 anys, soldador, que va rebre diversos trets que li causarien la mort al cap d'uns dies. No era una persona especialment significada en la lluita obrera, però es va convertir en un símbol.

Per evitar l'acció policial, amb gasos lacrimògens i armes de foc, els treballadors van llançar peces com rosques o rodaments, i oli o greix al terra per impedir el pas dels cavalls.

Ruiz Villalba, precisament, va rebre els trets d'un policia el cavall del qual va caure, com aquest dilluns recordava Pedro López Provencio, un dels impulsors d'aquella protesta.

"Els cavalls queien, perquè els treballadors els tiràvem rodaments i greix consistent, i un dels policies que va caure, que tenia més por que nosaltres, va treure la pistola i li va disparar."

A la protesta del dia 18 en van seguir d'altres, amb manifestacions al carrer -en plena dictadura- i aturades solidàries dels treballadors de fàbriques com Hispano Olivetti o la Maquinista Terrestre y Marítima.

Per recordar aquells fets s'han inaugurat a la Zona Franca un faristol memorial, a la plaça del Moviment Obrer, i un grafiti de l'artista Andrea Betoy, al carrer de l'Energia.

A més, s'ha col·locat una placa en record d'Antonio Ruiz Villalba a l'actual aparcament de les instal·lacions de Seat a la Zona Franca, el lloc on fa mig segle va rebre els trets policials que li causarien la mort.

Ara fa cinc anys, per commemorar el 45 aniversari d'aquells fets, es va posar el nom d'Antonio Ruiz Villalba a un passatge del barri de Sant Cristòfol de la Zona Franca, on s'ha fet una ofrena floral.