15 anys i 14 volums: s'acaba la traducció catalana d'"A la recerca del temps perdut", de Proust

Aquesta setmana ha arribat a les llibreries el segon volum d'"El temps retrobat", de Marcel Proust, publicat per Viena Edicions, cosa que posa punt final a un projecte editorial ingent, perquè és l'últim dels 14 volums de la monumental obra de l'escriptor francès "A la recerca del temps perdut", considerada una de les més importants i influents de la literatura del segle XX.

Culmina així una feina de 15 anys que l'editorial i el traductor al català Josep Maria Pinto van començar gairebé sense proposar-s'ho.

Fragments traduïts en un blog

Segons ha explicat Isabel Monsó, responsable de Viena Edicions, el 2008 va veure que Pinto havia traduït fragments de l'obra en el seu blog, li van agradar i li va proposar traduir i publicar el primer volum, "Combray".

La bona acollida del llibre va animar-los a publicar també "Un amor d'en Swann", que completava el primer dels set volums originals, i que continua sent com es publica habitualment l'obra.

Aquest segon volum també va tenir força sortida i a poc a poc es van anar convencent que era possible traduir i publicar tota l'obra sencera.

Paciència i constància

Viena va optar per dividir en dos cadascun dels 7 volums, i al ritme d'un cada any, la feina de traductor i editorial han aconseguit acabar-ho amb paciència i constància, com explica Monsó:

"Aquesta obra és una catedral del temps, però també és una catedral de paciència del traductor i una catedral de constància de l'editor."

Per Pinto, la seva feina té l'objectiu de facilitar la lectura d'una obra tan famosa com poc llegida:

"Si d'alguna cosa serveix aquesta traducció, per posar Proust a l'abast del públic, és per demostrar que Proust no és tan complicat, sinó que només s'ha de tenir la disposició adequada per entrar-hi."

Pel que fa a la traducció, Pinto afirma que l'enorme vocabulari de l'obra no és un problema, perquè és molt precís, i a més, és una obra tan analitzada que hi ha referències per a tot.

Llegir sense pressa

El que sí que ha trobat complicat és ser fidel a la famosa sintaxi de Proust, que li permet fer frases molt llargues, però que són entenedores si s'aborda l'obra sense pressa.

En aquest sentit, Pinto recomana dedicar-li prou temps a la lectura:

"A l'hora de començar a llegir Proust, agafa 'Combray' i no llegeixis dues pàgines abans d'anar a dormir, sinó que dedica-li una hora per començar, és a dir, inverteix primer unes quantes sessions d'una hora o dues i després ja entraràs, és un tobogan, després ja vas de baixada. Costa, evidentment, però l'esforç que hi poses te'l recompensa completament."

Lectura dramatitzada al Lliure

Josep Maria Pinto ha contribuït a la divulgació de l'obra de Proust en un altre àmbit, el teatral, amb una selecció de fragments que es va convertir en una lectura dramatitzada al Teatre Lliure.

Dirigida per Jordi Bosch i interpretada per Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Mario Gas i Clàudia Benito, es va representar la primavera passada en set sessions úniques.

2022, centenari de la mort de Proust

Tot plegat en l'any en què es commemora el centenari de la mort de Marcel Proust, que va morir a París el 18 de novembre del 1922, quan la seva magna obra ja començava a ser força valorada.

Està en marxa una altra traducció d'"A la recerca del temps perdut" al català amb l'ambició de completar-la, obra de Valèria Gaillard, i que està publicant Proa.

Hi ha més traduccions al català, la majoria són parcials, però n'hi ha una altra de completa: la que va començar Jaume Vidal Alcover i que va acabar Maria Aurèlia Capmany.