"Les àvies de Txernòbil", a "30 minuts"
Aquest estiu, "30 minuts" recupera una selecció dels millors reportatges
"Les àvies de Txernòbil"
Emès el 24/04/2016
Trenta anys després de la catàstrofe de Txernòbil, a la zona nuclear d'accés prohibit i solitària regna la desolació... excepte per a unes àvies irreductibles.
El 26 d'abril del 1986, l'incendi i l'explosió del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil van provocar una de les pitjors catàstrofes ambientals de l'era moderna. Just 30 anys després, un immens sarcòfag nou cobrirà el vell, perillosament deteriorat pel pas dels anys: fa 27 anys que surt pols radioactiva per les esquerdes. La contaminació continua plenament activa al voltant de la central.
La zona d'exclusió que envolta Txernòbil és coneguda amb el nom de "zona morta". Uns 2.600 quilòmetres quadrats oficialment tancats per sempre, sota el control del Ministeri d'Emergències, on la contaminació és invisible però constant. No hi ha de viure ningú, tots els residents van ser evacuats fa 30 anys, però... un grup de dones irreductibles, "babushkes", àvies d'entre 70 i 80 anys, resisteixen a les seves granges, les seves llars de tota la vida. Algunes van ser evacuades el 1986 i hi van tornar a peu al cap del temps, després de superar els filferros que envolten la "zona morta". D'altres, com Hanna Zavorotnya, de 80 anys, mai s'han mogut d'on són: "Dispara'm un tret i cava la meva fossa perquè, si no, no aconseguiràs que marxi", li va dir al soldat que volia evacuar-la immediatament. "Vaig sobreviure a Stalin i a les atrocitats dels nazis, així que no fugiré d'un enemic invisible", diu en el reportatge.
"Les àvies de Txernòbil" segueix la vida quotidiana de les àvies, els seus rituals, la subsistència a partir del conreu de productes en uns terrenys altament tòxics. No els importa. Valentyna, de 72 anys, està convençuda que, si s'hagués quedat a Kíev, ja estaria morta: "Tots els cotxes deixen anar a l'aire la taula periòdica sencera, això t'ho fiques als pulmons. Aquí, a la zona d'exclusió, la vida no s'ha aturat mai. Jo no me'n vaig ni a punta de pistola".
Un equip militar especialitzat controla la radiació en el cos de les àvies i dels productes que conreen. Un control rutinari des de la complicitat i amistat entre els soldats i les dones. Paral·lelament, una de les guies de l'agència governamental responsable de les visites controlades a la zona de Txernòbil ens detalla la informació sobre la zona d'exclusió. Una zona visitada regularment per tot tipus de "tribus", especialment pels aficionats a un videojoc que transcorre a la "zona morta" i que decideixen experimentar el risc endinsant-se en l'ecosistema inquietant i tòxic de l'àrea contaminada.
