"La llum d'Elna" i "Bigas x Bigas", al Festival Internacional de Cine i Televisió de Lleó

La coproducció de TV3 "La llum d'Elna", escrita per Margarita Melgar i dirigida per Sílvia Quer, ambientada a la Catalunya Nord durant l'estiu de 1942 i el film "Bigas x Bigas" amb la participació de TV3, que és un retrat íntim de la vida del cineasta català Bigas Luna, es projectaran al Festival Internacional de Cine i Televisió de Lleó, que es farà del 4 al 12 de maig.

Dissabte 6 de maig, a les 20.10, es projectarà "Bigas x Bigas", una producció d'El Algarrobo Films AIE, amb la participació de TV3 i la col·laboració de l'ICAA. I dijous 11 de maig, a les 20.30, serà el torn de "La llum d'Elna", una producció de Distinto Films en coproducció amb TV3, Bohemian Films, Producciones Cibeles, Radio Télévision Suisse i Televisión Española, amb la col·laboració de l'Institut Català de les Empreses Culturals, Media Suisse i Cinéforom. Beta Film s'encarrega de la distribució internacional.

"Bigas x Bigas"

La pel·lícula, basada en la vida de l'inconfusible i polifacètic director de cinema Bigas Luna, està construïda a partir de les 600 cintes que el mateix director va anar gravant, a l'estil d'un diari personal, durant més de set anys. L'encàrrec de fer aquesta pel·lícula és idea de Celia Orós, viuda del cineasta, i de Carles Sans, del Tricicle i amic íntim, que sabien de l'existència del material i volien retre homenatge al director, mort l'any 2013, víctima d'un càncer.

Posat en mans de Santiago Garrido, un altre gran amic i pupil de Bigas Luna, aquest material inèdit confereix a "Bigas x Bigas" el caràcter simultani d'un diari i la voluntat, per part de la gent que més l'estimava, de fer realitat un dels desitjos del director català abans de morir: produir un projecte "verista", segons la seva pròpia terminologia. Un retrat sense guió ni planificació de la vida d'un personatge. Despullar la vida de l'individu i mostrar-la tal com és. En aquest cas, amb el mateix Bigas de protagonista.

"Bigas x Bigas" defuig de ser únicament una retrospectiva de la vida professional del director, nascut a Barcelona per endinsar-se en la vida apassionant d'un gran amant del menjar, el sexe i, en general, els grans plaers de la vida. Sovint, envoltat d'amics i familiars, la pel·lícula intercala reflexions personals i filosòfiques que conformen un tot, una manera d'entendre la vida, profundament vitalista, que és intrínseca a la seva obra artística.

"La llum d'Elna"

Basada en fets reals, la pel·lícula narra la proesa d'Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna, que, juntament amb les seves col·laboradores, va tornar la dignitat a les dones embarassades dels camps 'internament 'Argelers i Ribesaltes de la França de Vichy. La maternitat va acollir centenars de dones i va salvar, així, 597 nadons d'una mort segura. L'any 1942, quan les autoritats de Vichy decideixen tancar la Maternitat d'Elna, la jove  directora, Elisabeth Eidenbenz, i la seva col·laboradora Victòria, una exiliada catalana a qui va rescatar del camp d'Argelers, estaran disposades a sacrificar-ho tot per salvar la maternitat; tot, excepte els seus ideals.

El film és un homenatge a Elisabeth, una heroïna pacifista que, en temps històrics convulsos, aconsegueix crear un oasi de llum i esperança. Alhora, la pel·lícula convida a reflexionar sobre una de les qüestions que més afecta l'Europa actual: la crisi dels refugiats.

El repartiment l'encapçala Noémie Schmidt. L'acompanya Nausicaa Bonnin, en el paper de Victòria, i Natalia de Molina, que interpreta el personatge de Carmen. La resta de papers són per a Nora Navas, Blanca Romero, Pere Ponce, Isak Férriz, Pep Anton Muñoz i les actrius internacionals Marie Fontannaz, Stephanie Schneider i Marie-Christine Friedrich.

tv3.cat/coproduccions