Catalunya Música transmetrà, demà, Un ballo in maschera, de la Temporada Amics de l'Òpera de Sabadel
Catalunya Música transmetrà demà, 3 d'octubre, l'òpera Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi, des del Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell. La transmissió començarà cinc minuts abans de les nou del vespre.
Els comentaris els faran Jaume Radigales i el crític d'òpera i professor d'Història de la Música Roger Alier.
Interpretaran l'òpera Un ballo in maschera Maribel Ortega, Josep Fadó, Carles Llabrés i Ismael Pons, entre d'altres, amb el Cor Amics de l'Òpera de Sabadell i l'Orquestra Simfònica del Vallès. Els dirigirà José Collado.
El 16 de març del 1792, el rei Gustau III de Suècia va patir un atemptat durant un ball de màscares que se celebrava al Teatre de l'Òpera d'Estocolm. El capità Jacob Johan Anckarström li va disparar un tret a l'esquena, que li va provocar la mort tretze dies després. L'assassinat es va produir per motius exclusivament polítics. El monarca va ser víctima d'una conspiració organitzada per un sector de la noblesa.
El famós dramaturg francès Eugène Scribe va fer un llibret basat en aquesta història. Daniel Auber, que va produir l'òpera Gustave III ou Le bal masqué, hi va posar la música.
Quan, el 1858, Verdi va reprendre el tema per a la seva nova òpera, Un ballo in maschera, destinada al teatre San Carlo de Nàpols, les exigències dels censors napolitans van ser tantes (no es podia representar l'assassinat d'un rei en escena) que el compositor, exasperat, va retirar l'obra. A continuació la va oferir a Roma, on la censura papal va ser també prou molesta, però sembla que al final tothom es va posar d'acord en certs canvis.
Així, la trama va passar de Suècia a Massachusetts, on Riccardo, comte de Warwick (la nova encarnació de Gustau III) és el governador de Boston. Altres personatges també canvien: Anckarström es converteix en Renato, els conspiradors Horn i Ribbing (històrics), en Tom i Samuel, i la bruixa Mme. Arvidson (també personatge històric), en Ulrica. Només Amelia, la protagonista femenina, i el patge Oscar són els mateixos en totes dues versions. Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi, es va estrenar al teatre Apollo de Roma el 17 de febrer del 1859.
Interpretaran l'òpera Un ballo in maschera Maribel Ortega, Josep Fadó, Carles Llabrés i Ismael Pons, entre d'altres, amb el Cor Amics de l'Òpera de Sabadell i l'Orquestra Simfònica del Vallès. Els dirigirà José Collado.
El 16 de març del 1792, el rei Gustau III de Suècia va patir un atemptat durant un ball de màscares que se celebrava al Teatre de l'Òpera d'Estocolm. El capità Jacob Johan Anckarström li va disparar un tret a l'esquena, que li va provocar la mort tretze dies després. L'assassinat es va produir per motius exclusivament polítics. El monarca va ser víctima d'una conspiració organitzada per un sector de la noblesa.
El famós dramaturg francès Eugène Scribe va fer un llibret basat en aquesta història. Daniel Auber, que va produir l'òpera Gustave III ou Le bal masqué, hi va posar la música.
Quan, el 1858, Verdi va reprendre el tema per a la seva nova òpera, Un ballo in maschera, destinada al teatre San Carlo de Nàpols, les exigències dels censors napolitans van ser tantes (no es podia representar l'assassinat d'un rei en escena) que el compositor, exasperat, va retirar l'obra. A continuació la va oferir a Roma, on la censura papal va ser també prou molesta, però sembla que al final tothom es va posar d'acord en certs canvis.
Així, la trama va passar de Suècia a Massachusetts, on Riccardo, comte de Warwick (la nova encarnació de Gustau III) és el governador de Boston. Altres personatges també canvien: Anckarström es converteix en Renato, els conspiradors Horn i Ribbing (històrics), en Tom i Samuel, i la bruixa Mme. Arvidson (també personatge històric), en Ulrica. Només Amelia, la protagonista femenina, i el patge Oscar són els mateixos en totes dues versions. Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi, es va estrenar al teatre Apollo de Roma el 17 de febrer del 1859.
