Acaba "Al cotxe" d'estiu amb tres convidats que han triat un camí diferent del que tenien predestinat
Dilluns, a les 22.55, s'emetrà l'últim capítol de la temporada d'"Al cotxe" d'estiu, un programa especial en què els convidats seran diferents dels de la resta de la temporada. Els entrevistats comparteixen amb Eloi Vila unes vides extraordinàries i aquesta setmana s'han seleccionat històries de persones a qui la vida ha posat a prova.
Amb aquest tercer capítol especial d'estiu s'acaba, aquesta temporada, la sèrie d'"Al cotxe" en què els convidats són persones anònimes que han respost a la crida del programa i han volgut compartir amb nosaltres les seves històries de vida.
Les històries seleccionades per a aquest últim programa estan protagonitzades per persones que s'han atrevit a triar un camí diferent del que tenien predestinat. Les seves tries els han portat a viure històries sorprenents que han omplert la seva vida.
Montserrat Castells: "Mai m'hauria imaginat que, gràcies a una carta, acabaria vivint amb la família del president Eisenhower."
A la Montserrat Castells les cartes li han canviat la vida. Cartes que ella mateixa ha escrit sempre, com la que va dirigir al president dels Estats Units, aleshores Dwight D. Eisenhower, i que li valdria una invitació a passar un any amb la família Eisenhower als Estats Units. Tenia 15 anys, i només coneixia la vida a Manresa en ple franquisme, quan els seus pares la van portar a l'estació de França. Amb una maleta, una guitarra i dues trenes al cap va començar l'aventura que marcaria la resta de la seva vida.
Marta Tricuera: "El moment d'estar amb la família, de l'entrevista, de fer la cerimònia, estàs allà, més present que mai. He après a valorar la vida."
La Marta va estudiar interpretació i després d'uns anys molt frustrants perquè no acabava de trobar el seu lloc en el món de l'escena, va veure la llum i va sol·licitar una feina per celebrar funerals laics. Va encaixar en la feina i la feina va encaixar en ella com un guant. Celebrant funerals laics, servint a les famílies quan ho estan passant pitjor se sent realitzada i plena. I el millor, aquesta feina li ha donat l'estabilitat que la seva vida anhelava.
Rafael Esteban: "Tots tenim somnis i tots tenim problemes. La gràcia de la vida és jugar a veure si som capaços de superar-nos."
El Rafael és bomber, fa exercici físic cada dia, com li exigeix la professió que ha triat, fa curses de 1.000 quilòmetres en bicicleta i no es permet ni un gram de greix al cos... però no sempre ha estat així. De jove, en Rafael pesava 110 quilos i no s'imaginava que un dia superaria les proves que li permetrien ser bomber, com el pare. Però és aquí, assegut al costat d'Eloi Vila explicant què el va motivar a fer un gir tan important en la seva vida.
tv3.cat/alcotxe
twitter.com/alcotxetv3
#AlcotxeTV3
