García-Bragado declara que l'hotel del Palau que s'havia de construir era d'"interès general"

El judici del "cas de l'hotel del Palau" continua endavant amb la declaració de l'extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Ramon García-Bragado, que aquest dimecres ha assegurat que es va limitar a donar "opinions" favorables al projecte, sense prendre cap iniciativa, perquè ha dit que era un projecte d'"interès general" beneficiós tant per a la Generalitat com per al consistori.

García-Bragado afronta una petició fiscal de quatre anys de presó en el judici per aquest cas que es fa a l'Audiència de Barcelona contra els exresponsables del Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull, i l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona.

L'extinent d'alcalde d'Urbanisme ha explicat aquest dimecres que no va tenir cap intervenció en els convenis que va signar la Fundació Palau de la Música amb l'Ajuntament i la Generalitat en relació amb el projecte, i que només va facilitar "opinions" sobre l'assumpte quan va ser consultat per la resta d'imputats. García-Bragado ha dit que "aquest tema no era de la meva incumbència". Ha reconegut, però, que quan era secretari de Presidència, va ser ell qui va suggerir al Departament d'Economia l'edifici de la Generalitat, que va ser objecte d'una permuta urbanística amb les finques annexes al Palau on s'havia de construir l'hotel de luxe.

L'acusat ha destacat que va opinar sobre el projecte hoteler perquè considerava que era "important per a la ciutat de Barcelona i per a la Generalitat", que, segons la seva versió, hauria estat compensada econòmicament pel constructor si s'hagués edificat l'hotel. "Era un assumpte clar d'interès general", ha subratllat.

Lambies no sabia que la Fundació del Palau no era propietària de les finques

També ha declarat l'exdirector jurídic de l'Ajuntament de Barcelona. Enric Lambies ha reconegut que, al febrer del 2008, va saber per una lletrada del seu equip que la Fundació Palau de la Música no era la propietària de les finques destinades a l'hotel. Lambies es va posar en contacte amb l'arquitecte Xavier Sust, del despatx Tusquets i que s'encarregava dels tràmits urbanístics. Aquest li va dir que havia consultat la Fundació i que podia seguir endavant amb l'expedient.

L'exdirector jurídic d'Urbanisme ha ressaltat que la propietat d'una finca "no té cap rellevància des del punt de vista urbanístic" i que la titularitat d'un solar té "una volatilitat extraordinària". "Nosaltres no ens podem dedicar a tafanejar en les operacions immobiliàries", ha afegit.

Lambies ha dit que no va comunicar la dada sobre la titularitat ni al seu cap, l'exgerent d'Urbanisme Ramon Massagué, ni a l'extinent d'alcalde Ramon García-Bragado, els dos acusats juntament amb ell en aquest procés, perquè "era una situació administrativa sense rellevància jurídica".

Per aquest motiu, en els expedients municipals per a la tramitació de les modificacions urbanístiques necessàries per construir l'hotel del Palau va seguir constant com a promotora i propietària dels solars la Fundació.

L'exgerent d'Urbanisme de l'Ajuntament nega pressions de Montull

El tribunal ha pogut escoltar també la declaració de l'exgerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Ramon Massagué ha negat que se sentís influït o pressionat pels exresponsables del Palau de la Música perquè facilités la tramitació del projecte de l'hotel, malgrat la "insistència" exercida per Jordi Montull, que l'anomenava "amic en les cartes".

Massagué, que afronta una petició fiscal de quatre anys de presó, ha explicat que entre els anys 2005 i 2008, en què els exresponsables del Palau van fer gestions per impulsar el projecte hoteler, va mantenir quatre reunions amb Jordi Montull -cap amb Millet- i contactes telefònics i per correu amb ell per motius "estrictament professionals".

L'exgerent d'Urbanisme ha dit no saber res del primer conveni que el Palau de la Música va signar el 2006 amb la Generalitat per facilitar la permuta de finques necessària per construir un hotel en uns solars annexos a l'edifici modernista, inicialment catalogats com d'equipaments. Això no obstant, l'acusat ha dit que ja des del 2004 l'Ajuntament estava "dissenyant" l'operació per construir l'Hotel del Palau i que ell tenia l'encàrrec de "viabilitzar" el projecte.

Massagué ha assegurat que Montull mai el va informar que la Fundació Palau de la Música havia venut les finques que havien d'albergar l'hotel al constructor Manuel Valderrama, perquè en els expedients de la tramitació urbanística del projecte figurava només la institució cultural.

Segons l'exgerent d'Urbanisme, no va saber que l'empresa de Valderrama era la propietària fins a l'agost del 2009. Va ser a través d'un regidor que ho va suggerir en un ple municipal una vegada havia esclatat l'escàndol pel saqueig del Palau de la Música.

 Quan ho va saber, ha afegit, García-Bragado i ell es van reunir amb Valderrama per demanar-li que, com a promotor de l'hotel, "protocol·litzés" els seus acords amb la Fundació del Palau de la Música.