Almenys 51 morts en un atac contra islamistes partidaris de Mursi
Un total de 51 persones han mort i 435 han quedat ferides en un enfrontament entre l'exèrcit i islamistes partidaris de Mursi aquest dilluns de matinada. La xifra l'ha confirmat el Ministeri de Sanitat després que els Germans Musulmans han denunciat "una massacre" de la policia i l'exèrcit a l'exterior de la seu de la Guàrdia Republicana del Caire.
RedaccióActualitzat
Un total de 51 persones han mort i 435 han quedat ferides en un enfrontament entre l'exèrcit i islamistes partidaris de Mursi aquest dilluns de matinada. La xifra l'ha confirmat el Ministeri de Sanitat després que els Germans Musulmans han denunciat "una massacre" de la policia i l'exèrcit a l'exterior de la seu de la Guàrdia Republicana del Caire, on es creu que està retingut el president derrocat i on fa tres dies que protesten els seus partidaris per exigir que l'alliberin.
Els Germans Musulmans, en un comunicat, han atribuït l'atac al cap de l'exèrcit, Abdel Fatah al-Sisis, afirmant que tenen com a prova les bales que suposadament han disparat els militars. Per la seva banda, l'exèrcit ha indicat que han actuat contra "terroristes" armats que han atacat el cordó militar. Per refermar aquest tesi, la televisió oficial egípcia ha facilitat unes imatges en què es veuen suposats membres del moviment Germans Musulmans atacant el cordó militar que envolta la caserna de la Guàrdia Republicana.
Egipte després de Mursi
La tensió és creixent a Egipte després del cop d'estat contra Mursi. L'oposició al president ha unit persones amb grans diferències ideològiques, però, lluny de la unitat, el país viu enfrontat el procés de canvi de govern.
Per als islamistes, la bèstia negra no és el nou president interí, Adli Mansur, de baix perfil polític, sinó el general Al-Sisi. Precisament, és qui els islamistes han assenyalat després del tiroteig. Al-Sisi també és el blanc de la majoria de càntics i pancartes en les concentracions de partidaris del president derrocat. "El meu president és Mursi. De l'altre, no me'n recordo ni de com es diu. És igual, perquè qui ho controla tot, en realitat, és Al-Sisi", ha assenyalat un jove, Ahmed Mohsan, després d'escoltar en silenci les proclames dels oradors durant una manifestació pro Mursi. "Si vam fer fora Mubarak sense armes, també sense armes podem recuperar Mursi ", ha argumentat més tard.
Paral·lelament, a Tahrir l'ambient és d'alegria, tot i que als accessos hi ha pedres amuntegades com a munició per si fossin necessàries. Una gran pancarta a dins de la plaça defensa la segona "revolució".
"Mursi havia de marxar i que arribés algú millor que ell, perquè ha fet retrocedir el país, no l'ha fet ressorgir", ha dit als periodistes un paleta, Walid Magrebi, que reforça la idea que aquesta segona revolta té a l'arrel causes econòmiques, més enllà de la ideologia o la religió.
A l'epicentre de les grans mobilitzacions de protesta contra Mursi, els manifestants fan una onada amb banderes nacionals, mentre canten, guiats des de l'escenari, "El poble ha acabat amb el règim".
I mentre al carrer continuen les demostracions de força dels uns i els altres, en el pla polític la inestabilitat també es manté. Aquest dilluns al matí s'ha sabut que un partit salafista s'ha retirat de les discussions per acordar un primer ministre interí.
Però després que el nomenament com a primer ministre interí de Mohamed el-Baradei va naufragar, suposadament pel rebuig dels salafistes, ara és un altre nom el que comença a sonar: el de l'advocat socialdemòcrata Ziaad Bahaa el-Din.
Els Germans Musulmans, en un comunicat, han atribuït l'atac al cap de l'exèrcit, Abdel Fatah al-Sisis, afirmant que tenen com a prova les bales que suposadament han disparat els militars. Per la seva banda, l'exèrcit ha indicat que han actuat contra "terroristes" armats que han atacat el cordó militar. Per refermar aquest tesi, la televisió oficial egípcia ha facilitat unes imatges en què es veuen suposats membres del moviment Germans Musulmans atacant el cordó militar que envolta la caserna de la Guàrdia Republicana.
Egipte després de Mursi
La tensió és creixent a Egipte després del cop d'estat contra Mursi. L'oposició al president ha unit persones amb grans diferències ideològiques, però, lluny de la unitat, el país viu enfrontat el procés de canvi de govern.
Per als islamistes, la bèstia negra no és el nou president interí, Adli Mansur, de baix perfil polític, sinó el general Al-Sisi. Precisament, és qui els islamistes han assenyalat després del tiroteig. Al-Sisi també és el blanc de la majoria de càntics i pancartes en les concentracions de partidaris del president derrocat. "El meu president és Mursi. De l'altre, no me'n recordo ni de com es diu. És igual, perquè qui ho controla tot, en realitat, és Al-Sisi", ha assenyalat un jove, Ahmed Mohsan, després d'escoltar en silenci les proclames dels oradors durant una manifestació pro Mursi. "Si vam fer fora Mubarak sense armes, també sense armes podem recuperar Mursi ", ha argumentat més tard.
Paral·lelament, a Tahrir l'ambient és d'alegria, tot i que als accessos hi ha pedres amuntegades com a munició per si fossin necessàries. Una gran pancarta a dins de la plaça defensa la segona "revolució".
"Mursi havia de marxar i que arribés algú millor que ell, perquè ha fet retrocedir el país, no l'ha fet ressorgir", ha dit als periodistes un paleta, Walid Magrebi, que reforça la idea que aquesta segona revolta té a l'arrel causes econòmiques, més enllà de la ideologia o la religió.
A l'epicentre de les grans mobilitzacions de protesta contra Mursi, els manifestants fan una onada amb banderes nacionals, mentre canten, guiats des de l'escenari, "El poble ha acabat amb el règim".
I mentre al carrer continuen les demostracions de força dels uns i els altres, en el pla polític la inestabilitat també es manté. Aquest dilluns al matí s'ha sabut que un partit salafista s'ha retirat de les discussions per acordar un primer ministre interí.
Però després que el nomenament com a primer ministre interí de Mohamed el-Baradei va naufragar, suposadament pel rebuig dels salafistes, ara és un altre nom el que comença a sonar: el de l'advocat socialdemòcrata Ziaad Bahaa el-Din.
