Les treves d'ETA
El 20 d'octubre del 2011, ETA anuncia que atura definitivament l'acció armada. Un anunci que succeeix el de l'alto el foc permanent el 20 de gener anterior, i que al seu torn arriba després del del 5 de setembre del 2010, en què la banda parla d'un cessament de l'activitat ofensiva. Ara sembla que no hi ha volta enrere, però la banda ha acostumat massa vegades a una vella història ja coneguda, i és que l'organització terrorista ha trencat al llarg de la seva història nou treves més, quatre de totals i les altres, parcials. Cap d'aquests precedents, però, va fructificar.
La primera treva és al febrer del 1981, quatre dies després del 23-F. L'ETA politicomilitar declara una treva d'un any, que es prolonga fins a l'agost del 1982. Diu que no vol contribuir a crear un risc de cop militar. Les converses amb el ministre espanyol Juan José Rosón culminen en la desaparició de la branca politicomilitar d'ETA, i la reinserció social de molts dels seus membres.
Al gener del 1989, la banda ofereix al govern del PSOE una treva de 60 dies per reprendre el diàleg i s'obren negociacions a Algèria amb el govern socialista. La treva, la més important feta fins aleshores, es prorroga fins a tres vegades, però el fracàs de les negociacions fa que la banda doni per trencat l'alto el foc a l'abril del mateix any. Pocs dies després assassina un sergent de la Guàrdia Civil a Biscaia.
En l'etapa d'Aznar, el 1998, hi ha la treva més llarga, que dura 439 dies. Hi fa d'intermediari l'aleshores bisbe de Zamora Juan María Uriarte i coincideix amb el pacte de Lizarra, entre tots els partits nacionalistes del País Basc. El govern espanyol parla de "treva trampa", tot i que manté converses amb la banda a Suïssa. Però les posicions no només no s'acosten, sinó que es distancien. Després de rearmar-se, ETA trenca l'alto el foc al gener del 2000 assassinant amb un cotxe bomba el militar Pedro Antonio Blanco.
Entre les treves parcials hi ha la que ETA anuncia per a Catalunya, al febrer del 2004. Al juny del 2005 ETA anuncia també una suspensió d'actes terroristes contra càrrecs polítics electes de tot Espanya. Dies després, els terroristes n'exclouen els polítics amb responsabilitats al govern, i al cap d'unes quantes setmanes ETA anuncia que dóna per acabades aquestes dues treves.
La penúltima treva decretada per ETA va ser el 22 de març del 2006. Es tracta d'un "alto el foc permanent" però la banda el trenca amb l'atemptat a l'aparcament de la T4 de l'aeroport de Barajas. El procés de pau encetat en aquella ocasió genera un estat d'esperança generalitzat. L'eufòria i la confiança per la proximitat de la fi del conflicte es contagien ràpidament, ajudades per l'arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa. La patacada és, doncs, més forta.
Des de llavors 12 persones moren a mans de la banda abans que el 5 de setembre del 2010 ETA anunciï que atura les seves accions armades ofensives. No parla de treva ni d'alto el foc, però diu que si el govern espanyol hi està disposat, és el moment de negociar una solució democràtica i dialogada.
Sí que parla d'alto el foc "permanent, general i verificable internacionalment" l'11 de gener del 2011, un pas cap a la pacificació que va acompanyat, el 27 de març, d'una altra declaració d'intencions de la banda: la seva disposició a "acceptar un mecanisme de verificació informal" de l'alto el foc.
I la treva definitiva arriba en una data que quedarà a la memòria de molta gent: vint del deu de l'onze. Aquell 20 d'octubre tres membres de la banda anunciaven l'abandó definitiu de l'activitat armada i la intenció d'obrir un procés de diàleg amb els governs espanyol i francès per parlar sobre les conseqüències del conflicte.
Al gener del 1989, la banda ofereix al govern del PSOE una treva de 60 dies per reprendre el diàleg i s'obren negociacions a Algèria amb el govern socialista. La treva, la més important feta fins aleshores, es prorroga fins a tres vegades, però el fracàs de les negociacions fa que la banda doni per trencat l'alto el foc a l'abril del mateix any. Pocs dies després assassina un sergent de la Guàrdia Civil a Biscaia.
En l'etapa d'Aznar, el 1998, hi ha la treva més llarga, que dura 439 dies. Hi fa d'intermediari l'aleshores bisbe de Zamora Juan María Uriarte i coincideix amb el pacte de Lizarra, entre tots els partits nacionalistes del País Basc. El govern espanyol parla de "treva trampa", tot i que manté converses amb la banda a Suïssa. Però les posicions no només no s'acosten, sinó que es distancien. Després de rearmar-se, ETA trenca l'alto el foc al gener del 2000 assassinant amb un cotxe bomba el militar Pedro Antonio Blanco.
Entre les treves parcials hi ha la que ETA anuncia per a Catalunya, al febrer del 2004. Al juny del 2005 ETA anuncia també una suspensió d'actes terroristes contra càrrecs polítics electes de tot Espanya. Dies després, els terroristes n'exclouen els polítics amb responsabilitats al govern, i al cap d'unes quantes setmanes ETA anuncia que dóna per acabades aquestes dues treves.
La penúltima treva decretada per ETA va ser el 22 de març del 2006. Es tracta d'un "alto el foc permanent" però la banda el trenca amb l'atemptat a l'aparcament de la T4 de l'aeroport de Barajas. El procés de pau encetat en aquella ocasió genera un estat d'esperança generalitzat. L'eufòria i la confiança per la proximitat de la fi del conflicte es contagien ràpidament, ajudades per l'arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa. La patacada és, doncs, més forta.
Des de llavors 12 persones moren a mans de la banda abans que el 5 de setembre del 2010 ETA anunciï que atura les seves accions armades ofensives. No parla de treva ni d'alto el foc, però diu que si el govern espanyol hi està disposat, és el moment de negociar una solució democràtica i dialogada.
Sí que parla d'alto el foc "permanent, general i verificable internacionalment" l'11 de gener del 2011, un pas cap a la pacificació que va acompanyat, el 27 de març, d'una altra declaració d'intencions de la banda: la seva disposició a "acceptar un mecanisme de verificació informal" de l'alto el foc.
I la treva definitiva arriba en una data que quedarà a la memòria de molta gent: vint del deu de l'onze. Aquell 20 d'octubre tres membres de la banda anunciaven l'abandó definitiu de l'activitat armada i la intenció d'obrir un procés de diàleg amb els governs espanyol i francès per parlar sobre les conseqüències del conflicte.
