El Caire

Els egipcis celebren als carrers la primera nit sense Hosni Mubarak

Després de divuit dies de protestes, els egipcis han aconseguit el seu propòsit: la dimissió de Hosni Mubarak. Amb la seva marxa acaba un període de trenta anys de govern caracteritzat per l'opressió de les veus discordants i la falta de llibertats. La decisió ha estat llargament esperada i ha provocat un esclat d'eufòria que s'ha estès com una taca d'oli des de la plaça Tahrir, epicentre de les protestes, fins a tots els racons del país.

Actualitzat
Hosni Mubarak, de 82 anys, ha posat punt final a trenta anys de poder al capdavant d'Egipte, un poder exercit amb mà de ferro i esquitxat de denúncies de corrupció. Ho ha fet forçat pel seu poble, que el 25 de gener va prendre els carrers exigint-ne la dimissió.

El moment que milers i milers de manifestants havien estat esperant ha arribat finalment aquest divendres a les cinc i dos minuts de la tarda, hora catalana, en veu del vicepresident egipci, Omar Suleiman.

En una breu declaració a la televisió estatal, d'escassos trenta segons, Suleiman ha explicat que, davant les "difícils circumstàncies que travessa el país", el president Hosni Mubarak ha decidit renunciar al seu càrrec de president de la República i ha encarregat al Consell Suprem de les Forces Armades administrar els assumptes del país.

L'alegria pren els carrers

El missatge del vicepresident Suleiman ha desfermat l'eufòria entre els egipcis. La plaça Tahrir, centre de la revolta, s'ha convertit en una gran festa amb crits d'alegria i plors, que han durat fins ben entrada la matinada.

Malgrat l'esperat anunci, centenars de persones han tornat a dormir a la plaça Tahrir. Afirmen que s'hi quedaran fins que s'aclareixi una mica la situació política, segons afirma l'enviada especial de Catalunya Ràdio al Caire, Maria Alba Gilabert. Tot i això, a poc a poc la normalitat va tornant al país.

Una de les principals incògnites ara és què passarà amb Hosni Mubarak. Molts volen que se'l jutgi per corrupció i, amb ell, altres membres del govern i de la seva família. Exigeixen saber com ha aconseguit la seva enorme fortuna. No queda clar si Mubarak seurà finalment al banc dels acusats. La seva edat -82 anys- podria evitar-ho.

Cronologia d'una renúncia

Davant el clam de centenars de milers de persones al carrer, Mubarak va optar per reformar el govern a la desesperada i va nomenar un vicepresident, un càrrec que mai havia volgut que existís. Però els manifestants no van callar.

El rais va prometre'ls llavors que no es presentaria a la reelecció i va descartar la candidatura del seu fill Gamal, cridat a ser-ne el successor. Però al carrer va seguir la protesta.

Mubarak va mobilitzar llavors partidaris armats que van sembrar la violència, però l'oposició es va mantenir ferma.

Arribats a aquest punt, Mubarak va obrir el diàleg amb l'oposició i va anunciar que delegaria alguns poders mentre es resistia a renunciar, enmig del rebuig popular. Fins que ha arribat el desenllaç final.
VÍDEOS RELACIONATS
ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut