Els jugadors de la selecció espanyola no creuen que hagi acabat un cicle
Un triple de Teodosic posava fi a la defensa del títol. Fa quatre anys es proclamava campió del món i ara el bàsquet espanyol ni tan sols lluitarà per les medalles a Turquia. Com a molt seran cinquens. I això es pot considerar un fracàs. Ni tan sols serveix com a excusa l'absència de Pau Gasol. Queda clar que hi ha jugadors que no han estat a l'alçada, però això no vol dir necessàriament que hagi acabat un cicle. Si més no, això és el que pensen els mateixos protagonistes. Els que havien arribat a les últimes quatre grans finals del bàsquet mundial.
Cop dolorós per als campions del món. Un tir extraordinari i fatídic de Teodosic va posar punt final a un lustre per emmarcar. Un títol mundial al Japó després d'una final amb una gran càrrega emocional per la lesió del referent de l'equip: Pau Gasol. Subcampions d'Europa a Madrid. Subcampions olímpics a Pequín, en una final memorable contra els Estats Units. Campions d'Europa a Polònia amb una exhibició absoluta de talent. La pròrroga i tots els èxits quedaven enrere en el segon i mig que va volar la pilota de Teodosic. Una finíssima trajectòria que separava la decepció de l'èxit d'un grup que ja va perdre crèdit competitiu en el primer partit contra França.
L'equip espanyol té prou recorregut. Amb una mitjana d'edat de poc més de 26 anys té a l'horitzó els Jocs de Londres de 2012. L'última gran ambició de la generació d'or. El partit contra Sèrbia va reflectir la irregularitat de la defensa espanyola, que van aprofitar els tiradors. Espanya es va trobar en una situació inèdita: anar sempre a remolc. A la banqueta espanyola no hi havia els recursos que van aparèixer a la sèrbia. L'orgull i el talent de Navarro i l'encert de Garbajosa no van ser arguments suficients. Van caure com a campions, però no han pogut reinventar-se sense Pau Gasol, el millor pivot del món.
L'equip espanyol té prou recorregut. Amb una mitjana d'edat de poc més de 26 anys té a l'horitzó els Jocs de Londres de 2012. L'última gran ambició de la generació d'or. El partit contra Sèrbia va reflectir la irregularitat de la defensa espanyola, que van aprofitar els tiradors. Espanya es va trobar en una situació inèdita: anar sempre a remolc. A la banqueta espanyola no hi havia els recursos que van aparèixer a la sèrbia. L'orgull i el talent de Navarro i l'encert de Garbajosa no van ser arguments suficients. Van caure com a campions, però no han pogut reinventar-se sense Pau Gasol, el millor pivot del món.
