Milers de grues a les llacunes de Gallocanta
Algunes hi passaran tot l'hivern. La majoria, però, continuaran cap al sud
Una de les aus més gran del continent europeu arriba cada any pels volts de l'octubre i n'acaba de marxar cap al març. Es tracta de les grues. Diuen a l'Aragó: "Para el Pilar llegan; para San José no quedan".
Aquesta au procedeix, en general, d'Escandinavia, Polònia i Alemanya. Durant l'hivern, la neu cobreix molts dels llocs d'on treu l'aliment i això fa que busquin menjar en latituds més baixes. Travessen els Pirineus pels ports més baixos, cap a Navarra, i viren cap a l'est. Històricament, des de fa moltes dècades, busquen els aiguamolls de Gallocanta, entre Saragossa i Terol.
Algunes de les illes els protegeixen dels depredadors, com les guineus o els porcs senglars. Tot i ser el lloc més fred de la península Ibèrica en època hivernal, s'hi troben bé i una part s'hi queden a hivernar. La majoria però, es dispersaran cap a Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura. Alguns anys favorables, els ornitòlegs han comptabilitzat una mica més de 100.000 aus en el moment de màxima afluència.
