Els gasos d'efecte hivernacle baten un nou rècord

La temperatura global del planeta no para de pujar i les concentracions de gasos que el provoquen van a més
Néstor Gómez
Evolució del gasos d'efecte hivernacle (OMM, Climate Central)

Evolució del gasos d'efecte hivernacle (OMM, Climate Central)

La quantitat de gasos d'efecte hivernacle va batre un nou rècord el 2015 i continua alimentant l'escalfament del planeta.

Un informe de l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM) que ha vist la llum avui confirma que les concentracions de CO2 en el 2015 van arribar a les 400 ppm. I s'han tornat a disparar durant aquest 2016, amb nous rècords a conseqüència del fenomen "El Niño".

Petteri Taalas, secretari de l'OMM, ha afirmat que cal tallar dràsticament les concentracions de gasos d'efecte hivernacle. Si bé les concentracions d'aquests gasos augmentaven quan apareix el fenomen "El Niño", ara, ho fa quan no apareix. De manera que cal passar de les "paraules als fets" sentencia Petteri.

Els nivells de CO2 ja havien superat amb anterioritat la barrera de les 400 ppm en alguns indrets del planeta durant mesos, però mai a escala mundial durant un any sencer.

El CO2 ha contribueix en el principal gas que fa incrementar la temperatura. A més és un gas de llarga durada de manera que, segons els científics, trigarem moltes generacions en baixar per sota de les 400 ppm. Lluny queden les xifres de concentració de CO2 de l'era preindustrial que rondaven els 278 ppm i representava l'equilibri entre l'atmosfera, els oceans i la biosfera.

400 ppm de CO2, xifra crítica

Les 400 ppm són una gran dada de referència, ja que sense l'aportació de l'home no s'hauria arribat a aquest nivell de concentració. La primera vegada que es va arribar a les 400 ppm va ser a totes les estacions de l'Àrtic, durant la primavera del 2012. El 2013, l'Observatori Mauna Loa, de la NOAA, va superar per primera vegada el llindar de 400 ppm. Els estudis de CO2 en el gel han remuntat fins a 800.000 anys enrere i les xifres de concentració disten molt de les actuals. Durant les glaciacions, la concentració de CO2 superava les 185 ppm i en l'època preindustrial rondava les 278 ppm.

El diòxid de carboni té un paper fonamental per regular la temperatura del planeta. El problema és que l'excés de concentració de CO2 ha donat peu a un sobreescalfament, l'anomenat escalfament global del planeta.