10 refranys del mes de febrer (1a part)

Néstor Gómez
Carnaval a Puigcerdà. Autor: Toni Lora.

Carnaval a Puigcerdà. Autor: Toni Lora.

Ja som al febrer, el segon mes de l'any del calendari gregorià. És un mes poca-solta perquè arriba el carnaval i esbojarrat perquè fa tot tipus de temps.

El curiós del cas és que en el seu origen, febrer, no era el segon més de l'any sinó l'últim, el dotzè. Cal remuntar-se al segle VII aC per trobar el primer calendari romà, en temps de Numa Pompili. Febrer prové de la paraula febrarius, un ritual purificador que s'anomenava februalia. Febrarius va passar del darrer mes de l'any al segon per una nova organització dels mesos feta l'any 153 aC per conquerir nous territoris celtíbers de la península Ibèrica. Un canvi que ha perdurat fins a l'actualitat.

Febrer acostuma a ser un mes rabiós poc de fiar; moltes dites d'aquest mes diuen que febrer té un temps canviant, que tant fa bo com mal temps. També, després d'un gener que acostuma a ser tranquil, les batzegades de febrer acostumen a portar grans glopades d'aire fred o, directament, onades de fred.

Dites amb el fred com a element primordial:

  • ♦ Febrer febreret, set capes i un barret.
  • ♦ Pel febrer, abriga't bé.
  • ♦ Pel febrer, un dia de sol i l'altre al braser.
  • ♦ Pel bon febrer, la meva llenya guardaré.
  • ♦ Pel febrer posa't la bufanda, que fa fred.

Un mes de temps molt variable i canviant:

  • ♦ El febrer és traïdor, borrascós i glaçador.
  • ♦ De febrers, n'hi ha pocs de bons.
  • ♦ Febrer nou cares té.

I molt de compte, la salut pateix amb tant canvi de temps:

  • ♦ Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també.
  • ♦ Amb les febres de febrer, el metge no hi pot fer res.

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES