Aigua i sucre

Reconec que me va fer ràbia. Però a la vegada també me va alegrar. Perquè, a veure, no negaré que si les xarxes anaven plenes i, a més a més, la gent m'anava fent referències, jo, ben contenta! Però que l'actuació de Simone Biles als Jocs de Rio despertara tanta sorpresa... quan realment, de sorprenent, no en tenia res, encara ara no deixa de cridar-me l'atenció. I que se m'entenga! Perquè quan dic que la seua actuació no té res de sorprenent, no estic desmereixent el que va aconseguir. Més bé és al contrari. Però per als que ens agrada la gimnàstica, el fenomen Biles data de molt abans que els Jocs de Rio. És com si algú haguera descobert ara Marc Márquez amb el títol mundial de MotoGP d'enguany, sense saber que en el seu currículum ja en té quatre més en total.

Simone Biles ha dominat l'últim cicle olímpic. El camí cap a Rio no ha tingut cap altre nom en la gimnàstica artística femenina que el seu. He dit que ha dominat? M'he quedat curta. Ho ha fet a plaer. Des que va irrompre en el panorama internacional, ningú li ha fet ombra: pels elements que és capaç de fer, per les combinacions que enllaça i per l'execució gairebé perfecta. Per tant, l'únic dubte que teníem a Rio era qui l'acompanyaria al podi. De fet, les travesses apuntaven a saber si seria capaç d'aconseguir, a més de l'or per equips i en el concurs complet (medalles que estaven cantades), també els quatre ors en les finals per aparells. És cert que en asimètriques ho tenia un poquet més complicat perquè és, possiblement, el seu "pitjor" aparell (que quede constància que "pitjor" està escrit entre cometes...), però potser no comptàvem amb l'errada de la barra d'equilibris. A mi m'agrada. No que les gimnastes fallen (són massa les hores que li dediquen perquè no puguen després mostrar un bon treball), però sí que mos recorden que són humanes. I tot això que sabíem que passaria, en canvi ha sigut una gran sorpresa per a gairebé tothom.

L'aparador dels Jocs Olímpics ha permès descobrir Simone Biles al mateix temps que el contingut que els gimnastes duen a les ampolletes amb les quals se ruixen especialment les mans, i que no és altra cosa que aigua amb sucre o mel que impregna millor la magnèsia. I això al final l'única cosa que demostra és que els apassionats d'este esport seguirem buscant links impossibles de països llunyans per veure gimnàstica, mentre el públic en general ja sap qui és Simone Biles gràcies a la magnitud dels Jocs Olímpics, que no té límits. Sempre ens quedarà saber que va ser precisament en uns Jocs on van descobrir el que ja estava descobert.