Víctor Valdés s'acomiada del barcelonisme per carta lamentant no poder fer-ho jugant

Víctor Valdés, que ha marxat a Augsburg per prosseguir amb la recuperació de la seva lesió al genoll i que ja no tornarà a jugar amb el Barça, s'ha acomiadat del barcelonisme a través d'una carta oberta. En ella ha recordat especialment els principals tècnics que ha tingut durant els seus 12 anys com a professional al club i ha donat les gràcies als seguidors, tot demanant-los que no deixin de donar-li suport.

Aquesta és la carta íntegra, que Víctor Valdés ha fet arribar a través del Barça:

Arriba el moment de dir adéu, d'acomiadar-me de tots vosaltres.

Per desgràcia no he pogut acomiadar-me jugant al futbol, com m'hauria agradat, però així és la vida, a vegades, i aquest any ha estat cruel amb mi en aquest sentit. He tingut temps de repassar d'on vinc i en què m'he convertit. Només apareix en el meu pensament nostàlgia cap a les persones que m'han ajudat a arribar fins aquí. A elles vull dedicar-los aquesta carta.

A Oriol Tort, a José Antonio Pozanco, a Juan Manuel Asensi, a Ursicinio López, a Albert Benaiges, a Antonio Olmo, a Juan Carlos Pérez Rojo, a Pep Segura, a Quique Costas, a Joan Vilà, a Jordi Castel ... els mestres esportius que van fer de mi l'esportista que sempre havia somiat. Persones que van aconseguir formar un nen de deu anys en un porter que defensaria la porteria del Camp Nou deu anys després. Gràcies a tots!

Gràcies a Louis van Gaal, per demostrar que té el valor necessari per apostar pel talent que només els seus ulls saben veure. Ell va iniciar la construcció d'un Barça històric, del qual he tingut el privilegi de formar part. Gràcies de tot cor.

Gràcies a en Frank Rijkaard, per donar-me la confiança necessària i permetre'm obtenir la glòria, tocant la Copa d'Europa de París amb les meves pròpies mans. Allà on siguis t'ho repeteixo: la meva vida sempre estarà en deute amb tu, Míster!

Gràcies, Pep, per haver-me obert la porta per jugar a un joc que desconeixia, per haver estat el meu guia durant el camí en què un ha de continuar buscant l'èxit, i el vam trobar junts, oi? Sempre ens quedarà això, Míster, i, creu-me, serà etern!

Gràcies, Tito! Allà on siguis, et dono les gràcies per haver-nos ensenyat no només el camí per continuar guanyant com a equip, sinó també la força i el caràcter necessaris per afrontar la vida.

Gràcies a tots els companys amb qui he tingut el plaer de compartir la feina que suposa portar aquest escut al pit dia rere dia, per haver-me fet sentir important dins aquest grup que hem format tots aquests anys. Perquè tot es redueix a això: som nosaltres, aquí i ara. Gràcies, senyors!

I per descomptat, no vull oblidar-me de les persones més importants per a mi en aquests dotze anys com a professional vestint aquesta samarreta: els meus fidels seguidors. Aquelles persones que, passés el que passés, sempre éreu allà per donar-me l'alè que un lluitador necessita sempre, éreu allà orgullosos de veure'm en cada celebració, donant suport a cada partit, enviant aquella energia positiva que mai he deixat de notar, la que m'ha acompanyat durant tot aquest temps, perquè sense això jo no hauria estat capaç de fer-ho sol.

Gràcies, gràcies i mil vegades gràcies. I us demano, sisplau, que mai deixeu de donar-me suport.

Per sempre, FORÇA BARÇA!