Una part de la platja de la Barceloneta recupera el nom de Somorrostro

Ja s'ha fet realitat el desig de la Julia Aceituno, expressat al final del reportatge del "30 minuts" "Barraques, l'altra ciutat" i en el documental de "Sense ficció" "Barraques. La ciutat oblidada", ja que una part de la platja de la Barceloneta ha recuperat el nom de Somorrostro, pel nom de l'antic barri de barraques que hi va haver fins a l'any 1966 al litoral de Barcelona.
Una part de la platja de la Barceloneta recupera el nom de Somorrostro
Barcelonès

Una part de la platja de la Barceloneta recupera el nom de Somorrostro

Ja s'ha fet realitat el desig de la Julia Aceituno, expressat al final del reportatge del "30 minuts" "Barraques, l'altra ciutat" i en el documental de "Sense ficció" "Barraques. La ciutat oblidada", ja que una part de la platja de la Barceloneta ha recuperat el nom de Somorrostro, pel nom de l'antic barri de barraques que hi va haver fins a l'any 1966 al litoral de Barcelona.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
L'Ajuntament de Barcelona ha recuperat el nom que havia tingut una de les zones de barraques més importants de la ciutat al llarg de bona part del segle XX, i tot gràcies a una petició ciutadana que va néixer d'unes frases pronunciades per Julia Aceituno al final del reportatge i el documental. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha vist com la mateixa Julia s'encarregava de destapar la placa que assigna el nom de "platja del Somorrostro" al tram de la platja de la Barceloneta que va des de l'espigó del Gas, a prop de l'Hospital del Mar, fins al moll de la Marina. En el seu parlament, l'alcalde de Barcelona ha definit l'esforç de la gent treballadora que va viure aquella època com "una de les forces que ha fet més gran la ciutat".

A l'acte, hi han assistit el tinent d'alcalde d'Infraestructures, Ramon García-Bragado; el delegat de Cultura, Jordi Martí; el de Presidència, Ignasi Cardelús; diversos membres de la Comissió Ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques formada per Mercè Tatjer, Alonso Carnicer, Sara Grimal, Custodia Moreno, José Molina, Jordi Giró, Rafel Usero i Oriol Granados, i ha fet un parlament el geògraf i urbanista Jordi Borja. Entre el públic hi havia molts antics veïns del Somorrostro i d'altres barris de barraques de Barcelona, i persones que hi van treballar com a voluntaris i assistents socials. Com la Julia, molts s'han emocionat davant les fotos que els han recordat aquells anys difícils. També hi havia representants de diverses entitats i moltes de les persones que han donat suport a la petició ciutadana que ha fet possible la recuperació del nom.

L'assignació del nom del Somorrostro va ser aprovat per la Ponència del Nomenclàtor de l'Ajuntament al mes de novembre passat, i al mes de gener l'alcalde va firmar el decret que l'ha fet oficial.

A "Barraques. La ciutat oblidada", Julia Aceituno expressava la satisfacció de viure en un habitatge digne després d'haver passat molts anys al barri de barraques del Somorrostro i un dels habitatges amb greus dèficits que es van construir en la perifèria de Barcelona per resoldre el problema del barraquisme a la ciutat. Caminant amb el seu germà per la platja, prop del Port Olímpic, lamentava que s'hagués perdut la memòria del barri del Somorrostro, on unes 15.000 persones van malviure, cap a l'any 1954, en 2.400 fràgils barraques, entre les fàbriques i el mar. I també la dels anys del barraquisme, una experiència viscuda per unes 100.000 persones que van representar un 7% de la població de Barcelona. Al final de "Sense ficció", la Julia deia això:

Julia Aceituno: "No quieren recordar que aquí estuvo el Somorrostro. Pues estuvo. Y estuvo bastantes años, de penuria, de dolor..."
José Aceituno: "No, no hay ni un letrero que ponga Somorrostro…"
Julia Aceituno: "Lo que echo en falta es que hay carteles que pone: 'Avenida Icaria', 'Bogatell'… ¿Y el Somorrostro, dónde lo han dejado? Porque allí estuvo el Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo allí el Somorrostro. Que pasamos mucha necesidad, mucha miseria, aguantamos mucho. Yo voy a escribir una carta al Ayuntamiento y se lo voy a solicitar, que pongan que allí estuvo el Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos allí. No ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo merecemos, creo yo."

Les paraules de la Julia van tenir un gran ressò: una allau de comentaris i molts articles a la premsa s'identificaven amb una demanda que tothom trobava que era de justícia. Els autors del documental, juntament amb historiadors i representants del món veïnal, van elaborar una petició que va rebre el suport de 81 entitats socials, cíviques i culturals, i de més de 800 persones d'àmbits molt diversos. Per recuperar el nom de Somorrostro, present a la platja des de la dècada de 1870 a 1879, i situar elements commemoratius en diversos punts de la ciutat on van estar els principals barris de barraques.

Al novembre de 2010, la Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona va traslladar la petició a l'Ajuntament de la ciutat, que ha acceptat totes dues propostes. Ja s'ha fet realitat la primera, amb la descoberta de la placa per recordar el barri del Somorrostro, que al juny del 1966 va ser enderrocat a corre-cuita perquè s'havia de fer unes maniobres navals amb presència del dictador Francisco Franco, i els 3.000 habitants que hi havia en aquell moment van ser traslladats a barracons provisionals i després als polígons de Sant Roc i de la Pau.

Aviat, a la platja del Somorrostro, un monòlit recordarà la història de l'antic barri i retrà homenatge a les persones que hi van viure, algunes de tan conegudes com la bailaora Carmen Amaya. Hi haurà tres monòlits més a la ciutat: a Montjuïc, on les barraques van arribar a tenir unes 30.000 habitants; al turó de la Rovira, on s'han rehabilitat la bateria antiaèria i les restes de les barraques que formen un conjunt patrimonial, i a la ronda de Sant Martí, on hi va haver el barri de la Perona. També hi haurà fites per senyalitzar els llocs on hi havia altres barris de barraques importants com el Camp de la Bota, Can Tunis, les barraques de la Diagonal i sis nuclis més.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va dir: "Barcelona és una ciutat capaç de mirar enrere amb orgull, perquè les barraques formen part de la història. Jo vull fer un homenatge a la gent de la Perona, a la gent de Montjuïc, a tota la gent del Carmel, de Can Baró i a tota la gent del Somorrostro. I a la gent de tots els nuclis que ara podrem anar a visitar: perquè hi haurà uns monòlits, perquè hi haurà unes guies i un relat que ens explicarà com era Barcelona i com és ara. Us volem reconèixer i us volem expressar l'agraïment per haver protagonitzat una etapa de la nostra història, i volem agrair a totes les persones que sou aquí, que heu fet possible aquest petit gran acte, perquè avui el que fem és l'inici d'un procés de recuperar la memòria i un acte de justícia. Vull agrair als historiadors que han acompanyat aquest procés, a representants del millor periodisme, que és aquell que és capaç de posar la història als ulls de tothom, per això vull agrair als mitjans, vull agrair a TV3, vull agrair a '30 Minuts' i a persones que van saber fer un reportatge on senzillament avui volem dir, que 'La ciutat oblidada' és avui una ciutat reconeguda. I per això us vull agrair el treball que tots heu fet."


Consulta l'especial "Barraques"

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS