Iniciativa per reclamar un reconeixement públic a la memòria dels barris de barraques de Barcelona
Els últims grans nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar fa uns 20 anys i el seu rastre ja s'ha esborrat. Però el record d'aquella època no ha desaparegut en els milers de persones que la van viure, que creuen que no s'ha d'oblidar el passat. Alguns dels protagonistes del documental <a href="http://www.3cat24.cat/especial/1734/altres/Barraques-la-ciutat-oblidada">"Barraques. La ciutat oblidada"</a>, com Julia Aceituno, creuen que caldria fer un reconeixement públic a aquells anys i per això volen demanar a l'alcalde de Barcelona que es posi el nom de Somorrostro a una de les platges on hi havia el barri. Aquesta petició ha tingut un gran ressò mediàtic i els autors del documental també ho creuen i volen contribuir a fer-la realitat. Per això s'ha redactat una petició que transmet la demanda de la Julia.
Iniciativa per reclamar un reconeixement públic a la memòria dels barris de barraques de Barcelona
Barri del Somorrostro (Foto: Xavier Vallory March)
Barcelona

Iniciativa per reclamar un reconeixement públic a la memòria dels barris de barraques de Barcelona

Els últims grans nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar fa uns 20 anys i el seu rastre ja s'ha esborrat. Però el record d'aquella època no ha desaparegut en els milers de persones que la van viure, que creuen que no s'ha d'oblidar el passat. Alguns dels protagonistes del documental "Barraques. La ciutat oblidada", com Julia Aceituno, creuen que caldria fer un reconeixement públic a aquells anys i per això volen demanar a l'alcalde de Barcelona que es posi el nom de Somorrostro a una de les platges on hi havia el barri. Aquesta petició ha tingut un gran ressò mediàtic i els autors del documental també ho creuen i volen contribuir a fer-la realitat. Per això s'ha redactat una petició que transmet la demanda de la Julia.

Actualitzat
Els últims grans nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar fa uns 20 anys, poc abans dels Jocs Olímpics. La ciutat girava full a un llarg episodi de la seva història, un episodi que havia durat un segle.

El rastre dels llocs on hi havia les barraques s'ha esborrat. On hi havia Can Valero i altres nuclis de barraques de Montjuïc, hi ha el Palau Sant Jordi i el Jardí Botànic. On hi havia el Camp de la Bota hi ha el Fòrum. A la zona que ocupava el barri del Somorrostro hi ha el Port Olímpic i les platges de la Barceloneta i de la Nova Icària. Només en alguns indrets del Carmel i el Turó de la Rovira queden vestigis de les barraques.

Però el record d'aquella època no ha desaparegut en els milers de persones que la van viure, en alguns casos durant molts anys. Ells i els seus familiars, habitants dels nous barris de la ciutat, són una part important de la ciutadania de Barcelona. Alguns han preferit oblidar uns anys difícils, però per molts aquella experiència forma part de la seva vida i també de la vida de la ciutat. Creuen que no s'ha d'oblidar el passat.

Alguns dels protagonistes del documental del programa "Sense ficció" i del reportatge de 30 Minuts sobre el barraquisme diuen que s'ha volgut oblidar massa el passat, i que caldria fer un reconeixement públic d'aquells anys en què milers de persones vivien en barris de barraques. En concret expressen aquesta idea Rafael Usero, referent a les barraques de Montjuïc, i Julia Aceituno i el seu germà José, en relació amb el desaparegut barri del Somorrostro. Julia Aceituno diu al final del documental que "no volen recordar" i que no hi ha ni una sola placa que recordi que allà hi va haver un enorme barri de barraques on van viure molts milers de persones en molt males condicions. Diu que vol escriure a l'alcalde de Barcelona per demanar que es posi el nom de Somorrostro a una de les platges on hi havia el barri. Segons va explicar la mateixa Julia Aceituno: "Nosaltres vam patir molt, però al final hem tingut la recompensa. Però l'únic que trobo a faltar és que hi hagi cartells que diuen 'Avinguda Icària', 'Bogatell'... I el Somorrostro, on és? Perquè va ser allà, el Somorrostro. Crec que els que hi hem viscut ens mereixeríem almenys que en les plaques de l'Ajuntament hi posés Somorrostro. Escriuré una carta a l'Ajuntament i demanaré que posin que allà hi va haver el Somorrostro. És un homenatge a tots els que hi vam viure. Ens ho mereixem, crec".

Aquesta demanda de la Julia ha tingut un gran ressò. Una gran quantitat d'articles de diari, textos en blogs, cartes i correus electrònics publicats al web del "Sense ficció" i del 3cat24.cat són la prova que moltes persones creuen que la demanda és justa i que la ciutat té un deute per saldar amb els que hi van viure. Els autors del documental també ho creuen i volen contribuir a fer-ho realitat. Per això s'ha redactat una petició que transmet la demanda de la Julia:

Petició sobre la memòria dels barris de barraques de Barcelona


"Els sotasignats demanem que es faci realitat la petició de recordar l'emplaçament del barri de barraques del Somorrostro fent visible aquest nom en un tram de la platja de Barcelona, i també a través del nomenclàtor i d'una senyalització o commemoració adient a la platja o el seu entorn. Seria un reconeixement públic d'una realitat que forma part de la història de la ciutat, un homenatge a les persones que, vivint-hi en condicions molt difícils, van contribuir a fer gran Barcelona, i una recuperació de la memòria històrica per al coneixement de les generacions actuals i futures. També demanem la senyalització i commemoració sobre el terreny d'alguns dels altres barris de barraques més significatius que hi va haver a la ciutat de Barcelona, com els que hi havia a la muntanya de Montjuïc, al Carmel i el Turó de la Rovira o els barris de la Perona i del Camp de la Bota, entre d'altres."

Aquesta petició la farem arribar a l'alcalde de Barcelona, al delegat de Cultura de l'Ajuntament, a la comissió del nomenclàtor, a l'Agència del Paisatge Urbà, als districtes municipals implicats i Urbanisme, i també al Memorial Democràtic. Li donen suport nombroses entitats, historiadors, escriptors i periodistes, cineastes i professionals de tots els àmbits.

Per adherir-vos a la petició, només cal que ens feu arribar el nom, els dos cognoms, càrrec o professió amb què voleu aparèixer, i el número de NIF. La vostra adhesió s'afegirà a la llista que es lliurarà a l'Ajuntament. Després se'n farà difusió.

Recuperar la memòria

Al Fòrum hi ha una plaça que recorda el Camp de la Bota i un monument dedicat als que van ser afusellats en aquell indret en la guerra i la postguerra. Des del Museu d'Història de Barcelona es treballa en un projecte per recuperar i museïtzar les restes de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira i també les restes de les barraques que han quedat en aquell mateix indret, pel seu gran valor històric. Creiem que el mateix hauria de passar amb el nom del Somorrostro i el d'alguns dels nuclis que hi havia a la muntanya de Montjuïc, com Can Valero o Can Tunis, i a altres indrets de la ciutat.

Curiosament, abans dels Jocs del 92 es va proposar el nom de Somorrostro per al tram de platja que va de l'Hospital del Mar a l'hotel Arts, i així va aparèixer en algun plànol, però mai es va plasmar físicament en el lloc ni es va senyalitzar, i tampoc figura en el nomenclàtor. Es tracta, ara, de recuperar una part de la memòria de la ciutat.

Aquí teniu alguns dels comentaris publicats als diaris que fan referència a la petició de Julia Aceituno de posar el nom de Somorrostro a una de les platges de Barcelona.

Llegeix altres comentaris i afegeix el teu

Anar al contingut