Saddam Hussein, de còmplice a enemic número u

Saddam Hussein neix el 28 d'abril de 1937 a Al-Awia, prop de Tikrit, en una família de camperols sense terra. Analfabet fins als 10 anys, Saddam passa la infantesa amb la mare i el padrastre, que, segons sembla, el maltracta. El seu pare hauria mort o hauria abandonat la llar quan Saddam tenia pocs mesos. El seu principal suport familiar va ser el seu oncle matern, amb qui va viure a Bagdad. L'any 1957 ingressa al Partit Socialista del Ressorgiment Àrab (Baas), d'ideologia laica, nacionalista i revolucionària, i participa en diversos moviments estudiantils.
Saddam Hussein, de còmplice a enemic número u
Iraq

Saddam Hussein, de còmplice a enemic número u

Saddam Hussein neix el 28 d'abril de 1937 a Al-Awia, prop de Tikrit, en una família de camperols sense terra. Analfabet fins als 10 anys, Saddam passa la infantesa amb la mare i el padrastre, que, segons sembla, el maltracta. El seu pare hauria mort o hauria abandonat la llar quan Saddam tenia pocs mesos. El seu principal suport familiar va ser el seu oncle matern, amb qui va viure a Bagdad. L'any 1957 ingressa al Partit Socialista del Ressorgiment Àrab (Baas), d'ideologia laica, nacionalista i revolucionària, i participa en diversos moviments estudiantils.

El 7 d'octubre de 1959, Hussein fracassa en l'intent d'assassinar el primer ministre colpista Abdal Karim Kassem. El condemnen a mort però troba refugi a Egipte, on el protegeix el president Gamal Abdel Nasser, que també li va facilitar l'accés a la Universitat del Caire, on estudia Dret. El 1963, Saddam torna a Bagdad després que un altre cop d'estat de militars baasistes i nasseristes derroqués i executés el president Abdal Karim Kassem i formés el Consell del Comandament de la Revolució.

Una dècada de constants lluites internes acaba amb l'elecció de Hussein com a vicesecretari del comandament regional del Baas. El 17 de juliol del 1968 hi ha un altre cop d'estat que porta el partit Baas al poder. A partir d'aquest moment l'ascens de Saddam Hussein és meteòric. És vicepresident de la República, general de l'exèrcit sense carrera militar i, en arribar al poder absolut, s'autoanomena mariscal.

La revolució islàmica a l'Iran, que porta al poder l'aiatol·la Khomeyni el 1979, li dóna l'oportunitat de rearmar-se. Aprofitant que Occident estava espantat per la revolució fonamentalista a l'Iran, l'Iraq es va convertir en "l'aliat natural" dels Estats Units, en un intent per frenar l'expansió de la revolució islàmica. Hussein envaeix l'Iran el 1980. Després de 8 anys de guerra l'Iraq queda econòmicament i humanament en runes. Saddam va veure en Kuwait una solució a les penúries econòmiques del país i l'envaeix el 1990. Ara, però, sense el suport que creia que li brindaria la comunitat internacional, que va reaccionar declarant la guerra a l'Iraq el 1991. En només tres dies, George Bush pare aconsegueix reconquerir Kuwait, però es queda aquí. Complint les resolucions de l'ONU descarta deposar Saddam Hussein, que estarà al poder 12 anys més.

Del 1991 al 1996, tot i les dificultats, els inspectors de l'ONU aconsegueixen desmantellar una gran part del programa d'armes de destrucció massiva, però queda material inventariat per localitzar. Saddam no deixa entrar més inspectors i el president dels EUA, Bill Clinton, ordena que es faci per la força. S'enlairen els bombarders i Hussein es fa enrera. Permet les inspeccions, però només duraran tres setmanes fins que torni a expulsar els enviats de l'ONU.

Els problemes interns de l'administració Clinton fan que l'Iraq quedi apartat; fins als atemptats de l'11 de setembre de 2001 contra Nova York i Washington. El govern Bush es va marcar dos objectius: desenvolupar una estratègia global de seguretat, i segon, identificar i neutralitzar els règims més perillosos. En aquest segon punt entrava l'Iraq.

El desembre del 2002 el Consell de Seguretat aprova la resolució 1441 que exigeix a l'Iraq que entregui als inspectors de l'ONU tota la informació sobre els seus programes. En cas contrari s'hauria d'atenir a importants conseqüències. França, Rússia i la Xina s'hi oposen, però el 20 de març del 2003, comença la guerra que acaba, formalment el 2 de maig. Els atacs de la coalició no aconsegueixen eliminar Saddam Hussein, que s'escapoleix quan finalment cau Bagdad, el 9 d'abril. El 14 de desembre l 'expresident Saddam Hussein és capturat al soterrani d'un magatzem situat prop de Tikrit on es va localitzar un forat d'entre 1,80 i 2,10 metres de profunditat on s'amagava l'exrais, l'as de piques de la baralla publicada pels Estats Units amb les fotografies dels homes més buscats a l'Iraq.

Forçada pels nord-americans, la maquinària judicial es va posar ràpidament en marxa per jutjar a qui havia dirigit dictatorialment el país els últims 24 anys. Molts juristes i ONG consideren que el procés no ha estat del tot net, condicionat per l'autoritat de l'invasor estranger i per la violència que pateix l'Iraq, que no ha concedit un sol dia de treva. El novembre passat, com es preveia, Saddam va ser condemnat a mort per la massacre de 148 xiïtes el 1982 i no va haver de respondre per la resta d'atrocitats que se li atribueixen.