Guerra diplomàtica entre la UE i Rússia arran de l'afer de l'exespia Skripal

Quinze països europeus i els Estats Units anuncien l'expulsió d'un centenar de diplomàtics russos

Juli RodésActualitzat

Ofensiva diplomàtica sense precedents de la Unió Europea i els Estats Units contra Rússia.

Fins a 15 països de la UE han anunciat avui que, de manera coordinada, expulsaran un centenar de diplomàtics russos arran de l'anomenat afer Skripal, l'enverinament d'un exespia rus i la seva filla, a Salisbury, al Regne Unit, el 4 de març.

L'anunci l'ha fet, via Twitter, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que també ha avisat que en els pròxims dies es podrien adoptar altres mesures, incloses noves expulsions.

 

En la seva declaració Tusk parlava de 14 socis comunitaris, però Espanya s'ha afegit més tard a la iniciativa. El ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, ho ha justificat per "cortesia diplomàtica": primer volien comunicar-li a l'ambaixador rus, que era fora d'Espanya.

 

La UE també ha justificat les expulsions pel fet que les activitats dutes a terme per aquests funcionaris russos són incompatibles amb el seu estatus diplomàtic.

Serguei Skripal, de 66 anys, i la seva filla Iúlia, de 33, estan hospitalitzats des que els van trobar inconscients al carrer, a prop d'un centre comercial, enverinats amb un agent químic nerviós.

Al cap de pocs dies, la primera ministra britànica, Theresa May, va declarar al Parlament que era "altament probable" que Rússia fos la responsable de l'enverinament i va ordenar l'expulsió de 23 diplomàtics russos.

El govern presidit per Vladímir Putin va respondre amb una mesura semblant i va expulsar 23 diplomàtics britànics i va anunciar altres mesures contra interessos del Regne Unit.

 

Paral·lelament a l'anunci de la UE d'avui, els Estats Units han anunciat també l'expulsió de 60 diplomàtics russos, una dotzena dels quals, directament, qualifica d'agents d'intel·ligència. Una decisió adoptada també pel Canadà, que expulsarà quatre diplomàtics. Washington, a més, tancarà el consolat rus a Seattle.

 

El ministre d'Afers Exteriors britànic, Boris Johnson, ha celebrat, en un missatge publicat a Twitter, les expulsions anunciades pels països "aliats", que, assegura, "ajudaran a defensar la nostra seguretat compartida".

 

La reacció del govern rus no ha trigat i ja ha expressat la seva "protesta enèrgica" pel que considera un "gest provocatiu" que "conduirà a una escalada" i "no ajuda a establir les causes ni a buscar els culpables".

A més, fonts del Ministeri d'Afers Exteriors han assegurat que "la resposta serà simètrica" i que "respondrem a cada país un per un".

 

Es dona la circumstància que Ucraïna també ha anunciat que expulsarà diplomàtics russos. Kíev ha anunciat que seran 13 i ha recordat que les relacions diplomàtiques amb Moscou ja estaven "congelades" arran del conflicte territorial al Donbass.

A part d'Espanya, que expulsarà dos diplomàtics russos, els 14 països europeus que inicialment havien anunciat mesures conjuntes són Alemanya, França i Polònia (que n'expulsaran 4 cadascun), la República Txeca i Lituània (3), Dinamarca, Holanda i Itàlia (2) i Croàcia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Romania i Suècia (1).

 

Altres guerres diplomàtiques

Els Estats Units no havien anunciat mai l'expulsió de 60 diplomàtics russos, ni tant sols durant la guerra freda. L'any 2001, el govern de Ronald Reagan en va expulsar una cinquantena, quatre els quals els va acusar de col·laborar amb un agent de l'FBI que treballava per Moscou. 

D'altra banda, les principals guerres diplomàtiques entre Rússia i països europeus sí que es remunten als anys de la Unió Soviètica. 

El 1971, Londres va expulsar 105 diplomàtics i alts càrrecs soviètics quan Moscou es va negar a aclarir les activitats de 440 persones desplaçades al Regne Unit.

El 1983, França va expulsar 47 diplomàtics arran de l'"afer Farewell", nom en clau d'un enginyer soviètic que havia format part de la missió comercial soviètica a París entre el 1965 i el 1970. 

ARXIVAT A:
Unió EuropeaEstats Units
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut