Rússia: algunes claus del poder
Rússia és una democràcia però li falta ben poc per ser una dictadura. Són nombroses les forces opositores i els moviments a internet que han demanat el boicot a uns comicis que no tenen les garanties necessàries per ser considerats lliures. Rússia Unida, el partit governamental , conservarà la majoria a la Duma però tot apunta que perdrà la possibilitat d'elaborar lleis constitucionals. La pèrdua és gran i dolorosa però també serà espectacular la victòria que assegura la continuïtat del sistema, del "règim".
D'Ozero al Kremlin
El clan Putin-Medvédev seguirà mantenint amb mà de ferro tots els mecanismes polítics, econòmics i financers a l'estil de la vella URSS. Com aleshores, són els amics els que sostenen el nou "politburó" en una trama complexa d'empreses i firmes moltes que abans eren estatals i ara estan privatitzades.
Són els fills de la generació postcomunista, uns desconeguts que ocupaven càrrecs subalterns però que a l'ombra de gent com Anatoli Sobtchak (l'alcalde de Sant Petersburg) van fer fortuna i es van situar per ser en un futur la nova classe dirigent russa.
Es tracta de gent àvida de consum, enlluernats pels cotxes i els restaurants o clubs cars. per les dones que es paguen amb Visa, el kàrate i la caça de cérvols a Sibèria. Són els que, com el mateix Vladímir Putin, van fundar el 1996 la cooperativa Ozero (llac) des d'on, amb negocis moltes vegades il.legals, van organitzant-se per a l'assalt al poder polític fent ús dels mecanismes economicofinancers i els forts lligams que han cultivat a nivell internacional.
Rics sense ideologia
Al final dels anys 90 va arribar el seu moment i el van aprofitar. Les seves maneres aristòcrates no es poden comparar amb les dels grisos funcionaris excomunistes de Moscou. Són egocèntrics, neoliberals radicals, orgullosos i menyspreen qualsevol aspecte humanitari si pot perjudicar els seus interessos. No tenen ideologia, ni falta que els fa. Els diners i el reconeixement pel seu poder omnipresent són les seves icones a venerar.
Aposten per la democràcia perquè també els convè, però no surarien si no fos dirigida. El Kremlin per a ells és el centre de comandament de la seva empresa privada com ho era per a Berlusconi el Palau Chigi de Roma.
La societat clama pel pluralisme
Ara Putin i Medvédev tornaran a jugar el joc de les cadires i s'intercanviaran els càrrecs. Medvédev ha anat perdent suport popular. Els partidaris de la modernització, les elits polítques i financeres, el veuen com un home amb debilitats. Tot al contrari que Putin, que mantè intacta la seva estrella fulgurant.
Un informe recent de l'Acadèmia Russa d'Economia, centrat en l'anàlisi del futur del pais, deixa clar que Putin i Medvedev es complementen tot i que obre alguns interrogants sobre la durada i el desgast d'aquest tàndem.
La societat russa està canviant i comença a reclamar més pluralisme polític, més justícia social, menys entrebancs per als opositors i una transparència que no tenen les eleccions sota sospita de frau massiu.
La victòria de Medvédev a les legislatives és incontestable, com ho serà la de Putin a les presidencials del març, però comencen a trontollar les bases sobre les quals s'asseuen aquests tòtems. La "generació Pepsi " de què parla en un llibre de culte Víktor Pelevine comença a demanar pas. Són companys de generació de Putin, i alguns bastant més joves, que no veuen de bon ull la democràcia segrestada i teledirigida per l'exdirector de l'FSB (l'agència que va substituir el temut KGB).
El clan Putin-Medvédev seguirà mantenint amb mà de ferro tots els mecanismes polítics, econòmics i financers a l'estil de la vella URSS. Com aleshores, són els amics els que sostenen el nou "politburó" en una trama complexa d'empreses i firmes moltes que abans eren estatals i ara estan privatitzades.
Són els fills de la generació postcomunista, uns desconeguts que ocupaven càrrecs subalterns però que a l'ombra de gent com Anatoli Sobtchak (l'alcalde de Sant Petersburg) van fer fortuna i es van situar per ser en un futur la nova classe dirigent russa.
Es tracta de gent àvida de consum, enlluernats pels cotxes i els restaurants o clubs cars. per les dones que es paguen amb Visa, el kàrate i la caça de cérvols a Sibèria. Són els que, com el mateix Vladímir Putin, van fundar el 1996 la cooperativa Ozero (llac) des d'on, amb negocis moltes vegades il.legals, van organitzant-se per a l'assalt al poder polític fent ús dels mecanismes economicofinancers i els forts lligams que han cultivat a nivell internacional.
Rics sense ideologia
Al final dels anys 90 va arribar el seu moment i el van aprofitar. Les seves maneres aristòcrates no es poden comparar amb les dels grisos funcionaris excomunistes de Moscou. Són egocèntrics, neoliberals radicals, orgullosos i menyspreen qualsevol aspecte humanitari si pot perjudicar els seus interessos. No tenen ideologia, ni falta que els fa. Els diners i el reconeixement pel seu poder omnipresent són les seves icones a venerar.
Aposten per la democràcia perquè també els convè, però no surarien si no fos dirigida. El Kremlin per a ells és el centre de comandament de la seva empresa privada com ho era per a Berlusconi el Palau Chigi de Roma.
La societat clama pel pluralisme
Ara Putin i Medvédev tornaran a jugar el joc de les cadires i s'intercanviaran els càrrecs. Medvédev ha anat perdent suport popular. Els partidaris de la modernització, les elits polítques i financeres, el veuen com un home amb debilitats. Tot al contrari que Putin, que mantè intacta la seva estrella fulgurant.
Un informe recent de l'Acadèmia Russa d'Economia, centrat en l'anàlisi del futur del pais, deixa clar que Putin i Medvedev es complementen tot i que obre alguns interrogants sobre la durada i el desgast d'aquest tàndem.
La societat russa està canviant i comença a reclamar més pluralisme polític, més justícia social, menys entrebancs per als opositors i una transparència que no tenen les eleccions sota sospita de frau massiu.
La victòria de Medvédev a les legislatives és incontestable, com ho serà la de Putin a les presidencials del març, però comencen a trontollar les bases sobre les quals s'asseuen aquests tòtems. La "generació Pepsi " de què parla en un llibre de culte Víktor Pelevine comença a demanar pas. Són companys de generació de Putin, i alguns bastant més joves, que no veuen de bon ull la democràcia segrestada i teledirigida per l'exdirector de l'FSB (l'agència que va substituir el temut KGB).
