ANÀLISI

RBA "Sèrie negra"

L'editora Anik Lapointe ha aconseguit convertir la "Sèrie negra" de l'editorial RBA en una de les col·leccions de referència del gènere, combinant clàssics, autors internacionals, autors espanyols i narradors catalans, a més d'impulsar un dels guardons literaris més cobejats del sector.

Enllaç a altres textos de l'autor Jordi Cervera

Jordi Cervera

Periodista de Catalunya Ràdio i escriptor

Actualitzat
No és cap notícia dir que la novel·la negra està vivint un moment dels més dolços de la seva història. Les vendes, el seguiment i la consideració social (ha passat de ser un gènere menor, massacrat pels crítics "seriosos" a ser un objecte cobejat de les editorials) l'han convertit en una mena de referent actual, carregat de noms, de col·leccions, de blocs i, sobretot, de lectors, un element que sempre ha tingut que ara, en lloc d'amagar-se quasi clandestinament, organitzen trobades exitoses com la ja famosa i mundialment reconeguda BCNegra.

Aquest renaixement, no cal dir-ho, és un mèrit de molta gent, però avui vull destacar una persona que té un pes important en la seva parcel·la de "poder": l'editora Anik Lapointe. Nascuda a Mont-real l'any 1964, va arribar a Barcelona amb una beca l'any 92. Ha passat per editorials com Quaderns Crema o Península abans d'arribar a RBA l'any 2000, on ara porta la direcció literària. Des de la seva responsabilitat i coincidint amb una nova fornada internacional d'autors del gènere, va apostar amb fermesa per la "Sèrie negra", una col·lecció que s'ha convertit en un referent, combinant autors d'aquí amb figures globals i amb un estendard cada cop més punter com és el Premi Internacional de Novel·la Negra.

Al costat de noms com Philip Kerr, Dennis Lehane, Andrea Camilleri, Patricia Cornwell, Harlan Coben, Arnaldur Indridason, Jo Nesbo o Ian Rankin, hi conviuen clàssics com Ross McDonald, Raymond Chandler o Agatha Christie o autors d'aquí com Aro Sainz de la Maza, Marc Pastor, Carlos Zanón o Carlos Salem.

És complicat escollir a l'hora de recomanar, però em decanto per tres títols recents i d'autors d'aquí, amb gràcia, ofici i futur: "El asesino de la Pedrera", la primera novel·la negra d'Aro Sainz de la Maza, la presentació en societat de l'inspector Milo Malart (que ja té segona història en marxa) i una trama molt barcelonina amb les essències gaudinianes com a marc de fons; "No llames a casa", de Carlos Zanón, tota una revelació, amb elements senzills i un tractament literari directe i eficaç, ha aconseguit aportar nous aires a la novel·la negra, i "Un jamón calibre 45", de l'argentí resident a Madrid Carlos Salem. Humor, tipisme estripat i una manera força insòlita i desacomplexada d'abordar el gènere. Tres autors, tres conceptes i tres magnífiques novel·les a l'ombra d'un segell sòlid que, ara per ara, s'ha convertit en un referent inexcusable de la novel·la negra per a tots els públics i sensibilitats.
Anar al contingut