"Prou... només vull ser tocada si dono permís": la carta d'una dona abusada pel seu pare
El malson va començar quan tenia 5 anys, i no va ser fins als 17 anys que va aconseguir trencar unes dinàmiques insuportables
Aquest és el relat d'una dona que va patir abusos sexuals de manera reiterada per part del seu pare en la infantesa. El malson va començar de ben petita, quan tenia 5 anys, i no va ser fins als 17 anys que va aconseguir fer el pas per trencar unes dinàmiques insuportables. Van ser 12 anys d'un infern en què el fàstic, la culpa i la ràbia la van envair fins al punt de voler morir. D'adolescent la possibilitat d'un embaràs l'aterria i, anys més tard, quan va voler ser mare, no aconseguia que la gestació avancés... fins que va trencar el silenci. Ara pot dir que ha recuperat l'amor per si mateixa i que pot viure una sexualitat plena.
Aquest diumenge, amb motiu de La Marató, l'associació Àngel Blau, especialistes en l'abordatge dels abusos sexuals en infants, presenta el projecte d'un llibre que recollirà les experiències de persones que han viscut aquesta realitat i que expliquen quins efectes ha tingut això en la seva salut sexual i reproductiva, el tema central de La Marató d'enguany.
Una de cada cinc persones han patit abusos en la seva infantesa, però només un de cada deu ho arribarà a dir algun cop a la seva vida. Però les repercussions de l'experiència viscuda es poden superar i es pot arribar a gaudir d'una vida sexual més sana, com expliquen alguns testimonis amb qui hem parlat.
Els beneficis de la venda del llibre --previst per Sant Jordi i que ja es pot adquirir en precompra--, obert a la participació de qui s'hi senti identificat, seran íntegres per a La Marató.
Telèfon Infància respon: 116 111
La carta
-Vine, que farem una banyera.
Ves posant el sabó a l'aigua, mentre tanco la porta amb el baldó.
-Porta un conyac al teu pare, que ja saps que em fa molt feliç com el serveixes.
Aquesta nit, vull que vinguis a l'habitació.
-Per què fas aquesta cara?
Si t'agrada!
-Per què plores?
Ja saps que no m'agrada veure't així! Vinga, eixuga't aquests mocs i aquestes llàgrimes.
-Si em continues mirant així, et fotré una bufetada.
-No facis soroll o despertaràs tothom.
-Saps? Tot és pel teu bé, i quan siguis gran tu i el teu home agraïreu tot el que t'estic ensenyant.
-Saps? Els matrimonis només funcionen i duren si saps com complaure el teu home al llit.
Les dones no estan educades per fer sentir ni sentir plaer, per això hi ha tanta dona frígida. Jo faré que sentis plaer i en facis sentir al teu home. Això farà que sempre t'estimi i no et vulgui deixar.
-En aquest pròxim viatge, vens amb mi.
-Para amb tota aquesta ximpleria, sempre fas la figaflor.
-Posa-te-la a la boca, i no facis arcades, que et sentiran.
-Ja tornes a vomitar, a veure si aprens a ser més valenta, tot t'afecta.
-Mai ningú t'estimarà com jo t'estimo, és impossible, ets sang de la meva sang, jo t'he fet i només puc confiar en tu.
-No em parlis així, no et permeto que em perdis el respecte.
-Si mai ho expliques, ja saps del que soc capaç, de la mateixa manera que vaig matar el gos ho puc fer a una persona que em faci mal.
PROU... només vull que em toquin si hi dono permís.
Només vull tenir sexe amb qui estimo i desitjo.
M'has convertit en una puta, i no m'agrada aquest rol.
17 anys i qui soc?
25 anys i qui soc?
30 anys: no sé qui soc, però sé el que vull.
34 anys: cal trencar-ho tot per tornar a començar.
40 anys, ja em sento...
45 anys: sé qui soc.
50 anys... ja no em fas por.
El més íntim, la meva sexualitat.
No puc concebre el sexe de cap altra manera que no sigui amor complet. Sexe com a connexió cap a mi i cap a qui estimo.
Aquest ha estat el resultat d'haver estat violada pel meu pare dels 5 als 17 anys.
El primer cop que vaig tenir la regla em faltava un mes per complir els 14 anys, i durant els tres anys següents vaig estar cada 28 dies morta de por per si m'havia deixat embarassada.
Què explicaria?
Quin fàstic, quanta culpa, ràbia i odi.
I mentre la mare tancava els ulls, fent-me sentir més culpable i puta... Esclar, resulta que estava seduint el pare
Les ganes de viure han guanyat a tots els plans de suïcidi; han guanyat les ganes de trencar amb dinàmiques podrides de generacions i generacions de dones dominades, maltractades, silenciades i esmicolades.
Decidir tenir fills i crear una nova família des d'un nou paradigma.
Però al cos hi tenia gravats el silenci i la por, i a cada embaràs un avortament.
Va ser trencar el silenci i quedar-me embarassada del meu primer fill.
Somatització.
Reconciliació, perdó, acceptació, desculpabilització i responsabilització han estat els passos bàsics per recuperar la meva sexualitat.
Autocompassió, autoamor, autoestima, veure'm i mostrar-me.
- ARXIVAT A:
- Agressió sexual
