Oumuamua: asteroide o nau extraterrestre?

Primer el van batejar com l'A/2017 U1, però per les seves característiques peculiars, l'equip de Hawaii que el va descobrir fa poc més d'un any li va posar un nom local: "Oumuamua", que vol dir "el missatger que va arribar primer".

Aparentment era un asteroide més, d'uns 200 metres d'envergadura, no gaire diferent de les desenes de milers que els sistemes de detecció automàtica localitzen i controlen contínuament. Ja havia passat molt a prop del Sol i se n'estava allunyant.

Però la seva forma allargada -s'ha comparat amb la Torre Agbar- i la forta acceleració que li van detectar van atreure l'atenció dels astrònoms. Des de llavors s'ha especulat sobre si aquesta acceleració era normal o tenia alguna causa insòlita.

El vent solar

Fins que, fa pocs dies, s'ha fet pública l'explicació científica que n'han ofert Samuel Bialy i Abraham Loeb, dos investigadors del Centre Smithsonian de Harvard, als Estats Units.

Segons aquests físics, l'acceleració de l'Oumuamua podria ser deguda a l'anomenat vent solar, és a dir, a la pressió que els fotons de la llum del Sol fan sobre tots els objectes. Però això només seria possible si l'asteroide no fos una roca, sinó una làmina primíssima, de menys d'un mil·límetre de gruix, que actués com una gran vela.

Una "vela" extraterrestre

El treball de Bialy i Loeb fonamenta amb càlculs matemàtics la possibilitat que una estructura d'aquestes característiques pugui recórrer les grans distàncies que hi ha entre els cossos estel·lars, i conclou que és una explicació raonable.

Aquesta conclusió els porta a l'altra especulació: també és possible que no sigui un objecte natural, sinó l'obra d'una civilització extraterrestre que l'hagi llançat a l'espai expressament.

Amb aquestes especulacions, publicades a la revista "The Astrophysical Journal Letters", Bialy i Loeb han entrat directament en la ciència-ficció i han provocat una allau de notícies, i sobretot de crítiques i burles arreu del planeta.

Vídeo de l'InfoK relacionat - Oumuamua: una nau espacial o una pedra viatgera?

Arthur C. Clarke com a inspiració

De fet, la seva hipòtesi està directament relacionada amb dues obres d'un dels principals autors de la història de la ciència-ficció: Arthur C. Clarke.

La primera, titulada precisament "El vent del Sol", és una narració en què Clarke explica una cursa de velers per l'espai del sistema solar. Aquests velers aprofitarien el "vent solar" amb veles d'un gruix ínfim, tal com s'han imaginat Bialy i Loeb que és l'Oumuamua.

"Cita amb Rama"

L'altra obra és la novel·la "Cita amb Rama", que descriu com, al segle XXII, una nau extraterrestre, d'enormes dimensions i buida, entra al sistema solar i s'apropa al sol per utilitzar-lo com a impulsor per continuar el viatge, i deixa amb un pam de nas i amb més preguntes que respostes els homes que han aconseguit arribar-hi i explorar-la.

Precisament aquesta és l'explicació que han formulat Bialy i Loeb: l'Oumuamua podria ser una nau d'aquest tipus, que ha aprofitat la proximitat al Sol per guanyar velocitat i seguir viatjant, o potser una antiga nau que vaga lliurement per l'espai.

Hi ha explicacions més plausibles

Els crítics els han retret que hi ha altres explicacions molt més plausibles per l'augment de velocitat de l'Oumuamua: un equip de l'Agència Espacial Europea, l'ESA, assegura que l'acceleració seria deguda a l'alliberament de gas, que és el que passa habitualment amb els cometes quan s'acosten al Sol.

El fet que l'Oumuamua no tingués cua, com passa amb els cometes, va fer que molts astrònoms descartessin aquesta possibilitat, però altres han assegurat que l'explicació alternativa de Bialy i Loeb és excessivament imaginativa i poc rigorosa.

A Twitter hi ha usuaris que han optat per riure's gràficament de la hipòtesi extraterrestre:

Selon deux astrophysiciens américains, Oumuamua, le 1er astéroïde interstellaire identifié, serait un vaisseau à voile stellaire. A @cieletespace nous n'avons pas pu nous empêcher de l'illustrer... Et de chercher ce qui se cache derrière une telle annonce. https://t.co/MVYcEexxKH pic.twitter.com/ynKUoPj1TL

— Philippe Henarejos (@Philhena) November 8, 2018

Sigui com sigui, ja no es podrà saber mai més si, com diu el nom, l'Oumuamua és "el missatger que ha arribat primer", perquè la seva velocitat ha fet inviable intentar arribar-hi, com van fer els protagonistes de la novel·la de Clarke.

Clarke, inventor dels satèl·lits artificials

De tota manera, cal tenir en compte que Clarke és un dels autors de ciència-ficció que més han buscat ajustar-se a l'evidència científica, de manera que algunes de les innovacions tecnològiques que ha proposat a les seves obres s'han acabat complint.

Per exemple, va ser la primera persona que va proposar de situar satèl·lits de comunicació en òrbita geoestacionària, cosa que, al cap d'unes quantes dècades es va convertir en realitat. Es pot dir, doncs, que ell es va inventar els satèl·lits artificials.

Viatjar a l'Alfa del Centaure en un veler solar

De fet, i en la mateixa línia de la hipòtesi de Bialy i Loeb sobre Oumuamua, hi ha un programa espacial que vol aprofitar el "vent del Sol" "descobert" per Clarke per construir petites naus per arribar a l'estrella més pròxima al Sol, l'Alfa del Centaure.

És el projecte Breakthrough Starshot, impulsat el 2016 per Stephen Hawking i Mark Zuckerberg entre altres, que assegura que aquestes naus podrien aconseguir una velocitat literalment astronòmica, un 20% de la velocitat de la llum, és a dir, uns 60.000 quilòmetres per segon o, el que és el mateix, 215 milions de quilòmetres per hora.

Amb aquesta velocitat les naus trigarien uns 30 anys a arribar a l'estrella, que està a 4,37 anys llum, i a poder explorar el planeta anomenat  Pròxima del Centaure B, considerat molt similar a la Terra.